Sexe i art en píndoles periòdiques

Passat l'horitzó dels dos anys, a Barcelona continuen les Sesiones Guarrantinas organitzades per Mutuo, en les quals el sexe es converteix en el protagonista de diferents manifestacions artístiques amb les quals el públic pot interactuar. Aquest divendres, arriba la desena.

Sergio Collado
 
 
Las Sesiones guarrantinas

Las Sesiones guarrantinas

Amb el d’aquest divendres seran ja deu esdeveniments, deu Sesiones Guarrantinas organitzades per la productora Mutuo. Dos anys escalfant Barcelona amb el sexe d’epicentre. Al voltant d’aquesta temàtica, un programa amb performances, fotografia, instal·lacions, música, vídeo… Sexualitat interdisciplinària, transversal i oberta en múltiples manifestacions artístiques. Una invitació a que el públic participi. Una única ‘coacció’, el respecte entre assistents i artistes.

La sessió de demà serà amb el rerefons rosa del Mamita’s, un local que “defensa la igualtat de gènere, la diversitat i la llibertat sexual”, i que volen que sigui el context en el qual el públic comenci a escalfar… motors. Així que no cal extrañearse quan retinguin el mòbil en l’entrada, ningú vol que la por a perdre la privadesa faci que la gent vagi un pas per darrere de l’experiència que els espera.

Parlem amb Michelle Felip, directora de les sessions i de la productora de Mutuo que les organitza.

Quina idea hi ha darrere de les Sesiones Guarrantinas?

Hem volgut que siguin un punt de trobada sense etiquetes ni prejudicis on es pugui gaudir de la sexualitat a través de l’art. El sexe és el protagonista des de diferents manifestacions, ja sigui fotografia, video art, instal·lació, performance, música… Parlem de sexe i sexualitat explícits però sempre des d’un punt de vista artístic, estètic i ètic. 

Què es busca amb aquesta obertura manifesta, amb aquestes píndoles ‘sexperiencials’?

Sobretot provoquem impacte en els qui no tenen experiència en esdeveniments com aquest. I, justament, es busca una forma d’acostament a un públic curiós i amb ganes de trencar els seus propis esquemes. Un espectador elimina prejudicis, es relaciona amb gent afí, coneix noves formes d’expressió artística. En definitiva, gaudir i estar orgullós de la sexualitat de cadascun.

Convideu a la participació del públic, de què parlem?

En aquesta propera edició, per exemple, pots trobar l’exposició Peep Hole, on el públic ha de mirar a través d’espiells les fotos porno exposades, convertint-se en voyeur. Hi haurà també una instal·lació de màscares de Noir Masks, en la qual el públic pot ser part d’un joc d’anonimat, despullant-se i emmascarant-se. Així mateix tindrem a quatre agitadors de la casa, els quals interactuaran amb el públic generant diferents jocs d’estimulació sensorial. Cadascuna de les accions intenta trencar el gel i fer que els assistents es coneguin i relacionin entre ells.

Segons els diferents programes, la majoria d’artistes són dones, es pot dir que hi ha una manera femenina o femisnista de mirar al sexe?

La veritat és que ha estat casualitat, no és quelcom buscat. Hem tingut i tenim homes artistes que col·laboren en les diferents edicions. Encara que sent dones les organitzadores, clar que integrem el punt de vista de la dona en la manera de projectar els esdeveniments. És un esdeveniment dirigit a tots sense diferenciar gèneres o inclinacions. Per tant hi ha moltes diferències amb una visió tradicional.

Art eròtic, pornografia… on se situa la frontera?

Existeixen formes d’art enfocades a l’erotisme i la pornografia, com també porno artístic o art pornogràfic. Tot depèn de la disciplina i forma d’expressió, si parlem d’art.

Sexe i art a Guarrantines

Vivim encara plens de tabús en relació a la sexualitat en una ciutat suposadament moderna com Barcelona?

Si, malgrat els avanços dels últims anys, segueix sent una minoria el nombre de gent que es coneix, que respecta i defensa els drets de la societat en relació a la sexualitat.

Sexe obert per internet i inclusió del nu i oberta sexualitat en moltes manifestacions artístiques… Un segon “destape”?

El sexe obert per internet és una nova fase, sí. Com la inclusió del nu i l’oberta sexualitat que ja manifestaven artistes d’altres èpoques en les seves obres. No obstant això, ara com ara, la censura segueix existint i remarca els tabús encara existents. Són les generacions vinents les quals, amb la seva curiositat (sempre present en els humans) recorreran noves fases.

Després de dos anys de Sesiones Guarrantinas, quina a estat la seva evolució i la resposta del públic?

Cada edició és completament diferent a l’anterior, tant en contingut com en el tipus de públic, encara que hi ha assistents vaig habitué. L’evolució la veiem que les edicions cada vegada convoquen més interessats que volen cada vegada més contingut.

I, segons sembla, teniu plans de futur…

A partir de setembre ens agradaria realitzar una edició mensual en el Mamita´s de les sessions, i completar els programes amb exposicions “Sense Censura” en Mutuo. A més, estem planificant un festival pel 2019, que inclourà el punt de vista social, educatiu, científic, tecnològic i artístic de Guarrantinas.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*