Sant Jordi suspèn en paritat: només en la categoria infantil i juvenil la presència d’autores és majoritària

El Gremi de Llibreters ha fet pública la llista definitiva dels llibres més venuts el dia de Sant Jordi. La presència d'escriptores en la llista dels deu llibres més venuts en les categories de ficció i no ficció continua sent minoritària respecte a la d'escriptors. I, com a confirmació d'una tradició que ve de llarg, aquest 2018 només en la literatura infantil i juvenil la presència d'autores ha estat significativament superior a la d'autors.

Anna Cristóbal
 
 
 
Lectores remenant llibres el dia de Sant Jordi | Ajuntament de Barcelona

Lectores remenant llibres el dia de Sant Jordi | Ajuntament de Barcelona

El feminisme ha arribat a la tercera onada i l’últim 8-M va ser una bona prova d’això: reivindicacions de paritat i discursos sobre la diversitat sexual i de gènere van poblar els carrers de totes les ciutats. Però, realment, aquesta explosió discursiva en contra del masclisme i de l’heteropatriarcat ha tingut la seva traducció en el camp literari el dia de Sant Jordi? Malgrat que llibres com Teoria King Kong de Virginie Despentes o Feminisme de butxaca de Bel Olid, així com La veu i el poder de les dones de Mary Beard o El Calibán i la bruixa de Silvia Federici, s’han consolidat com a recurrents recomanacions literàries i han dinamitat bona part del debat social, una diada més la llista oficial de llibres més venuts –en ficció i no ficció- segueix blindada a la paritat i –tret d’algunes excepcions- també al feminisme.

Només en la categoria literària de literatura infantil i juvenil arrasen les dones i el feminisme lidera la llista de títols. Elena Favilli i Francesca Cavallo, en la primera i segona posició amb els seus Contes de bona nit per a nens rebels I i II, proposen una escriptura que, segons resa la coberta, pretén fer visibles “les vides extraordinàries de cent dones valentes: científiques, astronautes, aixecadores de pesos, xefs…”. Aquest projecte literari, que neix amb l’objectiu que “totes les nenes creixin sabent que poden ser tot allò que vulguin ser”, encapçala una sèrie de títols en català escrits la majoria per dones. Llevat del tretzè episodi de la saga Els futbolíssims de Roberto Santiago o La nit del Dr. Brot de Jaume Copons, la resta de títols estan signats per autores: El meu primer llibre de Sant Jordi, de Màriam Ben-Arab Canyella; Germans, de Rocio Bonilla Ragui; Sant Jordi i el drac. Minipops, de Meritxell Martí; La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez; La porta dels tres panys, de Sónia Fernández-Vidal; i La llegenda de Sant Jordi. Amb sons, de Purificació Hernández.

Així, en la literatura infantil i juvenil en castellà, la tendència és semblant. Exceptuant El petit príncep i els youtubers The Crazy Haacks, el fenomen Wegetta i el Guiness World Records 2018, torna a haver-hi una presència significativa d’autores: De (casi) todo se aprende de Paula Gonu; ¡Aventuras en Londres! i Un desastre de cumpleaños, de Martina D’Antiochia;  Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes I y II, d’Elena Favilli i Francesca Cavallo -que repeteixen en esta categoria però, aquesta vegada, en la quarta i desena posició-; i Elashow. Un concurso en Musical.ly, d’Elaia Martínez.

Presència minoritària d’autores i feminisme entre els deu llibres més venuts

Si bé des del Gremi de Llibreters insisteixen a recalcar que “Sant Jordi és una distorsió en el sentit estadístic” i que “focalitzar en els deu llibres més venuts és parlar, només, del 6% del total venut aquest dia”, sembla significativa l’absència d’escriptores en la llista de llibres de ficció i no-ficció més venuts. I és que, tal com declara el secretari del Gremi, també “és evident que tret de la literatura infantil i juvenil, la presència de dones és minoritària, amb comportaments de presència molt desiguals segons la segmentació (alta en poesia, baixa en ciències, per exemple)”.

La secció infantil d’una parada de llibres | Ajuntament de Barcelona

En efecte, i malgrat la destacable presència d’escriptores en la categoria de literatura infantil i juvenil, entre els primers cinc llibres de ficció escrits o traduïts al català no es troba cap dona. De Martí Gironell a Paolo Cognetti, passant pel premi Sant Jordi 2017 Joan-Lluís Lluís, l’escriptor nord-americà A. J. Finn o el guionista de Merlí Héctor Lozano, no hi ha besllum de cap història signada per una escriptora. Hem de descendir al novè lloc per topar amb Permagel d’Eva Baltasar –novel·la que, a més de comptar amb una protagonista lesbiana, també es resisteix a la (re)producció de realitats heteronormatives-, i al desè per trobar Mare de llet i mel de Najat El Hachmi –narrativa que visibiliza “l’experiència de la immigració des del punt de vista d’una dona musulmana”. Cal dir que, si bé Permagel de Baltasar no figura entre els cinc llibres més venuts, des del Gremi de Llibreters també subrratllen que va ser “un dels títols més adquirits dies abans a la diada i que, fins i tot, el dissabte previ a la festa del llibre va arribar a rebentar l’estoc de gairebé totes les llibreries de Catalunya”.

Quant al discurs de l’equitat en la ficció en castellà, la lectura és lleugerament més optimista: María Dueñas, amb Las hijas del capitán, encapçala el rànquing; i Elisabet Benavent, per la seva banda, aterra al quart lloc amb Fuimos canciones. No trobem la presència de cap altra escriptora fins a la novena posició, en la qual hi figura la sueca Camila Lackberg amb la seva novel·la de misteri La bruja.

Els assajos sobre el procés i les reflexions sobre la llibertat d’expressió, retrat del convuls moment polític que està vivint Catalunya, han marcat la tònica de la llista oficial. En aquesta enumeració de deu títols, però, només es troben dues dones: Laia Vicens, coautora d’Operació urnes, arrasa en el primer lloc, i Pilar Rahola, amb el seu S.O.S Cristians, tanca la llista dels llibres més venuts.

El panorama de no ficció en castellà en matèria de representativitat de gènere, amb tot, no dista tant de l’assaig o divulgació en català: només Laura Escanes, amb la seva Piel de letra, i Leticia Dolera, amb el seu text feminista Morder la manzana, apareixen en la llista configurada pel Gremi de Llibreters.

La infrarepresentació d’escriptores: una tradició que ve de llarg

Tot i que, des del Gremi de Llibreters, ens recorden que Sant Jordi “depèn molt de les oportunitats de creació i de l’oferta de novetats”, també cal destacar que la infrarepresentació de dones en la llista dels llibres més venuts el dia de la diada és una tendència constatable en els últims cinc anys.

Des de 2014 fins ara, només en dues diades les dones han tingut més presència que els homes entre els cinc llibres més venuts en una de les categories establertes. Va ser al 2014 i 2016, en la secció de ficció escrita o traduïda al castellà, quan Julia Navarro –primer amb Dispara, yo ya estoy muerto i després amb Historia de un canalla-, Almudena Grandes –amb un dels seus episodis de la Guerra Civil: Las bodas de Manolita, i dos anys més tard amb la novel·la Los besos en el pan-, Paula Hawkins –amb la novel·la de suspens The girl on the train-, i Isabel Allende –i el seu Juego de Ripper– van marcar la diferència en la llista dels cinc llibres més venuts.

Malgrat que en els últims cinc anys la llista oficial de narrativa en castellà ha comptat sempre amb tres o quatre autores, la ficció en català escrita per dones mai ha superat els tres títols en la llista dels deu llibres més cobejats. A destacar que, mentre que al 2014, 2015 i 2016, dues escriptores sempre van figurar entre les cinc novel·les més venudes en català (Care Santos i Marta Rojals al 2014; Sílvia Soler i Milena Busquets al 2015; i Empar Moliner i Paula Hawkins al 2016), l’any passat –com a forma de preàmbul de l’absència d’aquest 2018- només Rosa de cendra, de Pilar Rahola, va aconseguir entrar dins dels cinc primers títols.

Aquest any s’ha trencat la tradició quant a la no ficció en català: per primera vegada des de 2014 aquesta diada ha estat liderada per un assaig escrit per una dona (Operació Urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó). Tret del 2014, any en el qual només hi figurava una autora (Patricia Gabancho, amb Les dones de 1714), en els últims cinc anys l’assaig o divulgació en català escrit per autores ha oscil·lat entre els dos o tres títols a la llista dels deu llibres més venuts.

Pel que fa a la no ficció en castellà, val a dir que, tot i que hi ha hagut anys -com el 2016- que la llista de no ficció en castellà ha comptat amb la presència de fins a quatre autores (Marie Kondo, Elsa Punset, Keri Smith, Aida Domènech) i que fins i tot, al 2017, El libro de Gloria Fuertes va entrar dins del rànquing, l’equitat tampoc s’ha aconseguit al llarg dels darrers cinc anys. Sense oblidar que al 2015 la presència d’escriptores en la llista dels deu llibres més venuts en castellà brillava per la seva absència, els títols signats per escriptores sempre han ocupat entre dues o quatre posicions.

La “paritat” reservada a la literatura infantil i juvenil

Amb tot, i a la llum de les llistes oficials de llibres infantils o juvenils de les últimes cinc diades, es podria advertir una possible feminització d’aquesta categoria entre els deu llibres que transcendeixen al gran públic. A excepció del fenomen youtuber –amb presència destacable només en la literatura en castellà- o alguns escriptors –com, per exemple, Toni Soler, Jaume Copons o Francisco Ibáñez-, el nombre d’escriptores que sol conformar el rànquing dels llibres més venuts és significativament majoritari al d’autors.

Sempre oscil·lant entre sis i vuit títols en la llista oficial, els llibres de les autores dominen la categoria infantil i juvenil –com a mínim- des de fa cinc diades. Elisabetta Dammi –demiürga del ratolí Geronimo Stilton-, Anna Canyelles, Rocío Bonilla, Anna Llenas, J.K. Rowling, Suzanne Collins són solament algunes de les escriptores les històries de les quals conformen les llistes de llibres més venuts en aquesta categoria.

Ara bé, “si eixamplem la mirada i sortim dels deu llibres més venuts”, apunta el Gremi de Llibreters, “comprovarem que en aquesta categoria hi ha una certa paritat: aquest any, per exemple, entre la llista dels 25 més venuts, 13 són dones en el cas català i 11 en la categoria en castellà”.

Una instantània del darrer Sant Jordi | Ajuntament de Barcelona

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*