Riace, la resistència a l’Europa fortalesa

Calàbria és una terra de contrastos i contradiccions. Una zona que va ser el bressol de la civilització occidental, avui és una regió pobra, amb altes taxes d'atur i en gran part controlada per la 'ndrangheta (màfia calabresa). Però és allà on Domenico Lucano, l'alcalde de Riace, va desenvolupar la seva política de portes obertes amb migrants i refugiats.

Gaby Poblet
 
 
 
Riace s'ha convertit en un exemple a Europa | Valeria Fioranti - https://www.instagram.com/valeria_fioranti/

Riace s'ha convertit en un exemple a Europa | Valeria Fioranti - https://www.instagram.com/valeria_fioranti/

A l’extrem sud d’Itàlia, un petit poble desafia l’Europa fortalesa i el racisme de Salvini. Es tracta de Riace, situat a la costa de Calàbria, sobre el mar Jònic, un poble que els anys 70 es va fer famós per unes precioses escultures de guerrers de bronze de la Grècia clàssica. Calàbria és una terra de contrastos i contradiccions. Una zona que va ser el bressol de la civilització occidental, avui és una regió pobra, amb altes taxes d’atur i en gran part controlada per la ‘ndrangheta (màfia calabresa). Però és allà on Domenico Lucano, l’alcalde de Riace, va desenvolupar la seva política de portes obertes amb migrants i refugiats.

Dir “portes obertes” és literal. Domenico Lucano odia les claus, i a Riace hi ha diverses cases restaurades per poder quedar-s’hi, ja sigui de vacances o a viure. El projecte va començar el 1998 amb l’arribada d’un vaixell de refugiats kurds a les costes de Riace. Els veïns van sortir a ajudar i els van acollir al poble. Uns anys després Riace es va unir al SPRAR, el programa de protecció de sol·licitants d’asil de l’Estat italià i des de llavors ha acollit més de 500 refugiats de l’Iraq, Etiòpia, Somàlia, Kurdistan, Afganistan, Palestina, el Pakistan, l’Iraq, Camerun, Nigèria, Senegal, Costa d’Ivori i Mali, entre altres països.

Quan Domenico Lucano es va convertir en alcalde, el 2004, la idea va anar més lluny. L’hospitalitat, un valor de la cultura local, va passar a ser la seva Política, amb majúscules. I va ser justament l’emigració el que va inspirar la base del projecte actual. Lucano i el seu equip van realitzar incomptables trucades a l’Argentina, Estats Units, Veneçuela, Austràlia i Canadà per localitzar els antics propietaris de les cases abandonades, que havien emigrat moltes dècades enrere. La resposta d’emigrants i descendents va ser molt positiva,  molts van cedir les seves cases buides i tancades des de fa més de 50 anys perquè ara puguin ser habitades per immigrants. L’ajuntament es va ocupar de restaurar-les mitjançant cooperatives i petits crèdits de la banca ètica, la qual cosa a més va generar treball. Amb aquesta política, Lucano va intentar trencar amb el sistema assistencial i crear un model d’acollida basat en la justícia social i en l’emancipació. Acollir migrants i refugiats va permetre rehabilitar el poble, impulsar cooperatives, generar feina, reobrir els antics tallers d’artesania, obrir escoles i llars d’infants, i evitar l’emigració de joves. Un exemple d’això són els tallers d’artesania i de teixits, una antiga tradició calabresa. Dones de Riace, que havien heretat la saviesa del treball de la fibra als telers, van fundar la cooperativa Il Ruscello (La Riera), a la qual després es van unir dones refugiades. Els tallers es van convertir en un punt de trobada i intercanvi de coneixement de dones de tot el món. Ángela, una jove teixidora nascuda i crescuda a Riace, explica que la seva companya de treball Rosine, camerunesa que hi va arribar en pastera fa 3 anys, ara és una de les seves millors amigues. Alhora, Rosine explica que Riace li recorda al seu poble natal de Camerun i allà pot criar a la seva filla de 4 anys – nascuda a Líbia – i al seu fill Philippe de 7 anys amb total seguretat i llibertat. És per això que Riace no és només un poble d’acollida, sinó que és una petita comunitat global, tal com li agrada explicar a l’alcalde Lucano i a Tiziana Barilla, periodista calabresa que recentment ha publicat un llibre sobre el model de Riace que Icària Editorial ha publicat traduït al castellà, Utopía de la normalidad.

La política de Lucano d’acollir migrants inclou també un desafiament gens fàcil: evitar la infiltració de la màfia, que veu en l’acollida un negoci. El sistema d’asil a Itàlia compta amb centenars de milers de places d’acollida i un finançament de 35 euros per dia per cada sol·licitant d’asil. Molts centres d’acollida estan relacionats amb clans mafiosos i gran part dels diners acaba engolida per la corrupció i la malversació, com va succeir al centre Milo a Sicília o aalguns centres de Roma. Lucano intenta optimitzar al màxim aquesta subvenció i no la utilitza de manera assistencial, sinó que la inverteix en crear ocupació i beques de treball per tal que els beneficis repercuteixin en tota la comunitat. Actualment, Riace té 1.800 habitants i el programa acull 165 persones refugiades entre les quals hi ha 50 menors d’edat.

A més del que suposa evitar i desafiar la ‘ndrangheta –a voltes pot costar la vida– Lucano s’enfronta ara a un altre enemic, el ministre Matteo Salvini, que té a Riace en el punt de mira i s’esforça a boicotejar el projecte a través d’insults i del bloqueig dels fons del sistema d’asil. A principis d’agost, mentre es duia a terme el festival cultural de Riace, Lucano i el seu equip van realitzar una vaga de fam en protesta pels impagaments, una mesura extrema després de 10 mesos d’esperar i reclamar les subvencions.

El model de Riace també va ser adoptat per altres pobles de la zona com Camini i GioiosaTauro. Més enllà de l’acollida, la solidaritat i l’enfocament emancipatori, un altre aspecte important del model Riace és que va aconseguir superar la lògica de l’emergència, que Itàlia practica des de fa més de 20 anys. Cal recordar que Itàlia és el país d’Europa que gestiona més places d’acollida i que va finançar rescats marítims efectius com va ser en el seu moment l’operació Mare Nostrum (després suspesa per falta de fons i suport europeu). Itàlia és també l’únic país que va intentar aplicar la directiva de Protecció Temporal (el 2011). Van ser polítiques d’emergència per al rescat i l’asil, atès que Itàlia és un país de frontera Schengen, però que van descuidar la cohesió social o bé no van aconseguir elaborar una gestió adequada d’integració social. Lamentablement, com acostuma a passar, el nacionalisme i l’extrema dreta se’n van aprofitar i van adobar el terreny per al creixement del racisme i el feixisme. Per contra, a Riace, Lucano i el seu equip van entendre que la protecció internacional excedeix l’àmbit de l’estrangeria i l’asil, i van veure en l’acollida de refugiats una oportunitat per “rescatar” el seu poble, que estava a punt de desaparèixer. Sabien que no ho aconseguirien sense cohesió social i per això ho van plantejar com un element fonamental del projecte, fent veure als habitants de Riace que els immigrants són conciutadans. “Ells ens han rescatat a nosaltres”, diu Lucano.

Riace va obrir les portes no només per acollir, va obrir les portes per donar un missatge al món que els governants de tota la Unió Europea haurien de tenir ben present. Qui arriba a Riace pertany a Riace i Riace li pertany. Per això, aquest petit poble calabrès és ara un símbol de la resistència contra el racisme de Salvini i contra els murs de la fortalesa europea. Els famosos “bronzes de Riace” ens recorden l’esplendor cultural d’aquella Magna Grècia, la civilització que va inventar la democràcia, i ens recorden també que la Mediterrània va ser un punt de trobada de cultures. Avui Riace també ens ho recorda amb la seva comunitat global. I ens recorda que una altra política d’acollida i d’integració social a Europa és possible i que els antics valors d’hospitalitat, justícia social i democràcia encara segueixen vigents.

2 Comments en Riace, la resistència a l’Europa fortalesa

  1. muy interesante.

  2. Espectacular article ple de sentimental i esperança.gracies per fernos veure un gran exemple de que la Solidaritat entre pobles encara es possible i que el ser huma conserva encara la seva máxima Qualitat: l empatía i la compassio activa.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*