Ressaca electoral del 28A: realment hem aturat el feixisme?

Els resultats de VOX a les eleccions generals han estat menors dels que es pronosticaven, però s'ha aturat l'auge de l'extrema dreta? A Catalunya, van aconseguir vora 150.000 vots, gairebé el triple dels que mai va arribar a aconseguir la ja desapareguda formació ultra Plataforma Per Catalunya

Sandra Vicente
 
 
 
Paperetes de VOX a les elecciosn generals del 28A | Sandra Vicente

Paperetes de VOX a les elecciosn generals del 28A | Sandra Vicente

La nit electoral de diumenge passat va deixar alguns missatges clars i de lectura immediata. La victòria eixordadora del PSOE, que es veia gairebé inevitable ja als sondeigs, va ser total amb les primeres dades dels recomptes. Aquests resultats s’havien de llegir de la ma de dues realitats més: per una banda, un increment molt notori de la participació, que a l’estat espanyol va arribar al 75,75% i a Catalunya al 77,58%. I és que una major participació afavoreix, normalment, a les esquerres. L’altra realitat era haver esquivat una bala que va provocar molt de neguit durant la campanya. Les dretes, finalment, no sumarien per a formar govern.

En tancar-se els recomptes, les esquerres semblaven quedar-se tranquil·les. Un Pedro Sánchez molt enfortit que pot triar amb qui formar govern, va ser testimoni de com les seves bases corejaven “con Rivera no”, en referència a la negativa a un soci de govern taronja. No hi haurà govern de dretes i el ‘trifachito’ quedava descartat.

Així, tot i amb un Ciutadans fort que va sumar més d’un milió de vots i 25 escons respecte les eleccions de 2016, la davallada del PP no va permetre arribar als 175 escons de la majoria absoluta. I fins aquí l’eufòria inicial. Però VOX, el partit que més preocupava, el que va suposar l’escorada a la (extrema) dreta de Ciutadans i PP, no només va aconseguir representació parlamentària, sinó que va entrar al Congrés per la porta gran. Els verds van aconseguir 2.677.173 vots a l’estat espanyol i 148.481 a Catalunya (increment que suposa un 749% més respecte els anteriors comicis) sumant, en total, 24 escons a l’estat i un representant per Catalunya.

“Aquests resultats concorden amb els que esperàvem o, inclús, estan una mica per sota”, opina Ernesto Pascual, doctor en ciències polítiques. Segons el politòleg, el rebombori que es va crear a xarxes socials i als multitudinaris mítings dels ultres va inflar-ne les possibilitats. “A més, al PSOE ja li anava bé que la gent tingués por”, afirma. Així, a la mobilització del ‘vot útil’ per parar a les dretes s’hi suma “un discurs molt just en certes àrees”, que ha fet que els ultres punxessin i no arribessin a les xifres que els donaven les enquestes.

“Potser aquestes dades ens mostren que els de VOX no estan realment preparats”, opina Pascual, que veu en els ultres un partit capaç de crear polèmica i debat, però no de “modificar l’agenda de polítiques públiques. Són el residu d’un post-franquisme social”, apunta.

Aquests 24 escons, finalment, situen VOX en cinquena posició, per davant d’un guanyador indiscutible de la nit, com és Esquerra Republicana de Catalunya (que en va obtenir 15). Precisament el líder d’aquesta formació al Congrés, Gabriel Rufián, va afirmar en la nit electoral que “no només Catalunya no desperta el feixisme, sinó que el combat i el destrueix”. Ara bé, podem afirmar tan rotundament que el feixisme ha estat destruït?

El darrer partit d’ideologia d’extrema dreta que va trepitjar les administracions va ser, tot just, català. Parlem de Plataforma per Catalunya, que a les seves darreres eleccions (les generals de 2011) va aconseguir a Catalunya 59.949 vots (un 1,73%), gairebé 100.000 menys dels que ha assolit VOX. “Banalitzar aquests resultats de VOX i vendre’ls com una derrota del feixisme és no entendre que les ideologies ultres tenen cada dia més acceptació”, afirma Pascual. Segons el politòleg, no podem parlar de destrucció del feixisme, sinó d’una “desinhibició. Aquests vots de VOX no han sortit de sota les pedres, el 60% votaven el PP i ara s’estan mostrant obertament com a post-franquistes. No hem combatut res perquè ja estaven aquí”.

Catalunya, tomba del feixisme?

Tornant a l’afirmació de Gabriel Rufian, és cert que Catalunya és la segona comunitat autònoma on menys percentatge ha assolit la formació ultra: un 3,60%, només per darrera del País Basc, amb un 2,61%. Aquestes dades, però, s’han de llegir amb el context de la llei electoral actual, que explica que a Catalunya VOX sí hagi aconseguit un escó, mentre que a Canarias, Cantabria, Ceuta, Melilla, Navarra, Galícia o La Rioja no n’hagi obtingut cap, tot i haver-hi tingut més percentatge de vots.

Així, que Catalunya només doni un escó per a VOX, essent la segona comunitat autònoma que més escons proporciona al Congrés (48, només per darrera d’Andalusia, amb 61), no és la pitjor de les notícies. Aquest escó català serà per a Ignacio Garriga Vaz de Concicao. Des de fa alguns anys tuita el 18 de juliol, aniversari del cop d’estat, i es mostra a xarxes amb missatges de caire franquista, com agraïments als “nostres avis que en un dia com avui es van alçar a defensar els nostres principis”.

Però, d’on ha tret Garriga Vaz els seus vots? Els municipis on VOX ha aconseguit més del 10% dels vots són només cinc, com Talarn (Lleida), Sant Climent Sescebes (Girona) o Sant Andreu de la Barca (Barcelona), els dos primers amb presència militar i el tercer amb una seu de comandància de la Guàrdia Civil, fet que podria donar una explicació ràpida a aquesta decantació. Mirant a la capital catalana, veiem que el barri de Barcelona on destaca per molt el suport a VOX ha estat Sarrià Sant Gervasi (amb un 5,9%). De fet, aquest ha estat el barri on més suport hi ha hagut a la dreta, sumant en total 23,2% dels vots (17,2% per a Ciutadans i 10,1% pel PP).

Trobem, doncs que, més enllà del tret comú de la presència de bases militars o forces de seguretat de l’estat, és difícil trobar característiques objectives que permetin realitzar un perfil acotat del votant català de VOX. A més, “intentar establir un perfil ara mateix seria mentir”, sentencia Pascual. “Hem d’oblidar-nos dels clixés que ens fan pensar en un votant de classe baixa o incult. Analitzem VOX com si formés part de les noves dretes populistes europees i no és això. És franquisme sociològic”, reitera. Així, segons Pascual, l’aproximació més acotada que podem realitzar al perfil de votant de VOX és la d’algú que “se sent amenaçat davant inestabilitats com el feminisme, el nacionalisme o la migració, que els poden fer perdre els seus privilegis. Aquests votants són fills de les retallades neoliberals”.

Andalusia, camp de proves de VOX

Aquest any 2019 ha estat l’any en què l’auge de l’extrema dreta ha arribat a convertir-se en un neguit real a diversos indrets de l’estat espanyol. Això va ser degut a les eleccions andaluses de desembre de 2018, on VOX va aconseguir la seva primera arribada a les institucions. Aquells comicis van suposar el final d’un històric feu socialista, amb un pacte de govern que unia les dretes, semblant al que l’esquerra temia que portés el ‘trifachito’ al poder espanyol.

VOX aconseguia situar-se com a quarta força amb 395.378 vots que van suposar el 10,97%. Aquella arribada a les institucions suposava un altaveu per a la formació ultra. Però aquests escassos quatre mesos de nou govern a Andalusia ens han mostrat, segons Pascual, que la influència de l’extrema dreta a les polítiques públiques “no ha estat tanta. A la campanya ho fan millor que a les institucions: han aconseguit focalitzar l’atenció en temes estrafalaris o debats que ja estaven superats, com la llei contra la violència de gènere, que no modifiquen l’agenda política”, opina.

Andalusia està sent, doncs, un camp de proves per al partit ultra i, amb tot, sembla que aquests assajos no han sortit del tot malament, ja que -salvant les distàncies de comparar dos comicis a administracions diferents- a les eleccions generals, els verds van sumar més vots que el desembre. Diumenge, el 13,38% d’andalusos van decantar-se pels ultres, que van recollir 611.220 vots. Aquesta xifra significa que Andalusia enviarà 6 diputats de VOX al Congrés, constituint-se així com la comunitat autònoma on més escons han aconseguit.

Aquest -lleuger- increment del vot andalús a VOX s’explica, segons Pascual, per dos motius: un augment de la participació i una política discreta dels ultres. “Els hem vist més al Judici contra el Procés que al govern andalús”. El politòleg opina que els de VOX han amagat les seves polítiques per a no patir a les eleccions generals: “han retirat les cartes i no han parlat amb premsa. Tot per a no cometre errors i no perdre vots. Encara no els hem vist en acció”. Aquest modus operandi serà sostingut, com a mínim, fins les eleccions autonòmiques, segons Pascual. I és que ara per ara, pugnen per mantenir un soufle que els arribava a atorgar un tercer lloc a les enquestes. Ara, encara que sembla que el ‘run-run’ baixa, els 24 diputats de VOX ja són camí del Congrés.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*