Repetir eleccions seria una irresponsabilitat

El resultat d'una nova convocatòria podria no aportar res de nou, sinó complicar el panorama encara una mica més

Montse Melià
 
 
 
Parlament de Catalunya / assembleacat

Parlament de Catalunya / assembleacat

El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat el ple d’investidura del president de la Generalitat, càrrec al qual a hores d’ara només hi ha un candidat que es Jordi Sánchez, per al pròxim 12 de març. És dilluns que ve però d’aquí a allà poden passar moltes coses. Pot passar que el jutge del Suprem, Pablo Llarena, no accepti la petició de sortir de la presó de Soto del Real que ja han presentat els advocats de Sánchez. A l’escrit els advocats demanen que es deixi lliure al seu client per poder assistir al ple d’investidura i per poder exercir com a president de la Generalitat, també perquè ja no existeixen els motius que el van dur a la presó preventiva. Sánchez també ha demanat al Tribunal Constitucional que deixi sense efecte la seva presó preventiva després que l’alt tribunal ha admès la seva petició d’empara. I Junts per Catalunya també ha anunciat que si el jutge Llarena no deixa en llibertat a Sánchez per anar al ple d’investidura i per exercir de President, presentaran una querella per prevaricació contra aquesta decisió. Consideren que el jutge no pot decidir qui pot ser president de la Generalitat i qui no.

També pot passar que, si Sánchez obté el vistiplau per anar al Parlament, arribi el ple d’investidura i no aconsegueixi suficients vots a favor i per tant no pugui ser investit. Ara per ara, tot apunta que no en té de vots suficients. C’s, PSC i PP ja han dit que hi votaran en contra i probablement també ho faran els Comuns, encara que ERC els està pressionant per aconseguir la seva abstenció. En total serien 65 vots en contra, 66 a favor d’ERC i Junts per Catalunya (que en son 64 mentre Puigdemont i Comin no renunciïn al seu escó, cosa que no tenen previst fer de moment).

La CUP, al seu torn, ja ha dit que s’abstindrà. La conseqüència d’això serà que Sánchez no podrà ser elegit, que començarà a partir d’aquest moment a córrer el comptador del calendari de la investidura que es pot allargar fins als dos mesos. O sigui, que si en dos mesos no s’ha produït la investidura, automàticament es convocarien eleccions que novament estarien controlades pel Govern central en virtut del 155. Aquesta nova convocatòria electoral seria una irresponsabilitat política força evident. En primer lloc, perquè sempre és irresponsable que els partits polítics compliquin el panorama general en lloc de trobar solucions i, en segon lloc, perquè el resultat d’aquestes hipotètiques eleccions poden no només no aportar res de nou, sinó que poden complicar el panorama encara una mica més.

Els independentistes estan convençuts que tornarien a guanyar però això no es pot dir mai, i menys ara que anirien a les urnes no havent estat capaços de resoldre les diferències entre ells per formar un Govern. A més, seria la futura independència de Catalunya el gran argument? Es tornarien a presentar Puigdemont i Junqueres? O els deixarien presentar-se? Sense el cartell de Puigdemont, probablement Junts per Catalunya no repetiria resultat. I amb Puigdemont? Vés a saber si els que el van votar no es plantejarien ara la utilitat de tornar a fer-ho. De la part unionista tot fa pensar que les coses no es mourien gaire, encara que mai se sap! La victòria de C’s tampoc ha servit per res perquè ni tan sols ha provocat que es presenti un candidat o candidata de l’unionisme amb possibilitats de tenir un suport majoritari.

Potser per mirar d’evitar que tot això pugui arribar a passar, aquests dies s’alcen veus que reclamen realisme i canvis de perspectiva des de dins de l’independentisme. És el cas de la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, que fa pocs dies va dir en una entrevista que “Catalunya necessita un govern estable dins de la legalitat perquè comenci a fer política i es deixi sense efecte el 155”. I va reblar el clau quan va deixar clar que pel seu partit el que vol és un Govern que des del Palau de la Generalitat dugui a terme la feina diària de recuperació de les institucions i planti cara a PP i C’s. Per tant si el jutge no el deixa lliure, Sánchez deixaria de ser un bon candidat pel PDeCAT.

L’últim a apuntar una solució de futur en una altra direcció ha estat el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà. En un article a El Periódico, Tardà ha parlat d’establir ponts amb els comuns i inclús amb el PSC com a via per ampliar la base sobiranista. En aquest sentit, no s’ha referit a la qüestió més propera de la investidura sinó que, en un aspecte més reflexiu, considera que l’Estat haurà d’actuar per solucionar el conflicte un dia o altre. Perquè fins ara no hi ha mostrat gens d’interès i, per això, creu que l’independentisme haurà d’actuar amb més cervell i menys budell i acostar-se als que almenys donen suport al referèndum.

Els hiperventilats de l’independentisme no han trigat gens a acusar Tardà d’abandonar les tesis independentistes i de despertar els fantasmes del tripartit. Mentrestant, esperem la resposta del jutge Llarena per saber si deixa sortir Jordi Sánchez de la presó i si realment el dia 12 es podrà celebrar el ple d’investidura.

Montse Melià
Sobre Montse Melià

Montserrat Melià ha estat redactora de política a la seu de RNE Barcelona, redactora de política al congrés dels diputats a Madrid. Cap d’informatius de RNE-Catalunya i directora de RNE—Catalunya. Actualment és membre de Consell d’Informatius de TVE-Òrgan de control de la neutralitat, pluralitat i diversitat als informatius de TVE. Imparteix tallers al Màster gènere i comunicació de la UAB. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*