Reflexions crítiques per a després de la tempesta de les investidures

Després de la tensió viscuda a les places durant les sessions d'investidura d'aquest cap de setmana, diverses veus destacades com Aarcadi Oliveres o Tica Font (ICIP) alerten d'una polarització que respon a una frustració que “s'aboca cap els altres, no cap els dirigents”. Parlem d'aquella jornada en que l’escenari habituals dels improperis es va traslladar de Twitter a les places i als salons dels Ajuntaments

Siscu Baiges
 
 
 
Manifestants contraris a Colau, a la plaça Sant Jaume, el dia de la investidura | Pol Rius

Manifestants contraris a Colau, a la plaça Sant Jaume, el dia de la investidura | Pol Rius

La sessió de constitució dels ajuntaments i elecció dels alcaldes, dissabte passat, es va celebrar en algunes poblacions en un ambient de tensió elevada, amb insults, crits i nervis a dojo. L’escenari principal d’aquest clima es va viure a la plaça de sant Jaume de Barcelona entre partidaris i contraris a la reelecció d’Ada Colau com alcaldessa. Però també hi va haver picabaralles pujades de to a poblacions com Sant Cugat, Sabadell o Santa Coloma de Farners.

Les imatges que més han circulat han estat les de plaça de sant Jaume. Homes i dones cridant-se els uns altres amb els nassos a tocar. “Ada Colau és un frau!”, cridaven els uns. “Alcaldessa!”, els altres. I paraules més gruixudes. Com les que van escoltar els membres de la comitiva municipal mentre creuaven la plaça després de la constitució del consistori camí el Palau de la Generalitat. “Putes, guarres, zorras” va explicar la regidora dels comuns Laura Pérez Castaño que havia escoltat en aquest trajecte. També va veure com prop d’ella queien monedes, ampolles d’aigua mig plenes, ous plens de pintura o boles de paper.

Hores abans a Sant Cugat, un pacte entre ERC-Més, PSC i la CUP posava punt final a 32 anys de govern de convergents i postconvergents. L’Assemblea Nacional Catalana va convocar els seus simpatitzants a protestar contra l’acord, ja que la seva aposta era un pacte entre ERC-Més i Junts per Sant Cugat. “155!” i “Fora PSC” van cridar uns. “3%” van replicar els altres.

A Sabadell, la nova alcaldessa, Marta Farrés (PSC), sortia de l’Ajuntament escortada per la policia municipal després de ser elegida i a Santa Coloma de Farners la regidora socialista, Bea Ventura, que havia pactat amb la candidata de JxCat, Susagna Riera, per fer-la alcaldessa i entrar a l’equip de govern acabava plorant davant els crits que li van dedicar part dels assistents al Ple. La pressió exercida pel mateix president de la Generalitat, Quim Torra, va fer que Riera acceptés suspendre el Ple i convocar-ne un altre a la nit on, ja sense crits i insults, va ser elegida alcaldessa amb els vots d’ERC i l’acord de cedir el càrrec al candidat republicà Joan Martí d’aquí a dos anys.

Una dona, recolzant Colau, a Plaça Sant Jaume | Pol Rius

De les xarxes al carrer

Era com si l’escenari habitual dels insults, burles i improperis s’hagués traslladat per unes hores de Twitter al carrer i als salons de plens municipals. La gresca a la xarxa social era immensa, clar. Javier Cercas escrivia diumenge al diari El País un article titulat “La gran traïció” on argumentava que moltes persones que van venir a viure a Catalunya fa molts anys i s’hi sentien integrades ara se senten estafades. Immediatament Gerard Quintana, Xavier Sala i Martín, Toni Soler, Pilar Rahola o Màrius Serra se li van tirar al coll. “La gran tergiversació” era el títol de l’article que, al cap de poques hores, li dedicava Màrius Serra a El Nacional.

A El Periódico, el periodista Rafael Jorba reclamava una treva i demanava als contendents que exhibissin una “bandera blanca”, el color dels vestits que portaven els que van concentrar-se a la plaça de Sant Jaume per demanar diàleg. “Que els insults a la plaça fossin masclistes hauria d’haver provocat una resposta unànime de rebuig per part de totes les feministes del país, siguin del color polític que siguin, però han callat perquè es veu que quan les dones agredides no ens agraden, està bé que els diguin putes i els llencin objectes. Es veu que la igualtat, la lluita contra el masclisme només s’activa si les dones són com cal i voten el que toca i ens cedeixen submisament el poder” es queixava l’escriptora Najat el Hachmi al mateix diari.

Un altre escriptor, Sergi Pàmies, escrivia a La Vanguardia que “els insultadors professionals (que tant es mobilitzen per rebre l’autocar del Real Madrid com per sabotejar les ofrenes florals de la ­Diada) van innovar amb una variant d’insult masclista que no hauria de ser més greu que quan et diuen fill de puta o rata espanyola a seques”. Ahir, a la tertúlia de can Cuní (Ser), Esther Vera, directora del diari Ara, deia: “Hauríem de recu­perar el respecte pels que no pensen com nosaltres. Afe­geixo: hauríem de recuperar el respecte pels que pensen com nosaltres”.

Dels insults, però, no van passar d’aquí. L’activista pacifista Arcadi Oliveres està convençut que “a les bufetades no hi arribarem mai” però es lamenta dels insults que sortien d’un sector l’independentista “que durant nou anys s’han caracteritzat per la seva dinàmica no violenta”. “Que surtin de Vox, mira!”, afegeix. Oliveres no descarta que hi hagués infiltrats o provocadors que se sumessin a la confrontació per desprestigiar la causa independentista. En tot cas, creu que l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han d’esforçar-se per evitar aquestes situacions.

Tica Font, exdirectora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), també creu que aquestes dues entitats han de parlar amb la seva gent “per demanar-los un comportament més adequat”. Font creu, però, que són els partits els que haurien de donar el primer pas per trencar la dinàmica que ha portat a l’esclat de dissabte. Al seu entendre, els darrers anys s’ha viscut en campanya electoral permanent i “s’ha instal·lat un discurs de confrontació, de xoc, de línies vermelles, d’insults personals, interrupcions als debats a televisió” que ha influït la població.

“Nervis a flor de pell”

“Els nervis són a flor de pell”, diu Arcadi Oliveres i “bàsicament es deu a la retallada completa de llibertats, als empresonaments que hem patit, amb les situacions injustes personals i familiars consegüents, i a un judici on s’ha actuat de forma negligent”. Diu també, però, que aquesta tensió ja fa anys que s’acumula. Hi està d’acord Tica Font que imputa part de l’augment de la crispació que s’ha vist aquests dies a que “s’ha fet un discurs de molta càrrega moral, segons el qual tots els que no estan en el bàndol moral bo passen a ser considerats immorals”. Afegeix que “molta gent ha patit la frustració de no assolir els objectius buscats i l’ha abocat en els altres, no en els seus dirigents”.

Sobre el fet que no hi hagi hagut actes de violència explícita llevat del llançament d’objectes, en parla Paul Rios, activista del moviment Lokarri per la pau i els drets humans, en la revista digital de l’ICIP dedicada al Diàleg en societats polaritzades: “Em resulta sorprenent que, amb tot el que ha passat en els últims anys, no s’hagi arribat a un grau de violència”, diu. Considera que l’explicació podria estar en que a “l’ADN de la societat catalana hi hagi un cert rebuig a fer servir la violència i un cert convenciment que aquest no és el camí per solucionar el que està passant”.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, considera que “estem en una fase de confrontació política on els actors no es posen d’acord ni en la naturalesa del conflicte ni en la forma de tractar-lo. Necessitem un canvi de paradigma: un llevat crític que pugui mobilitzar una massa crítica que aposti per iniciatives creatives, de manera que allò que ara sembla impensable esdevingui possible” i sentencia: “Hem d’aprendre a viure en el conflicte, sense fer-nos mal”.

Twitter com a camp de batalla

El pes de les xarxes en la difusió de l’agressivitat és evident, segons Tica Font, i demana que els líders dels moviments polítics i socials demanin a través de la mateixa xarxa que es moderin les expressions més insultants. Per això, Helena Puig, codirectora de l’organització promotora del pacifisme Build Up, citada també a la revista de l’ICIP, considera que “l’impacte negatiu de les xarxes socials en conflictes és molt superior a la influència positiva”.

Preguntats sobre si espectacles com els que es van viure dissabte passat es repetiran en el futur i si el conflicte evolucionarà cap a vies més dialogants i respectuoses, Arcadi Oliveres es mostra més optimista que Tica Font. L’ex-directora de l’ICIP no veu senyals de canvi a JxCat i ERC, implicats com estan en el seu contenciós per aconseguir l’hegemonia de l’independentisme. El veterà activista pacifista, que es defineix com ‘optimista de mena’, diu que “això acabarà bé perquè les coses s’han fet bé. Potser caldrà esperar alguns anys. Jo potser no ho veuré, però els joves sí. A la llarga acabarà bé”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*