Reconstrucció de clítoris postablació: “Si realment volen fer-ho, poden! No cal que ho expliquin a la seva família ni que en tinguin por”

El suport psicològic que acompanya les intervencions de reconstrucció dels genitals femenins ajuda a recuperar l'autoestima i la capacitat relacional. La Jamila ha passat pel procés, d'esquenes a la família però amb un entorn atent

Carla Benito
 
 
 
Aissaitou Diaakite junt el doctor Pere Barri Soldevila, qui li va realuitzar una operació de reconstrucció del clítoris degut a una ablació /© Carmen Secanella

Aissaitou Diaakite junt el doctor Pere Barri Soldevila, qui li va realuitzar una operació de reconstrucció del clítoris degut a una ablació /© Carmen Secanella

La Jamila té 23 anys i la seva família va practicar-li una ablació quan era ben petita. Les seves ganes i la seva voluntat van ser el que la va empènyer a informar-se a través d’Internet i buscar una clínica que realitzés reconstruccions dels genitals post-ablació. Va ser així que va trobar la Fundació Dexeus Salut de la Dona i el seu programa de “Reconstrucció genital postablació” que, des del 2007, ofereix reconstruccions del clítoris de manera totalment gratuïta. La intervenció dura uns 45 minuts i consisteix en una cirurgia que permet restituir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats. En el 90% de les operacions han aconseguit la restitució anatòmica i en el 75% aconsegueixen la restitució funcional.

El ginecòleg Pere Barri Soldevila, al capdavant de la iniciativa, és el primer metge que va practicar aquesta intervenció a Espanya. Després de 89 intervencions, es mostra satisfet amb el treball fet i valora que “una cosa que dura i segueix rodant vol dir que era una bona idea”. Ara, la majoria dones que acudeixen al centre per realitzar-se la intervenció quirúrgica “ho fan majoritàriament gràcies al boca-orella”, ens explica Barri, però també especifica que en els inici del projecte aquest arribava a les dones gràcies a la informació d’entitats o ONG.

No és el cas de la Jamila. Tot i que ella és catalana de naixement, la seva família va voler seguir amb la tradició de practicar l’ablació a la seva filla i ho van fer durant unes vacances a Gambia, el seu país de procedència. Quan la Jamila va decidir reconstruir-se el clítoris va decidir no dir-li a la seva família: “No sé com s’ho prendrien perquè a vegades s’enfaden per coses que jo creia que els hi semblarien bé i a la inversa”. També opina, no obstant, que al final ho haurien d’entendre a la força en veure l’entorn on viuen. “És normal que volguessin seguir amb les tradicions de la seva cultura, però després de venir a viure aquí… si algun dia els hi dic ho hauran d’entendre a la força”, afirma taxativa.

El perfil de dones que la Fundació Dexeus Dona ha atès és, segons ens explica el Dr. Barri, d’una jove d’origen africà, d’uns 27 anys d’edat de mitjana, que va patir la mutilació de molt petita i que, un cop ja vivien aquí, si és que no havien nascut ja aquí, es senten properes a la dona occidental i volen ser com les altres dones que conformen el seu grup d’amics. Davant aquesta necessitat d’”integrar-se” de la que parla Barri, a banda de la reconstrucció quirúrgica, la Fundació també desenvolupa un acompanyament psicològic a les dones.

El procés que es desenvolupa compta amb dues tasques paral·leles: una visita amb ginecologia i una altra amb el servei de psiquiatria on se li fa una avaluació psicològica que es repeteix al cap de 4-6 mesos de la intervenció quirúrgica. Des de Dexeus Dona creuen que la reconstrucció suposa un gran pas per aquestes dones, ja que tot i ser “un procés molt traumàtic”, en ser un ritual que forma part d’una tradició es viu com un tabú en la societat occidental. Barri destaca que “és fonamental realitzar en paral·lel un acompanyament psicològic a totes les dones que decideixen dur a terme aquesta intervenció”.

El Dr. Barri en una de les intervencions de reconstrucció genital postablació / Fundació Dexeus Mujer

A més de necessitar suport psicològic i emocional per la dificultat de sotmetre’s a una operació i que aquesta sigui per reconstruir una part mutilada del teu cos, el servei de psiquiatria de Dexeus Dona, ens explica el Dr. Barri, observa que “psicològicament la dona mutilada que viu aquí pel seu entorn està pitjor, més dèbil, que la dona que viu en un estat africà envoltada de situacions idèntiques o similars a la seva”.

Els problemes que s’han trobat més sovint entre les dones operades són la falta d’autoestima i una baixa capacitat de relació social, no només amb la parella. “Aquests sentiments o actituds les limiten en el seu dia a dia i volen revertir-ho”, comenta Pere Barri que afegeix content que en les últimes visites al servei psicològic els indicadors que es recullen ja indiquen “que això ha canviat, que estan molt millor”.

Per la Jamila, tenir aquest suport psicològic va servir-li per perdre la por al post-operatori, un procés que recorda amb molt dolor. “Vaig estar quasi tres mesos sense moure’m pel mal i l’acompanyament psicològic va servir per estar molt més contenta i no enfonsar-me”, revela la Jamila. En aquest sentit, pel Dr. Barri, “veure com ha millorat la pacient és veure l’èxit del programa”.

La Jamila treballa com auxiliar d’infermeria i ara viu sola, però quan va sotmetre’s a la intervenció quirúrgica, encara vivia amb la seva família, la que li havia practicat l’ablació. Aleshores va haver d’inventar-se una operació menor per justificar el seu estat. No troba que ocultar-ho a la família sigui un impediment si bé sí que genera més dificultats. La Jamila anima a les dones que vulguin reconstruir-se els genitals a no dubtar: “Si realment volen fer-ho, poden. No cal que ho expliquin a la seva família ni que en tinguin por. Jo els hi diria que endavant! Jo no he pogut comptar amb el suport de la meva família però les meves amigues m’han ajudat molt. Ara estic més contenta, més segura de mi mateixa i amb el meu entorn, sobretot en les meves relacions sexuals”.

El Dr. Barri en una de les intervencions de reconstrucció genital postablació / Fundació Dexeus Mujer

Més programes de reconstrucció i Tolerància Cero amb la Mutilació Genital Femenina

Segons les dades facilitades per la Fundació Wassu-UAB i recollits en el Mapa de la Mutilació Genital Femenina (2016), a Espanya hi ha prop de 70.000 dones procedents de països on es practica la mutilació genital femenina (representen un 2% sobre el total de la població d’origen estranger). D’elles, 18.396 són menors de 14 anys, i gairebé una tercera part de les empadronades a Espanya resideixen a Catalunya.

En perspectiva d’aquestes dades,  l’any 2015 es va crear el circuit per a la reconstrucció del clítoris a les dones residents a Catalunya que han patit la mutilació genital femenina i des d’aleshores les despeses de les intervencions quirúrgiques, on intervenen professionals de ginecologia i cirurgia plàstica, les assumeix el sistema sanitari públic català. Des d’aleshores hi ha hagut 26 consultes de les quals 10 han acabat amb la realització de la intervenció quirúrgica. Properament, indiquen des de Salut, n’hi ha previstes tres més derivades de les visites de l’any passat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*