Rebre el paquet a casa és molt còmode, però (de moment) poc ecològic

En els propers anys viurem un augment de la distribució urbana de mercaderies (DUM) a domicili, fruit dels nous hàbits en el consum, però només si canviem l’operativa logística d’última milla el sistema serà sostenible.

Víctor Saura
 
 
 
Furgonetes d'operadores de paqueteria | Foto: VS

Furgonetes d'operadores de paqueteria | Foto: VS

La tendència mundial és que cada cop més gent visqui a les àrees urbanes i que cada cop més gent faci la compra online. Hi haurà qui sempre preferirà l’experiència de compra en botiga física, però la tendència de l’e-commerce és a guanyar quota de mercat. Això vol dir un increment substancial en la pressió de la distribució de mercaderies tant sobre la mobilitat com, molt especialment, sobre la qualitat de l’aire. I d’aquí que un dels principals reptes als quals s’enfronten les ciutats en els propers anys sigui com fer compatible aquests canvis d’hàbits en el consum amb la demanda ciutadana de polítiques encaminades a la millora del medi ambient i la salut pública. Com a ciutadans volem respirar un aire més net… però com a consumidors ho posem molt difícil.

“El 70% de les emissions de partícules i diòxid de nitrogen de l’aire que respirem a les zones més denses provenen de la mobilitat, i les mercaderies, que només representen el 20% de la mobilitat, aporten al voltant del 40% d’aquestes emissions”, explica Marc Iglesias, responsable de projectes de mobilitat neta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Com a consumidors, cada cop que comprem per internet volem que el producte ens arribi el més aviat a casa, i d’aquí que companyies i operadors logístics s’esforcin a fer això possible. Amb tot, en una taula rodona celebrada fa uns dies en el marc del Saló Internacional de la Logística (SIL), Iglesias els va posar uns altres deures: el repte, els va venir a dir, no és com distribuïm millor, sinó com ho fem respectant el dret dels ciutadans a respirar aire net. A Espanya es fan cada dia 1,2 milions d’enviaments de paqueteria, xifra que s’incrementa en els moments de més demanda, i que en els dies posteriors al Black Friday es pot arribar a duplicar.

En aquest saló es va donar a conèixer una altra dada que ratifica aquesta tendència. El volum de negoci del comerç electrònic l’any 2015 va ser de 20.013 milions d’euros, segons l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació. Dos anys després, el 2017, ja havia arribat als 25.354 milions, un increment del 26,6%. Aquesta és la tendència del que en el sector logístic s’anomena “última milla”, és a dir, la distribució de les mercaderies a les zones urbanes.

La gran pregunta, doncs, és com resoldre la logística urbana d’última milla i seguir sent sostenible? Aquestes són set tendències sobre DUM (distribució urbana de mercaderies).

1. Restriccions als vehicles contaminants

A Espanya les etiquetes ambientals de la DGT ja han començat a assenyalar quins vehicles són els més contaminants. En el cas de la ZBE (zones de baixes emissions) Rondes de Barcelona, liderada per l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona, els vehicles de mercaderies més contaminants no hi podran circular a partir de 2020. Els experts consideren que això és només l’inici d’una tendència que s’anirà accentuant. Ara mateix les restriccions afecten als cotxes dièsel matriculats abans de 2006 o als de benzina abans de 2000, però en poc temps aquestes dates podrien canviar. “A Hamburg ja s’estan aplicant restriccions als dièsels anteriors a 2014”, senyala Iglesias.

2. App metropolitana per una major eficiència

Millorar les rutes en el repartiment, evitar els embussos, que el transportista sàpiga on i com pot trobar aparcament allà on sigui… aquesta mena de mesures ajudarien a desenvolupar una logística d’última milla més ecològica, i la tecnologia hauria de contribuir a fer-ho possible. En aquest sentit, l’AMB està dissenyant una aplicació metropolitana que faciliti la feina als transportistes a l’hora de tenir informació, localitzar les zones de càrrega i descàrrega, buscar rutes

3. Harmonitzar la normativa DUM a nivell metropolità

“Hi ha una normativa força dispersa i una manca d’uniformitat en els horaris i criteris d’accés per a la distribució de mercaderies als diferents municipis metropolitans”, explica el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda. Per això, l’AMB ha anunciat que crearà un marc regulatori comú per al conjunt de la metròpolis, que afavorirà la transició cap a un model comú de DUM més eficient i sostenible, tenint en compte criteris, horaris i infraestructures. Es farà a través de la redacció d’unes directrius/ordenances metropolitanes, que s’hauran de recollir individualment en les ordenances municipals de cada ajuntament.

4. Logística nocturna

Les administracions volen incentivar la logística nocturna, en especial pels supermercats i grans superfícies; és a dir, que la major part de les seves operacions per reposar estocs es facin en hores nocturnes, en les que hi ha molt menys trànsit. El repte, lògicament, és fer-ho sense sorolls que pertorbin el descans dels veïns.

5. Auge del ‘click and collect’

La tendència serà, cada cop més, que els grans i petits distribuïdors no enviïn els paquets a casa, sinó que disposin d’un sistema àgil perquè els clients s’apropin a un punt central de distribució. Així ho comencen a fer ja grans retailers europeus. “Aquestes microplataformes on podràs anar a recollir allò que has comprat estan més alineades amb el model de societat que tots volem”, sosté Iglesias.

6. Incentius a la mobilitat sostenible

Al mateix temps, i via exempcions fiscals, els vehicles elèctrics o híbrids, o directament sense motor, van guanyant quota de mercat en la distribució de mercaderies. A banda de la subvenció de 250€ que té l’AMB per a la compra d’una bicicleta elèctrica, l’AMB també està treballant un programa de subvencions de suport a les empreses, amb assessorament i subvencions, per promoure l’ús de flotes sostenibles en la distribució urbana de mercaderies.  La concreció d’aquest programa es presentarà més endavant.

7. Nous vehicles alternatius sostenibles

Al SIL es van presentar exemples innovadors, com l’Scoobic, una scooter elèctrica fabricada a Sevilla que porta a la part frontal un portaequipatges amb capacitat per a 700 quilos, la qual cosa la converteix en una minifurgoneta de dues rodes. I que a més porta incorporat un desfibril·lador perquè a més de distribuir paquets sense contaminar pugui intervenir en cas que un vianant sofreixi una aturada cardíaca.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*