“Quin mòbil té, s’està divorciant, quin profit en treu?: la Justícia continua posant sempre en dubte la dona”

Esther Costa és advocada del Col·lectiu Ronda i especialitzada en violència masclista. Amb motiu del 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la violència contra les dones, parlem amb ella sobre els obstacles que es troben les dones víctimes de violència masclista a l’hora d’acudir al sistema judicial i la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere de manera transversal

Maria Antònia Frau
 
 
Esther Costa, advocada del col·lectiu Ronda

Esther Costa, advocada del col·lectiu Ronda

Les dones que pateixen violència masclista sovint també pateixen violència institucional per part de les institucions que han de garantir els seus drets quan són agredides. La victimització secundària forma part de la violència institucional i fa que la dona se senti constantment qüestionada per tots els agents que formen part de l’àmbit judicial. El fet d’haver de repetir les seves declaracions, sentir com les seves paraules es posen en dubte o no aconseguir la protecció adequada quan han estat agredides forma part de l’entramat que s’activa quan una dona acudeix a les dependències judicials o a les comissaries a denunciar la violència masclista que ha sofert.

Tot i la legislació vigent, els protocols o fins i tot les recomanacions internacionals sobre violència contra les dones és necessari que hi hagi una resposta afectiva per part de les administracions per tal d’erradicar la violència contra les dones. La protecció a les víctimes de violència es pot activar per diferents camins: per una denúncia de la persona afectada, per una denúncia presentada per una persona del seu entorn, pel ministeri fiscal si té coneixement d’una situació de violència, per un comunicat mèdic o per un informe de serveis socials. Però sobretot, la clau per protegir-les és tenir professionals formats. Segons l’advocada del Col·lectiu Ronda Esther Costa, l’educació en perspectiva de gènere hi juga un paper molt important. Cal formar tots els agents judicials en perspectiva de gènere però també fomentar l’educació en perspectiva de gènere des de les escoles.

Estan desprotegides les dones víctimes de violència masclista per part de l’Estat, i més concretament, a l’àmbit judicial?

Si, estan desprotegides perquè tenim la llei 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que té molt bones intencions però que no té dotació pressupostària en consonància. En alguns casos, inclús quan a una dona li han atorgat l’ordre de protecció, moltes vegades no es genera una protecció real. Hi ha moltes dones mortes que tenien una ordre de protecció vigent, però l’Estat no té mitjans per posar un policia darrere de cada dona i de cada agressor.

Vivim en una societat on la justícia és patriarcal?

Cada vegada menys però sí, encara és patriarcal. No m’atreveixo a generalitzar, però fa 20 anys que em dedico a la violència de gènere i he vist un canvi. Quan començava o anaves amb una senyora apallissada o no feies res de bo. Ara sí que és cert que hi ha més coneixement del cicle de la violència però es continua posant sempre en dubte la dona. Quin mòbil té, perquè ho està fent, si s’està divorciant, quin profit en vol treure…

En canvi, això no passa en altres àmbits del dret. Per exemple, hi ha un grau molt més alt de denuncies falses contra companyies asseguradores i no tenen ni la meitat de publicitat que les suposades denúncies falses que fan les dones. És un percentatge baixíssim. Cap dona que tingui una mica de seny posarà una denúncia falsa perquè suposaria quedar sotmesa a una cadena del sistema que li complicarà molt la vida. És incerta aquesta remor que s’ha anat creant sobre les denúncies falses. Hi ha estadístiques del Consell General del Poder judicial que ho confirmen. És estadística pura.

L’any 2005 es van crear els jutjats de Violència contra la Dona i les seccions especialitzades de les Audiències Provincials a tot Espanya, com s’establia a la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Han donat respostes efectives?

Els jutjats específics de violència de gènere de grans ciutats són únicament especialitzats en violència de gènere i preveuen mecanismes específics per aquestes situacions. Funcionen millor, doncs, que els jutjats de ciutats més petites, que són de violència de gènere, però també tenen altres competències. Així, el jutge o jutgessa que porta un cas de maltractament, porta també un robatori, etc. Això implica que els jutjats de comarques estiguin col·lapsats i que el personal no estigui especialment format en violència de gènere.

L’any 2016 només un 26,1% del total de dones que pateixen alguna agressió considerada delictiva va denunciar. Podem dir que les dones tenen por a denunciar?

Se sol pensar que tothom denuncia i no és cert. Hi ha moltes dones que pateixen violència i que estan amagades del sistema. I estan amagades perquè moltes d’elles provenen de cultures on es normalitzen cultures violentes i que consideren que el tracte que reben és relativament normal i, a més, no coneixen ni l’idioma ni el sistema com per a sentir-se còmodes.  També de  vegades depenen econòmicament d’aquests homes als quals han de denunciar. Amb tot això i que el sistema tampoc no les ajuda i no ho denuncien.

Cartell amb el telèfon d’atenció contra la violència masclista | Cedida

Hi ha vulneració de drets durant el procediment judicial que inicien les dones que han patit violència masclista?

Tornem a la situació i la manca de mitjans. Tot i també hi ha casos de manca de sensibilitat. Molts jutjats estan a edificis antics, que no tenen un espai per les víctimes, que han d’esperar al costat dels agressors si no han estat detinguts. Pel que fa al tema de la protecció visual als jutjats, avui dia, si demanes una mampara te la donen, fa deu o quinze anys era més complicat. Però cal explicar el motiu pel qual la vols perquè és un dret de la defensa de l’acusat sentir i inclús veure què estan dient en contra teu.

És molt important destacar que no hi ha acompanyament psicològic en tot aquest procediment. Des que la dona decideix posar una denúncia fins que s’acaba el procediment, necessitaria una persona de referència, un psicòleg o psicòloga que l’acompanyés perquè els pics d’ansietat que pateixen en aquests processos són brutals.

El Consell General del Poder Judicial va elaborar una guia de criteris d’actuació judicial enfront de la violència de gènere en el qual es parla sobre el tracte adequat a les víctimes i d’una recuperació integral. Són útils aquests documents?

Les guies de bones pràctiques estan molt bé però la solució implica formar els jutges i bonificar els que volen assumir aquest tipus de feina, és a dir, generar-los menys càrrega de treball, que puguin atendre amb més calma i amb les condicions adequades cadascun dels casos. Sempre parlem molt de jutges però la fiscalia també té un paper molt important. Moltes dones, malgrat tenir dret a denunciar des del primer moment amb un advocat d’ofici especialitzat del torn de violència de gènere, no denuncien a un advocat. Aleshores, en teoria, la fiscalia ha d’agafar la bandera de defensar la víctima i no sempre és així.

Haurien de tenir una formació en perspectiva de gènere tots els agents que intervenen?

Sí. A més, haurien d’actuar d’una manera molt coordinada perquè una dona no hagués d’esperar ni mitja hora per tenir un advocat d’ofici que l’atengués a la comissaria. Les dones estan victimitzades secundària i terciariament. Van al metge, a la comissaria, al jutjat, al judici i a repetir el mateix moltes vegades. És molt difícil sortit d’això si tot el dia ho has de repetir davant persones que desconfien de tu.

Són situacions realment complicades per les dones, a les que tampoc no es fan les preguntes adequades. Normalment es pregunta sobre l’agressió que ha desencadenat el procés judicial, i rarament ens trobem amb casos d’agressions puntuals. Si preguntéssin sobre què ha passat abans, segurament aquestes dones podrien explicar una història de violència. Però mai no es fan les preguntes adequades.  Si sabem que hi ha un tipus de maltractament habitual com la violència de gènere, per què la immensa majoria de condemnes són per un delicte puntual i no per una violència habitual? El motiu és el fet de no preguntar bé.

Hi ha resistència a formar-se en perspectiva de gènere? 

Per part dels jutges sí. Els jutges estan educats per fer justícia de manera imparcial. Ells confonen perspectiva de gènere amb parcialitat. Pensen que se’ls obliga a decantar la balança cap a un costat i això no els agrada perquè toca el més sagrat que tenen. Es dóna el cas que hi ha més jutgesses que jutges però no hi ha més sensibilitat pel fet de ser dona.

Els jutjats estan molt acostumats, generalitzant, al perfil de víctima indefensa i colpejada, però quan es troben una víctima diferent, una dona formada que decideix fermament acabar amb la violència que pateix, els xoca molt. Els costa veure-les com a víctimes de violència masclista. En el fons és una qüestió d’empatia. El bon jutge és el que no només aplica la llei sinó que fa justícia.

Cal aplicar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els àmbits de la vida?

Si. És greu que no s’apliqui en l’àmbit del dret però més greu encara és que no es faci a l’àmbit de l’educació. La llei de violència de gènere diu expressament que s’incorporarà formació en violència de gènere i que els materials que vulnerin la igualtat seran exclosos del temari. Qualsevol material de text que no tingui perspectiva de gènere hauria d’anar fora. No hi ha dubte en que la solució i el fi de la violència de gènere passa per l’educació, no per la presó. Això ho sabem tots, la presó fa que ens treguin els agressors del davant però és una problemàtica que es perpetua si hi continua havent una formació patriarcal i masclista.

La justícia és un reflex de la societat?

La justícia va una mica a remolc de la societat: n’és un reflex fidel, però moltes vegades la societat va una mica per davant i a la justícia li costa més arribar als canvis aconseguits per la base social.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*