Quin error, quin immens error! (Un altre)

Amb l'ominós vídeo de Mark Serra, al que ven l'ascens del tripartit de dretes com una porta infal·lible a la independència, veiem un curiós cas de ceguesa política col·lectiva en què també cauen aquells que defensen que Casado i Sánchez són les dues cares de la mateixa moneda del 155

Andreu Claret
 
 
 

Ja està. L’independentisme s’ha carregat el govern de Sánchez i ha precipitat unes eleccions que poden portar les dretes al poder. Tots contents. L’endemà, 200.000 persones al carrer. Mentre uns, legítimament, demanaven la llibertat per als presos del Procés, altres es passaven per Whatsapp l’ominós vídeo de Mark Serra. No saben qui és? Diguem que un dels herois de la batalla de Waterloo una mica passat de voltatge.

Una cosa així com un hereu dels germans Badia amb 50.000 seguidors a twitter. Un que s’atreveix a escriure el que no pocs pensen. És a dir, que amb l’arribada al poder de Casado recolzat per Ribera i Abascal, la independència serà bufar i fer ampolles. La formulació més descarnada del ‘com pitjor, millor’. Fa uns dia Aitor Esteban advertia que “això mai és així, i per al més feble com pitjor, pitjor”, però ja se sap, els bascos es venen per un plat de llenties. Nosaltres, no. Què són 2.251M per a Catalunya, comparats amb una referència al dret d’autodeterminació, encara que fos en una nota a peu de pàgina?

És possible que l’opinió d’aquest senyor Serra no sigui majoritària en l’univers independentista. Però sí que ho és la idea de Puigdemont segons la qual tant se val Sánchez o Casadosi són dues cares del 155. Estem davant d’un estrany cas col·lectiu de ceguesa política. La referència a la ceguesa és d’Andreu Mas, en un brillant article publicat al Diari Ara. Sempre cal llegir a Mas en situacions critiques (aquest Mas, no l’altre). El que es pregunta, ara, és per què nassos caldrà votar una llista independentista el 28 d’abril si després es renuncia a fer política. Mas sempre va estar al costat del Procés contra la política suïcida de Rajoy, però sempre va advertir dels perills del populisme que s’allunya de la política. I que condueix a carrerons sense sortida com l’actual.

Així estan les coses, efectivament, a la vista de les enquestes. Amb tres escenaris: 1. Govern de les dretes amb 155 per estona (amb Mark Serra i Puigdemont, feliços), 2. Govern PSOE-Cs (amb Torra convocant eleccions al dia següent), i 3. Govern d’esquerres amb suport dels independentistes i bascos. O sigui tornar a començar, però sense autodeterminació, ni relator, ni hòsties. On és el joc? Quina és l’aposta política?

 

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*