Mini-cròniques catalanes

Quim Torra, un intel·lectual al Palau

El rellevant en el candidat a la presidència de lloa Generalitat són els conceptes, no tant la seva viabilitat. D'aquí la seva falta de sensibilitat davant dels que se senten expulsats a les tenebres

Andreu Claret
 
 
 
Quim Torra / PARLAMENT DE CATALUNYA

Quim Torra / PARLAMENT DE CATALUNYA

El tret més excel·lent de Quim Torra no és el de ser un independentista convençut. Puigdemont també ho era. Tampoc ho és la torbadora radicalitat del seu discurs d’investidura. Estem curats d’espants. El veritablement nou és la condició d’intel·lectual. Un tret que farà d’ell el primer a ocupar la presidència de la Generalitat si la CUP no ho impedeix. Torra és un home llegit, articulat, que formula amb l’implacable desvergonyiment de l’ideòleg allò en el que fa anys que està pensant. Com tot intel·lectual que es preï, primer són les idees, allò altre ja vindrà.

Quim Torra no és dels que puja a una tribuna a la recerca de consensos o martingales, com solen fer la majoria dels polítics, per impetuosos que siguin. Ungit per la legitimitat de Puigdemont, i emparat per la urgència d’un govern, va pujar a l’estrada per defensar la idea de Catalunya en la que fa temps que porta cogitant. Quina oportunitat! Després d’anys d’escriure sobre la pàtria per cenacles de fidels, per fi va arribar el gran dia. El somni que molt pocs intel·lectuals arriben. La possibilitat que les seves idees s’encarnin en un projecte polític. Una República que neix de la seva cap, com si fos la de Zeus. És una república per a la meitat dels catalans, però això poc importa.

Tot en Torra traspua aquesta condició d’intel·lectual. El rellevant en ell són els conceptes, no tant la seva viabilitat. D’aquí la seva determinació i la seva falta de sensibilitat davant dels que se senten expulsats a les tenebres. Això també explica les seves piulades a Twitter. No són els d’un polític arrabassat, el Rufián. Són els d’un home sever, profundament cristià, que pensa abans d’escriure, i ho fa en la solitud de la seva fe i no portat pel xivarri dels seguidors.

El candidat és un científic de les idees que porta tota una vida en el seu laboratori i que ara, per fi, està a punt de mostrar-nos l’univers que ha construït bussejant en els anys trenta. Això també explica que, quan algú li discuteix els atributs de la nova criatura o l’oportunitat de l’exercici, prefereixi el desdeny tranquil de qui es creu superior al constant soroll de la política. Els intel·lectuals solen ser tant útils a la societat com discutibles per a l’exercici del poder. Serà per això que mai un d’ells ha arribat a la presidència de la Generalitat. (Pujol era una altra cosa, un polític erudit). Els polítics tenen defectes, però Déu ens alliberi d’intel·lectuals disposats a assaltar el cel. I si és en circumstàncies tan dramàtiques com les que viu Catalunya, encara més.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

1 Comentari en Quim Torra, un intel·lectual al Palau

  1. Coi, quina tírria que li teniu!
    Llegiu els seus textos sobre el periodisme català i tranquil·litzeu-vos una mica.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*