anàlisi

Quim Torra ja és President de la Generalitat

La investidura del 131è President de la Generalitat es tramita en un dels majors climes d’excepcionalitat política de la història del país. Quim Torra té una tasca titànica per davant: unir la societat catalana alhora que treballar per l’escissió amb l’Estat espanyol

Guillem Pujol
 
 
 
Quim Torra i Roger Torrent al Parlament de Catalunya / Foto: Miquel González de la Fuente (Parlament de Catalunya)

Quim Torra i Roger Torrent al Parlament de Catalunya / Foto: Miquel González de la Fuente (Parlament de Catalunya)

La notícia se sabia el diumenge al migdia després que el Consell Polític i del Grup d’Acció Parlamentària de la CUP decidís que no bloquejaria la formació d’un nou govern. Quim Torra es convertiria el Dilluns 14 de maig del 2018 en el 131è President de Catalunya. Després de mesos d’inestabilitat política, es posaria la primera pedra per a recuperar la Generalitat i acabar amb l’article 155. Catalunya recuperaria les seves institucions.

Però la investidura del President Torra aixeca polseguera. Per un costat, la recuperació d’una sèrie de tuits i articles de Torra escrits en els darrers anys mostraven la cara d’un nacionalisme català excloent en el qual no tothom shi pot sentir representat. En aquesta línia, Enric Millo – delegat del govern espanyol a Catalunya – avisava abans de l’inici del Ple: “Que treballi per a tots els catalans i no només per aquells que van votar la seva opció política”. I és que l’exmembre de Reagrupament.cat – formació política clau per entendre el passat de Torra – té hemeroteca per ofendre tant a dreta i esquerra. En aquesta direcció (l’esquerra) ha sentat força malament un tuit en referència al 15M on afirmava que “Aquesta colla de ximples dels indignats ens porta directament al cinquè món”. Més càrrega per a la CUP, màxim exponent del moviment al carrer, que fa anys que està atrapat en els dos eixos que la travessen: socialisme i independentisme.

Sabedor que els seus escrits serien el focus de la crítica durant la sessió, Torra entonava el mea culpa, aquesta vegada en un to més greu: “em disculpo, em penedeixo, i no ho tornaré a fer”. Poc després Sergi Sabrià, d’ERC, conscient de la importància de calmar les aigües, li agraïa el gest. El discurs de Torra, per altra banda, destacava la necessitat de construir república però sense imposar dates ni processos legals rupturistes amb el marc legal autonòmic. S’haurà de veure si els pretesos gestos desobedients tenen fonament o no.

Arrimades seguia traient alguns dels vergonyants tuits de Torra, alhora que advertia que el camí que perseguien només portaria més malestar i ruptura a la societat catalana. En línies similars però més suavitzades, Miquel Iceta sostenia que, tot i la sospita que desperta tant el passat de Torra com el seu discurs en seu parlamentària, seria l’acció de govern la que determinaria qui és i què significa políticament parlant Quim Torra. Domènech sostenia el seu vot negatiu en la manca d’un pla de polítiques socials i progressistes, mentre que Carles Riera avisava que, si bé permetrien la seva investidura, farien oposició i realitzarien una tasca d’escrutini d’acompliment de polítiques en direcció a la materialització de la República. Albiol amenaçava amb foc i fúria.

Un cop investit com a President de la Generalitat amb 66 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions, Torra agraïa a Puigdemont, als diputats i a la seva família, i comminava al Parlament a completar conjuntament la seva frase: Visca Catalunya – lliure! Després sonaven els Segadors, tancant simbòlicament l’elecció del 131è President de Catalunya.

Tot i que ja s’han anat filtrant algunes de les Conselleries, el nou govern es conformarà durant els pròxims dies. Destaquem una sèrie d’incògnites que s’aniran aclarint en els mesos vinents:

Com actuarà el govern espanyol?

La promesa de Mariano Rajoy sempre ha estat que el 155 estava supeditat a què el Parlament aprovés un nou President de la Generalitat. Sembla que, d’entrada, així serà. Tot i que no totes les veus remen en la mateixa direcció. La pressió exercida per Albert Rivera, exigint el manteniment del 155, pot forçar a l’Executiu Espanyol a replantejar-s’ho, més tenint en compte com a cada enquesta la formació taronja guanya punts en detriment dels populars. A tot això se li han de sumar les veus dins del partit popular – suposadament liderades per Soraya Sáez de Santamaria – d’aprofitar el 155 per a redirigir la política educativa catalana. Les setmanes vinents seran determinants.

Sobreviurà el govern?

El govern de Torra neix escapçat. No és cap secret que les relacions entre Junts per Catalunya i ERC no passen pel seu millor moment; la lluita per l’hegemonia de l’independentisme gasta i desgasta. Però hi ha més factors a considerar. La pugna entre el PDCAT – partidaris de reconduir la situació cap a un processime autonòmic amb alguns sectors de Junts per Catalunya, més partidaris de tensar la corda, cal sumar-li la proposta de Jordi Graupera de cara les eleccions municipals que amenaça en fer trontollar l’estratègia independentista. Per últim, la CUP ja ha anunciat que farà d’oposició. És a dir, a efectes pràctics, el nou govern neix sense la capacitat d’aprovar per si sol cap llei nova. En una entrevista realitzada a Miquel Iceta immediatament després de finalitzar la investidura del ja President Torra, considerava que aquest govern no durarà anys, sinó mesos. Veurem.

Processisme o independència?

Un dels motius pels quals la CUP va decidir abstenir-se per a facilitar la investidura de Torra el va expressar Carles Riera durant el Consell Polític de la CUP, al dir que prenia “molt bona nota” sobre l’expressió de Torra de “no fer autonomisme”. El seu discurs d’investidura s’ha dirigit a lloar les possibilitats que s’obririen en una futura República, però no és tan senzill com això. Tot i parlar d’avançar cap a una Constitució Catalana i un Procés Constituent, queda pendent comprovar si a la retòrica se li uneixen polítiques que aspirin trencar amb el marc legal constitucional. Tenint en compte que les accions empreses pel nou govern de la Generalitat pot tenir conseqüències en les causes dels presos i exiliats polítics, no sembla creïble pensar que adoptaran una estratègia frontal de confrontació.

Catalunya, en tot cas, celebra recuperar la Presidència d’una institució que data de 1362. Llavors era Berenguer de Cruïlles qui ocupava la Generalitat de Catalunya. Avui, Quim Torra.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*