Qui són els homes del #Cuéntalo?

Els homes del #Cuéntalo no són pocs. Ni malalts. Ni toxicòmans. Ni psicòpates. Són, sovint, els homes que tenim a prop: els nostres pares, germans, cosins, parelles, fills. Els nostres companys de feina, de sindicat, de partit, de l’AMPA. Els nostres veïns. Els nostres amics. Són homes normals.

Meritxell Benedí
 
 
 
Manifestació del 8M / Foto: Ajuntament de Barcelona

Manifestació del 8M / Foto: Ajuntament de Barcelona

Aquests dies, arran de la sentència de la manada, la periodista Cristina Fallarás engegava a twitter #Cuéntalo, un hasthag que ha fet la volta al món i ha fet visibles moltes de les violències que vivim les dones, fins i tot per a nosaltres mateixes. #Cuéntalo és un de tants exemples de la unió en l’ús de les xarxes socials i la presa de paraula de les dones que han patit assetjament i violència sexual.

En els darrers anys, i de manera accelerada els darrers mesos, les violències masclistes es fan visibles com mai abans. I som les dones (i el moviment feminista) les agents d’aquesta presa de consciència. Posant nom, identificant les violències, assenyalant les situacions en les que hem estat agredides, fem emergir les situacions de violència -psicològica, física, social, econòmica- sexual que patim dia rere dia.

En aquest temps, en aquest procés, hem estat les dones les agents de canvi, les que hem resignificat situacions viscudes que ara sabem que eren expressions de violència masclista. Fins ara, les dones hem estat les principals agents del fenomen. La responsabilitat de no ser agredides, de coeducar, d’introduir la perspectiva de gènere, d’assolir els objectius del feminisme, ha recaigut exclusivament en les dones.

Però ja n’hi ha prou de responsabilitzar-nos de la resposta al patriarcat i a les seves formes de violència.

On és la responsabilitat dels homes? Qui són els centenars de milers d’agressors del #Cuéntalo? On són? Els homes del #Cuéntalo no són pocs. Ni malalts. Ni toxicòmans. Ni psicòpates. Són, sovint, els homes que tenim a prop: els nostres pares, germans, cosins, parelles, fills. Els nostres companys de feina, de sindicat, de partit, de l’AMPA. Els nostres veïns. Els nostres amics. Són homes normals.

I en aquest temps, en aquest procés, hem vist molt poca autocrítica per part d’aquells homes a qui estimem, amb els que convivim, amb els que compartim projectes. No hem vist un exercici col·lectiu per posar nom, identificar les agressions, fer emergir les situacions en les que poden haver estat agressors. Callat davant de les agressions d’altres. Essent còmplices de bromes sexistes. Normalitzat la cultura de la violació. Menystingut les paraules d’una companya en una reunió.

És absolutament necessari que els homes facin l’exercici de revisar la manera com es relacionen amb les dones. Entre ells. Amb lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals. Hi ha literatura a mans plenes. Hi ha associacions de dones, i d’homes, que fa anys que hi treballen i us donaran un cop de mà. Parleu amb les dones que teniu a prop. Escolteu-les. No menystingueu el que us diuen. I sapigueu que no serà fàcil. Però ningú ho podrà fer per vosaltres.

N’estem fartes, de viure amb por. I és cosa vostra, no només quan feu tweets, sinó també quan sopeu amb col·legues, rebeu missatges per whatspp o eduqueu amb l’exemple, que això deixi de passar.

Meritxell Benedí
Sobre Meritxell Benedí

Cap d’empoderament personal de la Fundació SURT Contacte: Twitter | Més articles

1 Comentari en Qui són els homes del #Cuéntalo?

  1. Elisenda // 14/05/2018 en 16:48 // Respon

    M’encanta!!!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*