Què ha passat a les eleccions, més enllà de Barcelona?

Analitzem quins han estat els resultats d'aquestes eleccions als deu municipis més poblats de Catalunya, més enllà de Barcelona: Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Girona

Redacció
 
 
 
Analitzem el resultat de les eleccions als 10 municipis més poblats de Catalunya, després de Barcelona | S.V.B.

Analitzem el resultat de les eleccions als 10 municipis més poblats de Catalunya, després de Barcelona | S.V.B.

A mesura que van arribant els resultats d’aquestes eleccions municipals, descentrem la mirada de la capital catalana i ens fixem en els 10 municipis més poblats del país, més enllà de Barcelona. Així, parlem dels canvis de majories, i suport als consistoris de ciutats amb més de 100.000 habitants i veiem com les anteriors eleccions a l’Estat espanyol o els fets del Procés han pogut ocasionar canvis en aquestes institucions.

El PSC conserva el seu feu a l’Hospitalet, amb Núria Marín al capdavant

L’Hospitalet de Llobregat, amb 261.068 habitants, és la segona ciutat més poblada de tot Catalunya. És també un històric feu socialista que durant aquesta candidatura no canviarà de color. El PSC revalida l’alcaldia al municipi augmentant (amb gairebé un 60% escrutat) més de 10 punts respecte les eleccions del 2015. La segona força ha estat per a ERC, continuant la deriva que va iniciar-se amb les eleccions del 28A. Així, els republicans (única força independentista al consistori) doblen els resultats respecte els anteriors comicis, relegant ciutadans -segona força al 2015- a la cinquena posició.

Ciutat defensora de Pedro davant de Susana Díaz i del PSC en essència, L’Hospitalet ha sigut vermella des de les primeres eleccions de l’any 1979. Núria Marín ha estat la seva alcaldessa des de 2008 substituint el també mític Celestino Corbacho.

Jordi Ballart torna a l’alcaldia per la porta gran

Jordi Ballart va ser alcalde de Terrassa entre el 2015 i el 2017, pel PSC, però va deixar el càrrec arran de l’1 d’octubre i el suport socialista a l’aplicació de l’article 155. Ballart tornarà a ser ara alcalde, amb tota probabilitat, ja que ha donat la gran sorpresa a la cocapital vallesana amb la creació d’una candidatura nova, Tot per Terrassa, que ha obtingut 10 dels 27 regidors en joc, per la qual cosa és molt poc probable que hi hagi una coalició d’altres partits que el pugui desbancar.

El successor de Ballart i fins ara alcalde del PSC, Alfredo Vega, queda en segona posició, amb set regidors (en perd dos), mentre que Terrassa en comú és una altra de les sorpreses perquè desapareix (quan havia estat segona força), i ERC se situa com a tercera força, amb 5 regidors (1 més). La candidatura de JxCat l’encapçalava Lluís Puig, però la presència de l’exconseller de Cultura a l’exili no ha tingut l’efecte esperat. Perd un representant en relació als anteriors comicis i es queda en dos.

L’alcaldia es decidirà en pactes postelectorals

L’alcaldia de Badalona la decidiran els pactes un altre cop. Amb el 86% dels vots escrutats el Partit Popular de Xavier Garcia Albiol queda com a partit més votat amb 11 dels 27 escons després de guanyar-ne un. En segon lloc ha quedat la llista Guanyem Badalona i d’Esquerra Republicana, amb 7 regidors. Respecte a la suma d’aquestes dues forces polítiques es perd un seient al ple. En tercer lloc queda el PSC amb 6 regidors. Respecte als que aquest partit tenia es pot dir que n’ha recuperat 2. Badalona en Comú, hereva de l’antiga Iniciativa per Catalunya ha mantingut els dos regidors que tenia. Finalment Junts per Cat amb un regidor per la meitat de la representació que tenia el 2015. Ciutadans, que tenia un regidor l’ha cedit al PP.

Badalona va perdre fa un any el tercer lloc entre les ciutats més poblades de Catalunya, en ser superada per Terrassa. La vida municipal de Badalona en la darrera legislatura ha estat accidentada. El grup més votat va ser el del PP, que encapçalava Xavier García Albiol, amb 10 regidors, però l’alcaldia la va obtenir Maria Dolors Sabaté, una independent que encapçalava la candidatura Guanyem Badalona en Comú (GBC) formada per Guanyem Badalona i Podem.

L’aliança entre Guanyem Badalona, ERC i ICV va formar govern, que va tenir el suport inicial del PSC. Però l’agost de 2018 es va produir una moció de censura instada pel PP, que va donar l’alcaldia al socialista Xavier Pastor. La majoria en la votació va ser de 14 regidors, 10 0del PP, 3 del PSC i 1 de Ciutadans. En contra hi va haver 12 vots, 11 dels grups d’esquerres de l’antiga CDC i una d’una socialista que va deixar el partit, més l’abstenció d’un antic regidor d’UDC.

Torna un PSC sense el clan Bustos

El PSC va governar Sabadell durant 16 anys, des del 1991 fins al 2015, quan l’alcaldia va passar a mans d’una coalició de partits que es van aliar amb l’objectiu principal d’esborrar el rastre de l’exalcalde Manuel Bustos, aleshores processat en diversos casos de corrupció. En la passada legislatura, Juli Fernàndez (ERC) i Maties Serracant (Crida) van governar la ciutat, dos anys cadascun, però amb la formació del nou consistori tot fa pensar que la ciutat tornarà a mans socialistes, ja que ara obtenen 10 regidors (4 més que el 2015, un menys dels cinc que perden els Comuns) amb una candidata, Marta Farrés, que ha presumit en campanya d’estar completament desvinculada del llegat Bustos.

Farrés haurà de decidir si accepta l’oferta del cap de llista de Cs de governar en coalició (una oferta que Adrián Hernández li va repetir diversos cops durant la campanya), o intenta un govern en solitari amb acords de geometria variable. El PP desapareix del Consistori.

Un alcalde independentista després de dècades d’hegemonia socialista

L’Ajuntament de Lleida ha estat durant la democràcia post franquista un feu del PSC, que només durant dos anys va perdre l’alcaldia a mans de CiU. A la capital de Ponent s’escullen 27 regidors. Tot i perdre la majoria absoluta, l’alcaldia la va mantenir Àngel Ros (PSC), després de fer un acord estable amb Ciutadans. Ara, ERC empata amb el PSC però pactant amb Junts per Catalunya l’alcaldia per a Pueyo pot ser un fet.

Sorpresa a Lleida, doncs, El PSC i ERC han empatat en nombre d’escons. Els pactes seran decisius. ERC és el partit que més ha crescut i si pacta amb l’antiga Convergència i amb el comú de Lleida, equivalent als Comuns, podria confeccionar una majoria estable.

Els sociaistes, si volen continuar presidint la Paeria haurien d’intentar un pacte un xic estrany: repetir l’acord estable amb els 3 regidors de Ciutadans i al mateix temps aconseguir un acord amb El Comú de Lleida. Però, fetes les sumes el pacte PSC Cs i Comú no aconseguiria descavalcar Miquel Pueyo. El sorpasso desbancaria el PSC de la capital del Segrià després de dècades.

Durant tota la legislatura l’estira i arronsa sobre qüestions con el Procés o els símbols ha estat a l’ordre del dia. A Lleida mai aquests aspectes havien suscitat controvèrsia. Els detractors de Ros han vinculat el canvi a què consideren que s’ha plegat a les exigències del grup de Rivera.

L’agost de 2018 es va produir un relleu al capdavant dels govern local de Lleida, el paer en cap fins llavors, Ángel Ros, va dimitir per ocupar el càrrec d’ambaixador a Andorra. El va substituir Fèlix Larrosa, amb la idea de destensar les relacions amb l’oposició, especialment amb la CUP, mot activa en tots els terrenys.

Ballesteros podrà reeditar l’acord amb Cs i PP

Josep Fèlix Ballesteros podria repetir a l’alcaldia de Tarragona després d’aconseguir 7 regidors. Sumats als 4 de Ciutadans i als 2 del PP aconseguirien una majoria justa.
Una altra possibilitat seria un pacte entre ERC, amb 7 regidors, 3 de Junts per Catalunya que no aconseguirien majoria, a no ser que els Comuns que ha obtingut 2 vots, pactés amb aquest bloc. Per tant, tot dependrà de l’habilitat i la ductilitat dels negociadors en els pròxims dies.

L’Ajuntament de Tarragona, format per 27 regidors, va viure en l’anterior legislatura com el PSC havia de fer pactes per governar. L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, va haver de negociar amb Ciutadans i també amb el PP per conformar una majoria estable. Això va desdibuixar la política de predomini socialista que tradicionalment havia tingut la capital del Tarragonès.

El PSC va obtenir a les eleccions locals de 2015 9 regidors, cosa que no li va permetre governar en solidari. ERC i PP van obtenir 4 regidors en cada cas. El quart grup amb presència municipal va ser Ciutadans amb 3 seients al ple. El mateix nombre de representants el va tenir el PDCat, la CUP en va aconseguir 2 i ICV 1.

Però durant la legislatura, a banda de l’acord implícit entre PSC Ciutadans i PP, a Tarragona han passat coses que han canviat la composició del plenari. Així, fruit de les darreres eleccions al Parlament, la regidora Lorena Roldan, de Ciutadans, va passar a ser diputada d’aquest grup. La va substituir Beatriz Pérez Velasco, que va pasar a ser regidora no adscrita.

Dels quatre regidors del PP, dos han estat substituïts, Alejandro Fernández, perquè ha estat escollit diputat al Parlament, i Jordi Roca, perquè va entrar al Parlament espanyol. A febrer de 2017 va morir sobtadament Maria Isabel Negueruela que va ser substituïda per María Elisa Vedrina Conesa.

Al seu torn, el PDCAT va obtenir 3 regidors, dels quals un, corresponent a la quota d’UDC, es va separar el grup, mentre que a desembre de 2017 va morir el regidor Albert Abelló.

El PSC revalida, però aquesta vegada amb majoria

Forta victòria del PSC a Mataró que (amb un 82% escrutat) dobla els resultats del 2015. Els 13 regidors assolits pels socialistes permetran David Bote renovar l’alcaldia, aquest cop, amb majoria. El darrer mandat Bote va ostentar l’alcaldia gràcies a un pacte amb CiU, però aquest acord va ser trencat pels 5 regidors convergents després de l’1 d’octubre. CiU va sortir del govern municipal perquè el seu soci de no va ajudar amb l’organització del referèndum ni va condemnar les agressions policials.

De fet, els convergents s’han vist relegats a la quarta força amb només dos regidors, deixant pas a una Esquerra que ha guanyat la segona força. Així, l’independentisme s’assoleix a Mataró amb 10 regidors, ja que la CUP ha quedat fora del consistori, a l’igual que el PP.

El de Mataró, amb 126.988, és un cas curiós: en els darrers mandats hi ha hagut governs del PSC i governs de CiU de manera alterna. De fet, en el mandat de 2011, CiU tenia 10 regidors i, a l’anterior, l’any 2007, el PSC en tenia 13.

Parlon arrasa i enforteix el seu lideratge

Núria Parlon ha passat de 14 a 17 regidors a Santa Coloma de Gramanet, quan semblava que la gran incògnita en aquestes eleccions seria si podria o no revalidar la seva majoria absoluta. Algunes enquestes preveien que el PSC podria baixar del 40% dels vots, que ha estat el seu sòl electoral en aquesta ciutat des del 1991. Aquests sondejos anaven molt errats, ja que la candidatura de Parlon ha superat el 50% dels sufragis, la qual cosa enforteix la seva figura de capitana territorial del PSC.

L’altra sorpresa en aquest municipi és la desaparició de la candidatura local vinculada la CUP, que en la passada legislatura havia quedat com a segona força amb sis regidors. Una part d’aquests vots els ha recollit ERC, que mai havia tingut representació a Santa Coloma i ara tindrà tres regidors. Cs ha guanyat un regidor i els comuns (que en les darreres eleccions encara es van presentar amb les sigles d’ICV-EUiA) un altre.

Tot canvia a Reus, excepte JxCat

La capital de la comarca del Baix Camp, amb 103.477 habitants, sempre havia estat del PSC fins el 2011, que va cedir el govern a Convergència i Unió amb Carles Pellicer i Punyed com alcalde i amb un total de 7 regidors. Enguany Pellicer revalida la primera posició, conservant els seus regidors. La legislatura passada va ser necessari un pacte entre els convergents, ERC i Ara Reus per governar. Després d’aquestes eleccions, els independentistes sumen 16 regidors, contant la CUP.

Però a banda d’aquests resultats, tot al consistori de Reus canviarà de manera força notòria. En un consistori que compta amb 27 regidors, la Candidatura d’Unitat Popular – Poble Actiu va aconseguir 6 regidors sent la primera vegada que n’obtenia i sent la segona que es presentava. Ara queden relegats a la cinquena força, regalant la seva posició al PSC. Esquerra duplica resultats, mentre que el PP queda fora.

JxCat revalida però l’independentisme perd vots

Marta Madrenas és l’alcaldessa d’una Girona que supera per poc els 100.000 habitants i ho fa en nom de Convergència i Unió. Madrenas va ser nomenada el març de 2016, substituint Carles Puigdemont al capdavant del consistori i, després d’aquestes eleccions revalida els mateixos resultats. Ara, però l’independentisme, que al 2015 sumava 18 escons perd la majoria i en suma 14. Tenint, doncs, en compte que Girona passa de tenir 25 a 27 regidors i que la CUP ha caigut del consistori.

Així, mentre ERC manté també uns resultats similars, el PSC ha assolit un 20% dels vots i Guanyem Girona ha entrayt amb força amb 5 regidors.

Durant el mandat del 2011 ERC no formava part del consistori, la CUP havia obtingut ja 3 regidors i va ser dels pocs municipis on va aconseguir-ho i PSC i PP tenien prou més representació. Així, la tendència de Girona en les darreres dues legislatures ha sigut la d’apostar més pels partits independentistes, tot i que sembla que en aquesta legislatura poden canviar les tendències.


Amb informacions de Sandra Vicente, Carla Benito, Tomeu Ferrer i Víctor Saura. Infografies de Victòria Oliveres

1 Comentari en Què ha passat a les eleccions, més enllà de Barcelona?

  1. L’independentisme ara suma 16 escons a Reus, no 13.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*