Quatre veus cap a la vaga feminista del 8M

Parlem amb quatre dones, de quatre sindicats diferents, per veure com afrontaran la vaga feminista del 8M i quins són els reptes comuns que té la lluita feminista

Tomeu Ferrer | Sandra Vicente
 
 

Aquest és el segon any consecutiu en què les mobilitzacions i accions de cara al 8M es materialitzen també en una vaga. Una aturada laboral, de consum i de cures que pretén paralitzar tots els àmbits en què les dones dediquen el seu temps. Els sindicats han convocat a la vaga des de diversos postulats; hi ha qui crida a una aturada de dues hores i hi ha qui crida al dia sencer, com CGT i Ustec.

En el cas de UGT i CCOO, que convoca per dues hores, les treballadores poden optar per ampliar la seva aturada. Així ho ha fet l’Aurora Richarte. “Aquells sectors on treballen més dones, com educació, contact centers, mitjans de comunicacio o alguns ajuntaments, la vaga s’amplia a tota la jornada laboral”, diu Richarte, treballadora del grup Dia, de 50 anys i secretària de dones i igualtat de la Federació de Serveis de CCOO.

Així, tot i que de maneres diferents, milers de dones deixaran els seus llocs de feina durant el 8M amb el mateix objectiu. “Acabar amb la bretxa laboral i amb el sostre de vidre. Relacionar amb això, també cal acabar amb el terra enganxifós, que fa que les obligacions familiars i de cura que hem d’assumir les dones ens impedeixen ascendir i tirar endavant una carrera laboral ascendent”, explica Montse Sánchez, treballadora de la cadena de muntatge de Seat, de 43 anys i Secretària de Gènere del secretariat permanent de CGT de Catalunya.

Els motius són de sobra coneguts, i compartits entre tots els sindicats i organitzacions feministes. I és que “veiem que aquest any estem en una situació semblant a la del 2018, quan es va fer la mobilització feminista més gran que es coneix. Tenim la discriminació que tenen totes les dones i també la que es dóna a la feina. No hem d’esperar al 8 de març”, apunta Maite Jiménez, treballadora i sindicalista de la UGT de Catalunya. Té 43 anys i treballa a l’empresa Sedal que es dedica a la fabricació de peces de metall per a aixetes.

Així, Jiménez afegeix que “cal seguir lluitant. Tenim un mercat laboral descompensat. Per a les dones és difícil la conciliació, hi ha discriminacions clares. Les dones a l’hora d’aspirar a una feina ho tenim pitjor. Les feines parteixen de temporalitat, i la parcialitat no volguda ens afecta molt més que als homes. A tot això cal sumar-hi l’obligació que ens ha posat la societat d’haver-nos de fer càrrec dels fills i la família. Penso que això només es podrà canviar a través de l’educació, perquè això sigui socialment assumit”.

I precisament de l’educació ve la Teresa Esteve. És mestra, té 33 anys i és secretària de la dona de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), agrupació que té al seu si, entre altres sindicats, USTEC, d’ensenyament al qual pertany. Ella també lluita per “la desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació” i considera que aquesta vaga va de “de defensar els drets de les dones més enllà de les consignes dels partits polítics o fins i tot dels sindicats”.

I és que, sense cap mena de dubte, més enllà de sigles, la lluita feminista “l’hem d’encapçalar nosaltres”, diu Richarte, que afegeix que “també cal que tinguem el suport dels homes, que són els nostres companys. Per això, hem de generar una mirada diferent perquè tinguin en compte que hi ha tasques com les de les cures, que han de compartir”.

Aquesta jornada del 8M es planteja combativa, com la de l’any passat, però amb una diferència transcendental. La irrupció de partits masclistes com VOX, que han elevat el to de veu en els discursos antifeminstes “ens posa a totes en alerta. Ara bé, això hauria de servir per evitar que es faci cap pas enrere en el camí cap a la defensa dels drets de les dones”, diu Esteve. Sánchez qualifica de “surrealista” que hi hagi partits que facin “crides misògines quan abans semblava que no s’atrevien. Per tant, nosaltres, les dones, hem de seguir empenyent cap a la igualtat plena hi hagi qui hi hagi enfront. Hem de ser un moviment imparable”, sentencia.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*