Quatre anys de violència al Iemen: la guerra segueix

Iemen era un país pobre però autosuficient. Ara, més de 23 milions de persones requereixen ajuda, sobretot alimentària. Els nens són els més afectats. A l'índex de desnutrició, s'hi suma el rebrot de còlera i hospitals complets. La situació obliga la seva gent a migrar, com ha fet en Hesham Ali Al-Gawi, que ha deixat a la seva família enrere

Narcisa Rendon
 
 
 
Hesham Ali Al-Gawi, un yemaní que solicitó asilo para escapar de la guerra que azota a su país

Hesham Ali Al-Gawi, un yemaní que solicitó asilo para escapar de la guerra que azota a su país

El recent informe de l’organització Metges Sense Fronteres (MSF) sobre la situació de l’accés a l’atenció mèdica de mares i nens iemenites, fa encendre les alarmes sobre la protecció dels drets humans. 1.546 nens han mort entre 2016 i 2018 en tan sols dues de les vint governacions del país àrab on MSF té presència a través dels serveis hospitalaris. La dada significa només una mostra de la crisi sanitària que pateix la seva població, però forma part de les poques xifres obtingudes en un territori en conflicte des de fa quatre anys.

L’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris ha reconegut que al Iemen es viu la major crisi humanitària actual. Es tracta d’una conseqüència del conflicte armat per la disputa de poders entre una coalició liderada per Aràbia Saudita -recolzada pel govern local-, i grups hutíes que havien exigit a les autoritats una major participació de la branca islamista zaidista en la gestió pública, però l’argument s’ha convertit en els últims anys en la seva trinxera per prendre el control de ciutats com Sanà, la capital.

La coalició àrab i el govern, per la seva banda, enfronten la rebel·lió amb explosions i atacs aeris, sense considerar les fatals conseqüències. La població civil, concentrada a l’oest del país, sent por i prefereix no sortir de casa seva: “Els pacients no poden viatjar a causa de bombardejos i combats, i no volen sortir de nit per por de ser atacats. El personal (mèdic) prefereix treballar un torn de nit de 14 hores que en un de dia de 8 hores, per evitar moure’s de nit”, relata part del comunicat sobre l’informe de MSF.

L’organització ha constatat la falta d’atenció mèdica, motiu pel qual alguns centres materns infantils estan col·lapsats de pacients. El conflicte ha empobrit encara més a la població, que ara només pot acudir a centres públics: “abans que es reavivés el conflicte el 2015, la majoria dels serveis mèdics al Iemen eren privats però relativament assequibles. Avui, en canvi, la capacitat dels iemenites per accedir a serveis de salut de qualsevol tipus ha caigut en picat”, sosté MSF.

D’aquest escenari va fugir Hesham Ali Al-Gawi, un iemení que ha sol·licitat asil a l’estat espanyol aquest any. Subjectant la jaqueta pel fred primaveral que sent, descriu la realitat que va deixar, i en la qual viuen encara la seva dona i els seus dos fills de 12 i 10 anys. Al Iemen no hi ha feina i no va trobar cap possibilitat de buscar a països veïns algun ofici que li permetés mantenir-se ell i la seva família, i després tornar. Abans de la guerra, podia treballar sense problemes a Líbia. Ara hi ha escassetat d’aigua, d’electricitat, i d’aliments. L’ajuda externa que arriba per bucs o avions ha aconseguit evitar més catàstrofes, però no sempre hi ha facilitats per ingressar els aliments.

Al Iemen roman inhabilitat l’únic aeroport comercial que operava, sota la decisió del govern i els seus aliats saudites. Per això, Hesham es va traslladar fins a l’Aràbia Saudita, on va prendre un vol amb destinació a Mauritània. Aquell va ser el seu segon punt per arribar a l’estat espanyol. Després va haver de travessar Mali, Algèria, Marroc, connectant cada país a través de persones que es dediquen a guiar migrants i traslladar-los en camions o busos. El seu penúltim destí va ser Melilla, on va presentar la seva comanda de protecció internacional. Després, la Creu Roja va facilitar el seu trasllat fins al lloc on habita ara, juntament altres sol·licitants de refugi.

Hesham intenta diàriament comunicar-se via telefònica amb la família, tot i que no sempre les condicions d’energia d’allà ho permeten. Sosté que ells no van viatjar al costat d’ell per la complexitat del trajecte que demana arribar a terra europeu.

Hospitals sencers han estat bombardejats al Iemen, comenta. El febrer passat l’hospital públic d’Abs, situat al nord-oest del país, va ser atacat amb bombes enmig de la recrudescència dels combats. Allà s’atenia pacients de còlera, una malaltia que ha rebrotat arran de la crisi sanitària. Metges Sense Fronteres alerta que en el primer trimestre de 2019, els casos per aquesta malaltia van passar de 140 a 850 per setmana a les províncies de Amran, Hajjah, Ibb i Taiz. Les persones triguen fins a 24 hores, quan abans trigaven fins a quatre vegades menys, en arribar als hospitals públics, després d’haver de negociar l’accés amb grups armats.

El rerefons de la guerra es remet a la participació d’Aràbia Saudita. La ubicació geogràfica del Iemen, i la seva categoria econòmica -la més pobre de la península Aràbiga- suposa que la gran potència petroliera utilitzi el seu espai per al comerç del cru, que podria carregar-des del port yemaní d’Aden, a través d’un oleoducte que travessi el país. Així ho han denunciat els experts que segueixen el tema des del terreny. Poca informació existeix sobre la trama darrere del conflicte, fins i tot menys d’aquella que esmenta als que ho incentiven.

Sobre vetos, beneficis i geopolítica

Quan entren en joc els negocis pels recursos naturals, la història ha demostrat que en les pugnes, el que menys es garanteix és la pau de la població civil. Pel que fa a aquest conflicte, el benefici no només inclou a Aràbia Saudita, sinó també als seus socis comercials, el que justificaria el poc èxit per aturar la guerra, que bàsicament ha consistit en cridats d’atenció i no sancions.

Estats Units, soci comercial d’Aràbia Saudita, manté tropes en aquest sector per fer caure els rebels. Fa un mes, el president nord-americà Donald Trump va vetar el projecte de resolució del Congrés que buscava aturar l’ofensiva de l’exèrcit nord-americà al Iemen en un termini de 30 dies. La resposta de Trump va ser que la “resolució és un intent innecessari i perillós de debilitat (…) posant en perill les vides de ciutadans nord-americans i membres valents del servei tant en l’actualitat com en el futur”. EUA és el país que més diners utilitza per mantenir la seva estructura militar al món-un 36% de la despesa mundial.

Europa, per la seva banda, manté responsabilitat en l’entorn aràbic. Organitzacions com Oxfam Intermón, Greenpeace o Amnistia Internacional han denunciat el comerç d’armes amb destinació a l’Aràbia Saudita. En el pla polític, a Espanya, les ONG han sol·licitat als ajuntaments que sol·licitin al Govern el cessament de les vendes a aquest país. Pel ciutadà, s’intenta ampliar la sensibilitat sobre el tema. A Sant Cugat del Vallès, el proper 23 de maig serà la presentació del documental La guerra comença aquí que relata aspectes sobre aquest controvertit tema.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*