Quarta caravana des d’Hondures, l’èxode continua

Prop de 900 persones van partir la matinada del 15 de gener de l'estació de San Pedro de Sula, formant una nova Caravana Migrant, la quarta des del 13 d'octubre de 2018. Al llarg dels 8.000 quilòmetres que separen Hondures dels EUA s'aniran sumant més migrants, fugint de la delinqüència, la violència i la fam, convertint aquest èxode en una tragèdia humanitària. Molts detenen el seu trajecte a Mèxic, esperant en condicions infrahumanes una sol·licitud d'asil per part dels EUA de Trump

Txema Seglers
 
 
Personas migrantes de Honduras, El Salvador y Guatemala haciendo fila para desayunar en el campamento temporal de la Ciudad Deportiva Magdalena Mixhuca de la Ciudad de México

Personas migrantes de Honduras, El Salvador y Guatemala haciendo fila para desayunar en el campamento temporal de la Ciudad Deportiva Magdalena Mixhuca de la Ciudad de México

L’anunci a les xarxes socials convocant la caravana resava en lletres negres i vermelles: “Busquem refugi. A Hondures ens maten”. Es pot ser més eloqüent? Perquè l’èxode continua. San Pedro de Sula, una de les ciutats més violentes del món, és el símbol d’aquesta diàspora. Lloc d’inici del tràgic moviment migratori, a la seva estació de busos s’arremolinen persones i pols. Unes 900 en aquesta quarta Caravana, prop d’unes 1.260 a la d’octubre de l’any passat.

Prenen la Carretera d’Occident cap a la frontera Hondures-Guatemala. I durant el trajecte, petits grups de migrants aniran incorporant-se eixamplant aquest riu humà. Un cop a la frontera s’hi sumaran 2.000 persones. Fins i tot més. Perquè l’èxode continua.

“A l’Amèrica Central han confluït molts factors que han provocat que la població es mogui. Casos d’inseguretat i empobriment. També una de les causes és el canvi climàtic, que va ocasionar que es perdessin cultius”, assenyala Glòria Rendón, coordinadora del SAIER (Servei d’Atenció a l’Immigrant, Emigrant i Refugiats). El mateix apunta Milthon Robles, periodista amenaçat acollit pel PEN Català: “Honduras és un estat fallit. No té reserves ni divisa internacional. Tot està endeutat”.

I prossegueix amb rotunditat: “La classe mitjana ara és pobre. I la pobra és miserable. A més, va desaparèixer la microempresa perquè les grans cadenes ho han rebentat tot. Per exemple, Walmart té tot controlat al continent americà, no només l’alimentació. És un monstre. Va destruir els mercats independents. L’acaparen tot “.

A les tràgiques conseqüències de la pobresa, ha de sumar-s’hi la violència com una altra de les raons d’aquesta diàspora, una delinqüència provocada per la corrupció i la impunitat que preval en l’estructura governamental i empresarial del país. Com explica Milthon Robles, “tu tens un negoci, però no pots treballar perquè has de pagar extorsions. Què et queda si t’amenacen de mort? Fugir per salvar la teva vida i la de la teva família. En aquestes caravanes van nens, gent gran i persones discapacitades. És un drama humà”.

Però la violència no només la pateixen a les seves ciutats, sinó que la pateixen també en els passos fronterers que han de creuar. En moltes ocasions, per esquivar la repressió policial i militar a la frontera, els migrants fugen per les muntanyes i busquen refugis en els llogarets. Es calcula que han mort ja a 9 persones en mans de la policia, sense comptar els desapareguts. Segons Milthon Robles, a Tapachula (Mèxic), “un nen de 7 mesos va morir asfixiat per una bomba lacrimògena”.

L’enorme risc que assumeixen els migrants durant el trajecte és altíssim. Segons Glòria Rendón, “s’ha parlat de desaparicions. El recorregut tradicional als EUA és perillosíssim: es calcula que el 70% de les dones són violades”. 
Aquesta quarta Caravana visibilitza un fenomen que “pressiona els governs per saber quines decisions prendran al respecte. Aquests volums de gent tan grans estan posant a prova els ressorts dels estats”, exposa Glòria Rendón.

I sense concessions alerta: “De què estem parlant quan milers de persones estan caminant setmanes i mesos, quan surten amb les seves famílies exposant-se a un risc tan alt? Hem de pensar quina societat estem construint i reflexionar sobre com es relacionen els països rics i pobres”. I conclou: “Hem de construir altres models migratoris que no posin en perill la vida de les persones”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*