Quan un CAP esdevé un problema de ciutat

És necessari prendre una decisió. Deixar-ho per al proper mandat, com demanen alguns partits, pot implicar allargar-ho i el CAP no pot seguir esperant més per una solució incerta. Les necessitats de salut dels veïns i veïnes del Raval no poden esperar més. No pot ser que els processos electorals paralitzin necessitats ciutadanes. I, en el debat entre MACBA i CAP, hi ha un dels dos que té prioritat

Gemma Tarafa | Gala Pin
 
 
Interior de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

Interior de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

Ens acostem a un moment crucial per a definir el futur del CAP del Raval Nord. Aquest divendres 29 de març els grups municipals votaran en el Plenari municipal la rescissió o no del conveni de cessió de la Capella de la Misericòrdia al MACBA per tal de que en aquest espai s’hi pugui construir el nou CAP Lluís Sayé.

Si és així, es culminarà un procés en què, durant 13 anys, 3 governs municipals de colors polítics diferents han cercat un espai per a aquest equipament bàsic per la salut del barri valorant més d’una dotzena de possibilitats diferents; una necessitat que ja estava inclosa en els dos darrers convenis de planificació d’equipaments sanitaris signats entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona (el corresponent al període 2008-2015 i el vigent, 2016-2023).

Per donar compliment a aquesta necessitat, i d’acord amb la creixent urgència degut al progressiu deteriorament de les condicions del CAP, des de 2016 vam accelerar la cerca d’alternatives. S’han anat examinant diferents opcions –incloent diverses possibilitats d’ampliació de l’edifici actual- que han estat successivament descartades per part del Servei Català de la Salut, l’ens responsable de la política sanitària catalana. Veient aquesta situació, ja al 2017 l’Ajuntament va plantejar la possibilitat de que calgués rescindir el seu conveni de cessió de la Capella de la Misericòrdia en el cas de que les diverses opcions que s’estaven estudiant no fossin viables per a acollir el nou CAP, aquesta opció es va comunicar també al Museu d’art contemporani.

La cessió de la Misericòrdia, aprovada el 2013 i vigent fins 2033, incloïa la possibilitat de ser rescindida per causes d’interés general i si en un termini de cinc anys no s’havien fet les obres –com efectivament es va complir el 2018. Tenint en compte que el Servei Català de la Salut s’ha ratificat en diverses ocasions en els darrers mesos sobre la urgència de construir el nou CAP i la manca d’altres alternatives viables a curt termini, a finals de 2018 finalment es va iniciar el procés per a revertir la cessió.

En conseqüència, en paral·lel es va començar a treballar conjuntament amb el propi museu per a buscar alternatives per al MACBA per així donar compliment del projecte d’ampliació que preveu el seu pla estratègic aprovat també el 2017. Actualment s’han examinat 4 propostes diferents d’ampliació del museu en espais contigus a la plaça dels Àngels sobre les que se n’està avaluant la viabilitat i potencialitat: descartades dues, els estudis es centren ara mateix en el parking i l’anomenat «cub».

Alhora, en aquests darrers mesos, treballadores del CAP i veïns i veïnes del Raval s’han anat organitzant en la Plataforma CAP Raval Nord Digne!. Van recollir més de 6.500 signatures instant a iniciar els tràmits per extingir la concessió de l’espai de la Capella de la Misericòrdia al MACBA. Per primera vegada a la història, doncs, i gràcies al nou reglament de participació aprovat el 2017, al Plenari municipal del 22 de febrer es va presentar una proposició d’iniciativa ciutadana (no jurídicament vinculant) en la que els partits polítics es van haver de posicionar i que va ser aprovada.

A la Comissió d’Economia prèvia al Plenari del mes de març es va votar “a efectes de tràmit” –és a dir, de manera no vinculant-, portar la rescissió del conveni al Plenari, proposta que va comptar amb els vots en contra del PSC, PDCat, Ciutadans i PP i la reserva de vot d’ERC. En resposta, la Plataforma va decidir ocupar la Capella, ocupació que encara persisteix, per seguir exigint que es prengui una decisió ja per poder iniciar les obres el més aviat possible.

Així doncs, en el moment actual ens trobem en un punt d’inflexió decisiu. És necessari prendre una decisió. Deixar-ho per al proper mandat, com demanen alguns partits, pot implicar allargar un procés fins després de l’estiu com a mínim, i el CAP no pot seguir esperant més per una solució incerta. Cal tenir en compte que en aquests anys han passat tres governs diferents, pel que un canvi de govern tampoc sembla que hagi de ser cap garantia de res. Les necessitats de salut dels veïns i veïnes del Raval no poden esperar més.

No pot ser que els processos electorals paralitzin necessitats ciutadanes sobretot en els casos, com en aquesta cessió, que s’estan discutint des de ja fa més d’un any. Paral·lelament, s’han ofert alternatives a l’ampliació del MACBA. A nivell de temps, hi ha una de les dues qüestions que té prioritat. Malauradament, el debat s’ha enfocat com un enfrontament entre cultura i salut, un enfocament erroni que ha fet que hagi diferents actors del sector cultural que s’hagin manifestat a favor del CAP.

La decisió al voltant de la ubicació del nou CAP del Raval ha cristal.litzat i exposat de forma meridiana múltiples tensions i conflictes que viu la ciutat i en concret el districte de Ciutat Vella.

En primer lloc, és un símbol de la dificultat per a decidir com donar resposta a les diferents necessitats socials quan es disputen un bé intrínsecament escàs, com és l’espai al barri del Raval, un dels més densos d’Europa, amb gairebé 50.000 persones en poc més d’un km2 i que a més compta amb menys de la meitat d’espai públic que la mitjana de la ciutat (3,4 m2/habitant vs 8 m2/habitant de Barcelona).

Exemplifica també una concepció de la política urbana que ha actuat en el seu centre històric des d’una perspectiva de promoure la centralitat sense tenir sempre prou en compte ni corregir els costos que té aquesta mirada en la vida dels veïns i veïnes. Una política de millora urbana que ha confós sovint l’urbanisme, el “posa’t guapa”, i la ubicació de grans equipaments poc porosos amb el territori amb la millora real de les condicions de vida dels veïns i veïnes.

Les seves necessitats no sempre s’han prioritzat prou, en un Raval Nord on es concentren 100.000 m2 d’equipaments culturals de ciutat i/o de país i només 33.000 m2 d’equipaments de proximitat dirigits als residents, on l’especulació immobiliària d’abast nacional i internacional es viu de forma salvatge i quotidiana en forma de desnonaments i augment preus del lloguer, i on, en definitiva, es combina la ciutat aparador amb la persistència d’unes desigualtats socials que acaben generant una renda mitjana significativament menor i 6 anys de diferència en l’esperança de vida respecte els barris més benestants de la ciutat.

Aquest conflicte exemplifica, així mateix, les contradiccions entre la cultura com a font de pensament i de cohesió social i uns posicionaments per part dels equipaments culturals no sempre prou sensibles a altres necessitats urgents i punyents. Això exemplifica clarament també les contradiccions entre el paper en la creació de debat i pensament crític que sens dubte compleix un museu com el MACBA, no només valuós sinó imprescindible, i les seves pràctiques i prioritats com a institució, així com les dificultats de la gestió público privada i de la rendició de comptes respecte la presa de decisions d’una institució com el MACBA, on el paper de les institucions públiques i la seva Fundació privada al seu sí mereix una reflexió detinguda.

El cas del CAP del Raval nord ha fet evident també la manera com es percep la participació ciutadana, creant-se un debat en que uns i altres acusen els veïns i treballadores organitzades d’estar manipulats per diferents partits, com si la ciutadania no pogués pensar per sí mateixa.

Finalment, constitueix un exemple de com les dinàmiques mediàtiques i partidistes, i segurament els cicles electorals, dificulten poder dur a terme debats assossegats, informats i realistes, necessaris per poder prendre una decisió complexa com aquesta, que requereix posar d’acord molts agents i institucions per tal de prioritzar entre diferents necessitats socials.

És possible ampliar el MACBA i millorar el CAP Raval Nord? La resposta és que sí. Però ara, aquest divendres, cal donar resposta a les necessitats del CAP, llargament ajornades durant 13 anys. I la setmana que ve continuar treballant per aconseguir una solució pel MACBA, ja en marxa.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*