Quan Mas va deixar irreconeixible la sanitat catalana

“Res no tornarà a ser exactament com ho havíem conegut”. Així acaba el documental ‘La Salut, el negoci de la vida’, realitzat per l’associació Sicom i la productora How. Qui parla és Artur Mas, en aquell moment president de la Generalitat, i es refereix els efectes de les retallades pressupostàries que havia decidit i aplicat el seu govern

Siscu Baiges
 
 
 
Consellers del Govern de Mas entre el 2012 i el 2016 / Wikimedia commons

Consellers del Govern de Mas entre el 2012 i el 2016 / Wikimedia commons

“Res no tornarà a ser exactament com ho havíem conegut”. Així acaba el documental ‘La Salut, el negoci de la vida’, realitzat per l’associació Sicom i la productora How. Qui parla és Artur Mas, en aquell moment president de la Generalitat, i es refereix els efectes de les retallades pressupostàries que havia decidit i aplicat el seu govern. Mas, per convicció o per quedar bé davant d’Europa com l’alumne més aplicat a l’hora de dur a terme les retallades que demanaven Alemanya i els països nòrdics, va fer aprovar uns pressupostos que suposaven una marxa enrere espectacular en la despesa i inversió públiques. Gairebé tots els departaments en van rebre les conseqüències però les àrees socials van ser les més damnificades. Educació i sanitat, àmbits on el govern català té gairebé totes les competències transferides, van sortir greument damnificades d’aquesta etapa política. Res no tornaria a ser exactament igual. Seria pitjor. I per metges, infermeres, treballadors de la sanitat i pacients, molt pitjor.

Les retallades en les àrees socials van ser a Catalunya més radicals que a la resta de comunitats autònomes espanyoles. Només la Castella-La Manxa presidida per Dolores de Cospedal va exercir-les de forma tan dràstica. Ambdues comunitats van deixar el 2015 la despesa social un 26% per sota de la que tenien sis anys abans. A Catalunya aquest percentatge corresponia a 5.538 milions d’euros. Pel que fa a la sanitat, Artur Mas i el seu conseller de Salut, Boi Ruiz, van impulsar una correcció a la baixa de la despesa sanitària que va passar de 9.875 milions d’euros el 2010 a 8.290 milions quatre anys després.

Que Artur Mas hagués d’anar en helicòpter al Parlament de Catalunya per esquivar les ires populars per aprovar els pressupostos que consolidaven aquestes retallades no sorprèn amb aquestes dades a la mà. Ja sobta més que Esquerra Republicana avalés les retallades i que aquella indignació ciutadana anés perdent força amb el pas del temps. El 10 de desembre de 2014, l’aleshores conseller de Territori, Santi Vila, oferia la seva interpretació d’aquest interrogant amb una altra pregunta retòrica. “Si aquest país no hagués fet un relat en clau nacionalista com hauria resistit uns ajustos de més de 6.000 milions d’euros?”, en un acte organitzat pel Fòrum Europa.

Lògicament, la reducció pressupostària va tenir conseqüències immediates. Es van tancar quiròfans a les tardes, serveis que es deixaven de prestar als hospitals l’estiu no eren recuperats en tornar de vacances, a alguns centres d’atenció primària es van reduir els horaris d’atenció als pacients, d’altres van tancar a les tardes o els caps de setmana, es van deixar de cobrir les baixes dels metges que estaven malalts o es jubilaven, les urgències es van col·lapsar més encara i més sovint del que ja passava amb anterioritat, les llistes d’espera van augmentar… Un desastre que queia sobre les espatlles d’uns treballadors sanitaris cada cop més estressats i sobre uns pacients frustrats i desesperats. El nombre de sanitaris mentre Artur Mas va ser president de la Generalitat va baixar de 76.306 el 2011 a 73.899 el 2015. El nombre de llits hospitalaris es va reduir en 1.170 en aquest període, passant de 14.072 a 12.902.

Boi Ruiz va arribar al càrrec procedent del sector privat. Va deixar la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals, associació empresarial d’entitats sanitàries, per responsabilitzar-se de la salut i la sanitat pública. Molts van interpretar que era com posar la guineu a defensar les gallines. Algunes de les seves idees no van arribar a aplicar-se per l’oposició de la CUP, que Mas necessitava per tenir la majoria al Parlament a l’hora d’aprovar determinats projectes i lleis. Així, es va quedar al calaix el projecte VISC+, amb el qual Ruiz volia fer caixa a canvi de vendre les dades sanitàries dels pacients catalans a entitats de tota mena, hospitals privats inclosos.

El Tribunal Constitucional va prohibir el copagament que comportava pagar un euro per cada recepta mèdica que es portava a la farmàcia. Els mateixos farmacèutics es van revoltar contra aquesta mesura.

Contra tots aquests atacs a la salut pública es van mobilitzar els sectors afectats i també la ciutadania. Va aparèixer la Marea Blanca, una plataforma implantada també a tota Espanya i que lluita per una sanitat pública gratuïta, universal i de qualitat. Va ser una pedra a la sabata del conseller Ruiz, que ja no va entrar en el govern que va nomenar el successor d’Artur Mas, Carles Puigdemont. Ruiz se’n va anar a donar classes a la Universitat Internacional de Catalunya, de l’Opus Dei i a participar en tertúlies a Catalunya Ràdio. A més, va fitxar per ‘Ribera Salud’, que es defineix com a ‘grup empresarial de gestió sanitària líder en el sector de concessions administratives sanitàries a Espanya’.
Puigdemont va col·locar Toni Comín, procedent de l’espai socialista i vinculat a Esquerra Republicana, al lloc de Boi Ruiz. Comín va elogiar la tasca del seu antecessor quan va prendre possessió però va insinuar una línia política més progressista que li va costar durs retrets per part del PDeCat. La música del seu discurs sonava millor als col·lectius que lluiten en defensa de la sanitat pública però a la pràctica res del que va anunciar va concretar-se. Tot va seguir si fa no fa igual. El traspàs al sector públic d’hospitals privats com el General de Catalunya han quedat empantanegats mentre les llistes d’espera no es van reduir, els serveis d’urgències dels principals hospitals continuaven amb llits als passadissos i els metges i infermeres dels CAP perdien la salut i els nervis incapaços d’atendre la gent que demanava visita.

Els defensors del govern de la Generalitat es van agafar, com a un ferro roent, a unes paraules de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, filtrades el juny de 2016 als mitjans de comunicació, en les quals li deia al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que “els hem destrossat el sistema sanitari”. Per les xarxes encara corre aquesta explicació de la crisi de la sanitat pública a Catalunya. De Alfonso es referia al desmantellament de la xarxa de corrupció que implicava l’ex-president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, destacat membre del partit de Mas i Ruiz. La sanitat catalana la van ‘destrossar’ o, si més no, dur a la crisi de mitjans humans i econòmics que ha esclatat aquesta setmana, ells dos.

5 Comments en Quan Mas va deixar irreconeixible la sanitat catalana

  1. Moltes gracies Siscu, per fer memoria de perque estem en la situació actual.
    Les retallades van agreujar els defectes estructurals (de model públic/privat i hospital centriste) Català, model malalt, que ha estat aquests anys incubant la malaltia fins que s’ha convertit ara en epidemia. Caldrà repensar.lo tot. No es pot millorar la Primària sense millorar tot el Sistema. Pep

  2. María Teresa // 30/11/2018 en 20:15 // Respon

    I pensar que encara diuen que la culpa és de l’ estat central! Quina manera d’amagar l’ou i de no assumir responsabilizará!

  3. Miquel // 02/12/2018 en 3:23 // Respon

    Siscu O Francesc per un dia com avui 2 desembre ?

  4. Mas apunta maneres, i ERC remata. Mai més ben dit, i no és humor negre.

  5. Carles // 09/12/2018 en 1:50 // Respon

    Mas, de tota manera, en part. va arribar al poder degut a que va ser sincer i va dir que es farien retallades. Cosa que cap polític ha tingut mai l’honestedat de dir. Espanya ens roba, però les retallades van ser culpa de Mas. Ara bé, els propis independentistes van estar molt actius en les protestes contra les retallades. Així que feu-vos-ho mirar abans de criticar l’independentisme per això.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*