Pujades de fins al 90% del lloguer d’Habitatges de Protecció Oficial posen els veïns en peu de guerra

Els i les veïnes de cinc blocs de pisos de Rubí, Santa Perpètua i el Poble Nou de Barcelona s'han organitzat juntament amb el Sindicat de Llogaters per negociar de manera col·lectiva davant Medasil, l'empresa gestora. El col·lectiu alerta que, si la propietat no cedeix, els veïns treballaran cap a la vaga de lloguer

Sandra Vicente
 
 
 
Ocupació a la seu de Medasil | Sandra Vicente

Ocupació a la seu de Medasil | Sandra Vicente

La Noelia fa cinc anys que viu al mateix bloc de pisos, a Rubí. Casa seva és modesta, una sola habitació i amb prou feines 60 metres quadrats. Però és casa seva. Quan va entrar a viure-hi pagava 490 euros i en el moment de la renovació del contracte li demanen 750. “No estic disposada a anar-me’n de casa meva, però tampoc a pagar aquest preu, sent que els sous no pugen al mateix ritme que els lloguers”, explica la Noelia mentre camina, al costat d’unes altres cinquanta persones, per la part alta de la Diagonal de Barcelona, ​​camí a la seu de l’empresa Medasil, la gestora immobiliària del seu bloc d’edificis.

Tots ells són llogaters dels blocs de pisos de Rubí, com la Noelia, o de Santa Perpètua i Poblenou, que es troben en la mateixa situació. Entre tots sumen 155 habitatges, gestionats per la mateixa empresa, als quals els ha vençut o els vencerà el contracte de lloguer entre 2018 i 2019 i als quals els reclamen unes pujades d’entre el 40 i el 100% del preu que pagaven fins ara . A la Noelia se li va acabar el contracte el passat 31 de desembre, però segueix a casa seva, pagant, això sí, el lloguer i els subministraments.

“Seguim pagant per tenir una arma de negociació davant l’empresa, per deixar clar que no ens anem i que si segueixen aplicant una llei injusta, avançarem cap a la vaga dels pagaments del lloguer”, ha declarat Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters, que acompanya aquests veïns en la seva lluita. Segons Palomera, la situació d’aquests tres emplaçaments de blocs, gestionats per la mateixa empresa, mostra “molt bé la situació del lloguer”.

I és que, mentre que als veïns del Poblenou se’ls requereix passar de pagar 1.500 euros a 2.200, les pujades de Rubí i Santa Perpètua, pisos construïts en el règim d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO), ronden dels 500 als 800 euros. “Veiem, doncs que el drama de l’habitatge afecta transversalment a persones de condició diversa, tant a barris obrers com a veïns amb piscina comunitària”, apunten des del Sindicat.

Ocupació a la seu de Medasil | Sandra Vicente

HPO per sobre del preu de mercat

Efectivament, els pisos dels blocs de Santa Perpètua i Rubí van ser construïts en règim d’HPO per 10 anys, durant els quals l’empresa estava obligada a llogar-los a un preu. Després, estaven subjectes a una protecció de 25 anys, període en el qual es pot vendre o llogar a un altre preu però en condicions d’HPO i transcorregut aquest temps, els pisos passen al mercat lliure. Els blocs van ser construïts en 2007 i 2009 (Santa Perpètua) i 2013 (Rubí), però tot i això, els veïns estan patint aquestes pujades desorbitades.

A més, cal tenir en compte que les HPO dels dos municipis tenen un lloguer mitjà de 625,96 € (Santa Perpètua) i 630,25 € (Rubí), segons les dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Però els increments que es donen són equivalents als de grans ciutats com Barcelona o Matadepera, molt per sobre, doncs, del valor de mercat.

“Posen a Rubí a l’alçada de Barcelona, ​​però no tenim res, ni hospital ni pediatre a les nits. Som una ciutat dormitori”, es queixa Natzaret. A ella, que actualment paga 640 euros per un pis que comparteix amb la seva filla, se li acaba el contracte al setembre. Fins llavors, diu, no sabrà quin serà el seu futur: “tinc criatures. No sé on matricularé a l’escola, no sé on seré”. Es queixa que quan arriba el moment de la renovació del contracte, “no et donen opció a negociar. T’envien un burofax que t’indica a on has de portar les claus i ja està”.

Aquesta situació sí la va patir Begoña, també veïna de Rubí. Ella va renovar el contracte al novembre, abans que els veïns s’organitzessin amb el Sindicat de Llogaters. Va passar de pagar 650 a 825 euros, però la renovació del seu contracte va suposar “gairebé com signar-ne un de nou”: va haver de pagar fiança i contractar una assegurança que no era opcional. Per al contingut i per al continent: “és de ser pocavergonyes, ja decidiré jo si vull assegurar les meves coses”, es queixa. En total, la renovació del contracte li va sortir per més de 1.600 euros el primer mes. Per només tres anys més.

Deixar d’aplicar una llei injusta o vaga de lloguers”

Finalment, no arriben a ser les cinc de la tarda, i la comitiva de veïns i veïnes, i membres del Sindicat de Llogaters ha arribat a l’edifici B Capital Partners, on hi ha la seu de Medasil. Uns pugen a ascensor i altres per les escales fins arribar a la sisena planta, on, ja dins de les oficines de l’empresa, es planten amb un megàfon per reivindicar que, “després de mesos de comunicacions sense respondre ni voler negociar, hem vingut aquí a negociar un preu just i a deixar clar que ningú no ens fa fora de casa”.

Al cap de poc d’haver-se iniciat l’ocupació de la seu de Medasil, entre les aclamacions i els esclats de les botzines dels i les veïnes, l’empresa va acceptar seure a negociar amb un representant de cada municipi i dos del Sindicat de Llogaters. “Hem aconseguit una cosa sense precedents, que els inquilins deixin de ser individus que viuen el problema de manera anònima i es defensin col·lectivament. Si hem traspassat el dret a la negociació col·lectiva del treball a l’habitatge, també tenim el dret a vaga”, ha advertit Palomera.

Finalment, la negociació, que va durar una mica més de dues hores, va acabar amb una promesa de negociació futura entre llogaters i la propietat en un període de vuit dies. “És un compromís en el qual s’inclou que durant els períodes de negociació no s’iniciaran accions legals envers els veïns que estiguin fora de contracte”, ha assegurat Oscar Blanco, un dels membres del Sindicat de Llogaters que s’ha assegut a negociar . La proposta inicial, que era de contractes nous de set anys i sense pujada, es convertirà en una proposta de termes mitjans a negociar amb els veïns.

“Ha estat una injecció de confiança després que l’empresa hagi fet cas omís a les seves reclamacions. El que està fent l’empresa pot ser legal, però està acollit en una llei injusta. Si no cessen en la seva aplicació, iniciarem un procés molt llarg de lluita”, ha assegurat Blanco.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*