Posem noms als desnonadors i cara a les desnonades

Les entitats financeres que van enganyar, estafar i desnonar milers de famílies hipotecades en els últims anys, ara el 2018 promouen la bombolla del lloguer i els desnonaments invisibles desnonant famílies hipotecades que es van convertir en arrendataris mitjançant un lloguer social

Lucía Delgado
 
 
 
Activistas de la PAH protestan contra el BBVA para conseguir el alquiler social (Foto: @LA_PAH)

Activistas de la PAH protestan contra el BBVA para conseguir el alquiler social (Foto: @LA_PAH)

El 2012 podíem llegir a la premsa que el BBVA comprava UNIM per 1 euro. El 2017 era el banc Santander que es feia amb el Banc Popular per la mateixa quantitat. Mentrestant, del 2008 al 2017, 725.259 famílies a tot l’estat han patit un procés d’execució hipotecària i 69.693 han estat desahucias el 2017 a tot l’estat. EL 64% d’aquests desnonaments derivats a impagaments de lloguer. En ciutats com Barcelona aquest percentatge puja al 85%.

Xifres, nombres, que sembla que s’han normalitzat i interioritzat creant una mena de distinció o barrera invisible en les ments com si les famílies desnonades no siguin dignes de ser reconegudes com a tals. El Govern del Partit Popular ha empès cap a aquesta consciència dient en conferències internacionals que els desnonaments són coses del passat, directius de bancs cridant «llegendes urbanes» i els mitjans de comunicació, on van quedar?

Des de l’esclat de la bombolla immobiliària no hi ha hagut cap canvi legislatiu estatal que garanteixi el reallotjament a famílies vulnerables mitjançant un lloguer social dels habitatges buits que acumula la banca, ni una moratòria real als desnonaments tant de lloguer com d’hipoteca de les més de 500.000 famílies deutores de bona fe que les han fet fora de casa seva, ni de bon tros una llei de segona oportunitat per tornar a començar per a aquelles famílies que han perdut la seva llar.

Cal recordar i remarcar que no hi ha hagut cap canvi legislatiu parell garantir el dret a l’habitatge perquè no hi ha hagut voluntat política en el Govern, el Partit Popular va bloquejar el 2013 una iniciativa legislativa popular (ILP hipotecària) que l’avalava el triple de signatures necessàries per ser presentada i amb un consens social del 80% de la població. La ILP proposava 3 mides de mínims: dació en pagament retroactiva, moratòria de desnonaments i la creació d’un parc públic de lloguer. Bé sí, hi ha canvis legislatius, però en les comunitats autònomes i majoritàriament impulsades per la PAH però el partit de Mariano Rajoy va bloquejar i va suspendre lleis autonòmiques que posaven fi a l’emergència habitacional: a Catalunya, Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana.

El que no ha deixat de fer el PP durant aquests anys és seguir protegint els interessos de la banca i legislar per emmordassar i retallar en salut i educació.

A vegades em pregunto si, ara a l’abril del 2018, sabem o tenim consciència del significat de les xifres i del resultat. On viuen les famílies que no van poder pagar la seva casa i que el banc se la va quedar? ¿Que han fet els bancs amb els habitatges que acumulen buides sense complir amb la seva funció social? ¿Perquè hi ha gent sense casa i cases sense gent? Quan es va a exigir una contraprestació a les entitats financeres per la injecció de 74.000 milions d’euros a la banca? Per què seguim fent cas a una llei estatal quan el TJUE ha manifestat en diverses ocasions que és abusiva?

Algunes d’aquestes preguntes segueixen en un forat negre, d’altres no.

Begoña, Mari, Delia, Mercedes, la Marta, Yolanda, Flor, Sònia, són alguna de les lluitadores que van perdre casa seva. Que no entren en les xifres oficials del CGPJ perquè no van arribar a tenir una data de desnonament. El que sí van tenir i van compartir cadascuna d’elles va ser vergonya, por, inseguretat, impotència, depressió, paràlisi en veure com la il·lusió d’un projecte de vida s’anava enfonsant fins a convertir-se en un malson. El malson de perdre la teva llar. Diferents circumstàncies que les van portar a no poder pagar la quota de la seva hipoteca i que perdessin casa seva. Unes perden i la banca guanya. Totes elles es van conèixer a la PAH de Barcelona i totes elles van aconseguir, a base de suor i llàgrimes – col·lectives- un lloguer social.

Fins aquí la història seriosa feliç però la seva felicitat només va durar 3 anys. La lògica del mercat i benefici segueix present, també per a elles. L’anomenada bombolla de lloguer s’expandeix. El 85% dels desnonaments a Barcelona són conseqüència del lloguer. I elles s’han vist també afectades, una altra vegada.

Acabat el seu contracte de lloguer social els bancs aguaiten, no volen deixar de guanyar ni un euro, costi el que costi. I és així, no es queden enrere en competir amb les SOCIMIS, fons d’inversió i les seves pròpies immobiliàries per fer fora les famílies de casa seva per rendibilitzar un dret. I és que BBVA, Bankia i la Caixa són les entitats financeres que avui en dia les estan pressionant i no renovant els lloguers socials. Recordem que aquestes entitats financeres es van quedar amb l’habitatge, van ser rescatades i segueixen cobrant un lloguer a les famílies. Cal posar rostre i assenyalar als responsables, els culpables.

Però, qui desnona? A qui desnonen? Hi ha menors en el desnonament? Les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) diferencien els tipus de desnonaments segons impagament d’hipoteca o lloguer des del 2013 gràcies a la demanda de la ciutadania que volia posar llum on no n’hi havia. És en l’últim informe de l’Observatori DESC que podem veure com el 70% de les persones entrevistades hipotecades de la PAH de Barcelona tenen problemes amb el BBVA i que el 81% viuen amb menys de 400 €. A dia d’avui estem molt lluny d’estadístiques de qualitat que contestin a les preguntes anteriors. Mentrestant és feina de totes visibilitzar i donar veu a les vides plorades, perquè tota vida és digna de ser plorada tal com diu Judith Butler.

Lucía Delgado
Sobre Lucía Delgado

Portavoz de la PAH Barcelona Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*