Posar-nos les ulleres

És urgent propugnar una educació sexual acord als nostres temps, a tots els nivells educatius i ben adaptada a les expectatives de la gent jove i petita

Elena Simón
 
 
Ponernos las gafas violetas

Ponernos las gafas violetas

Vivim una època confusa i de contradiccions patents, encara que invisibles. Aquestes dues característiques juntes no afavoreixen en absolut una educació ciutadana, d’acord amb els drets, valors i coneixements adequats a una vida comuna pacífica i honestament democràtica. Al costat de l’ostentació tecnològica de la realitat augmentada està el truc analògic clàssic de no mirar -i per tant no veure- parts de la realitat que ens envolten i assalten contínuament, però que pretenem negar o considerar accidentals o llunyanes a les nostres pròpies circumstàncies.

Tot el que passa a les pantalles i es difon i s’estén per Internet pot arribar al mateix temps a tot lloc i a tota persona que tingui a la seva disposició una pantalla. Si fem la maniobra de l’estruç, per descomptat, no veurem el que no ens agrada i, per tant, no mirarem el que no estem en disposició de veure, per abordar-ho.

Sempre escolto explicar alguns fets que tenim a sobre, que d’aquí a poc succeïran, per veure si així conjurem les forces tecnològiques a què s’apartin del nostre entorn.

El cas que vull portar aquí és el de la iniciació sexual de la gent jove en l’actualitat. Sense aprenentatge de cap tipus ni períodes d’adaptació, se submergeixen en uns intercanvis sexuals molt exigents i gairebé res plaents, ja que no solen ser producte dels propis desitjos, sinó de les modes que imiten gairebé cegament.

Em refereixo, sobretot, a la pornografia en obert i gratuïta que circula profusament a cop de clic, en qualsevol dispositiu connectat i sense filtres ni controls.

Ara tot passa a Internet i els likes a certes imatges corren com l’escuma, tant que en pocs minuts converteixen els seus “propietàries” en populars famosets o en blanc del bullying, anomenat sexting, en els ambients escolars. Les adolescents d’aquesta edat, sense formació sexual, busquen posar en pràctica el principal mandat patriarcal per a les dones: la Llei de l’Atractiu, actualitzada a cada generació. La multiplicació de likes, és la multiplicació del “m’agrades” i aquest encara segueix arrelat en la socialització de les nenes, de les joves i de les adultes.

El primer pilar de la Llei de l’Atractiu és la bellesa, el cànon de bellesa actual i el capital eròtic que el cos de les dones comercialitza i popularitza, amb les promeses d’èxit que això comporta en l’edat de la qual estem parlant. Les nenes exposen els seus cossos a les seves selfies i els seus vídeos, alienes a les conseqüències que tenen en la major part d’homes de totes les edats i condicions, socialitzats ells perquè els cossos de les dones estiguin al seu servei pagant o sense pagar, disposar d’ells o prendre’ls com a moneda de canvi de l’amor o protecció.
I ara estem sabent, a petites dosis, alguna de les conseqüències d’aquesta banalització del cos sexuat femení i de les seves utilitats. La pornografia en obert, gratuïta i profusa deforma les ments i les indueix a pensar que els abusos sexuals contra les dones són normals perquè a elles els agrada. Són normals si els estem veient contínuament i els agraden perquè les actrius porno són per a això, per participar en una ficció audiovisual, en la qual, per descomptat, cal interpretar el que ven i fer veure el que sigui menester perquè rebi moltes visites.

La majoria d’adolescents no optaran per guanyar-se la vida sent actrius porno, ni tampoc sent carn de prostitució i, en canvi, passen moltes hores enganxades a aquests models de noies “atractives”, encara que sigui un atractiu trucat o artificial. Totes aquestes hores els deformen la ment i els desitjos, sens dubte, i les aparten d’un possible projecte de vida propi, en què l’erotisme i la sexualitat tinguin un paper triat i satisfactori, al costat d’altres molts aspectes de la vida, com poden ser els relacionals, hobbies, diversions variades, estudis, professions i aprenentatges.

Això no salta a la vista de les persones adultes, perquè transcorre en espais digitals als quals no solem tenir accés i, a més, forma part d’un pacte implícit de silenci que les convida a negar sempre que practiquen un cert striptease a les xarxes.

Als nois els afecta i els arriba igualment però, a ells per reforçar el principal mandat patriarcal masculí: controlar el cos de les dones, per qualsevol mitjà al seu abast. Ells van a dominar, no a agradar precisament.

Crec que és urgent que ens posem a actuar com a societat, com a Estat, com a persones ciutadanes i que exigim que s’intervingui immediatament a tot el que camina deformant les consciències i manipulant les vides de gairebé totes les noies en formació. No n’hi ha prou amb escandalitzar tantes violacions en grup i per part de nois menors, no n’hi ha prou amb comentar l’horror que suposa la desaparició de tantes noies, gairebé sempre abusades i en molts casos assassinades.

I també és urgent propugnar una educació sexual acord als nostres temps, en tots els nivells educatius i ben adaptada a les expectatives de la gent petita i jove. Si seguim amb una miopia o ceguesa enormes davant d’aquests fets, no farem intervencions responsables, com són: el control en les web i l’educació sexual universal. Res s’aprèn només: cal ensenyar per saber i saber per millorar i per ensenyar i veure bé cal posar-se ulleres.

Elena Simón
Sobre Elena Simón

Profesora de Secundaria y Catedrática de Francés. Licenciada en Filología Moderna, ha sido durante más de la mitad de su vida profesora de Instituto. Desde 1980, en que se fundó el Feminario de Alicante, desarrolla tareas de Formación y divulgación de la Coeducación, Lenguaje no sexista, Feminismo y Género. Ha redactado numerosos materiales didácticos con enfoque de género. Es Formadora de Género y Coeducación. Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*