Podem demandar als nostres governs si no lluiten contra el canvi climàtic?

Un mes després de la Marxa Mundial pel Clima, joves al voltant del món continuen exigint accions significatives per lluitar contra el canvi climàtic davant de la manca de voluntat política dels seus governants.

Carmen Contreras
 
 
 
Foto: Pol Rius.

Foto: Pol Rius.

Les conseqüències alarmants i irreversibles que ocasionen el canvi climàtic es coneixen des de fa -com a mínim- 20 anys, però són les noves generacions les que exigeixen a les autoritats polítiques que compleixin els compromisos assumits per reduir les emissions de gasos contaminants i així evitar una catàstrofe ambiental.

És possible fer que aquestes exigències es converteixin en demandes legals? La resposta, com expliquen Gemma Barricarte, portaveu de Fridays for Future Barcelona, ​​i José Hurtado, advocat Ecologistes en Acció, és una moneda de dues cares.

La generació clau

Els moviments que lluiten contra el canvi climàtic que han sorgit en els últims anys són, majoritàriament, liderats per joves. Aquesta tendència, segons Gemma Barricarte, respon a una conseqüència natural.

“Hi ha gent que diu que som com l’última generació que té a la mà posar mesures abans d’un punt sense retorn. Jo crec que el moviment ecologista tradicionalment ha fet reclams que no tenien en compte aquest tema (el generacional). És molt positiu que s’hagi creat un espai on es pugui expressar aquesta preocupació que era generalitzada i que no tenia per on sortir”.

Fridays for Future va guanyar popularitat quan va aconseguir mobilitzar a milions de joves estudiants, pares i mares i activistes ecologistes al voltant del món per exigir que les autoritats polítiques executin les mesures i compromisos assumits per evitar que els gasos d’efecte hivernacle (com ara el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, el metà, l’òxid de nitrogen i l’ozó) continuïn augmentant a un ritme desproporcionat. Mai abans tants estudiants s’havien manifestat per la protecció del planeta.

A Barcelona, ​​el moviment té tres demandes. La primera és que es declari l’estat d’emergència climàtica, la segona és que les mesures i compromisos existents es posin en acció i l’última és una reclamació: “aquesta és una lluita per la vida, no només la dels éssers humans sinó també la dels animals que, indirectament, també ens afecta”.

“Per posar un exemple, fa poc va sortir una notícia que Barcelona anava a reduir el vehicle privat (…) L’ajuntament mostra una preocupació i després s’està fent una ampliació a la ronda litoral. Crec que ens competeix més denunciar aquesta mena de coses i les mesures”, apunta Barricarte, que a més considera que encara cal molta feina en la conscienciació dels efectes del canvi climàtic.

Foto: Pol Rius.

Demanda per incompliment

Hi ha casos de litigació climàtica a escala internacional que són considerats com a objecte d’estudi en ser experiències molt recents. El cas que, segons explica José Hurtado, és el que guia aquest camí poc explorat a la Unió Europea, és el cas Urgenda.

“El 2015, una associació ecologista va demandar al govern holandès perquè no havia complert la reducció de gasos contaminants com s’havia compromès per llei. El jutjat de la Haia de primera instància els va donar la raó: la primera sentència del món que donava raó en aquests casos, dient que efectivament el govern no havia complert i el va obligar a complir els paràmetres establerts per llei. Fa molt poc, el tribunal d’apel·lació els ha tornat a donar la raó”, explica l’advocat especialista d’Ecologistes en Acció.

No obstant això, és molt difícil arribar a aquests nivells judicials. “Catalunya s’ha compromès a reduir un 40% de les seves emissions. Però, què passa si arriba el 2020 i no s’ha rebaixat, com és el que de fet passarà? Absolutament res. Aquesta és una part del problema”, explica Hurtado.

Molts d’aquests compromisos, incloent-hi l’Acord de París, un referent internacional legal important en la lluita contra el canvi climàtic, no inclouen una clàusula de penalització. És a dir -i tal com ho explica l’especialista- “no hi ha una manera d’exigir responsabilitat per incompliment”.

Un altre dels reptes que es troben en la demanda legal d’aquests compromisos és la regulació processal, pensada per a un sistema clàssic en què hi ha, per esmentar el bàsic: un perjudicat, una competència territorial, un perit i un perjudicant. Si algú volgués demanar al govern per la falta de l’incompliment dels seus compromisos, llavors hauria de declarar, per exemple, qui és el responsable de les emissions, quines són les conseqüències que viuen qui demanda o en quina part del món passen aquests greuges.

Per Hurtado, es veuran molts èxits judicials d’aquest tipus en el futur, però el veritable problema no es troba en la manca de clàusules, sinó en la manca de conscienciació a través de l’educació, de la pressió als polítics i, fins i tot, a la desobediència civil.

“Tenim un problema: deixem el món a les mans dels polítics perquè ens és molt còmode i els polítics, el que no faran és autoinculpar-se”, apunta.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*