Poblenou, el repte de mantenir l’equilibri entre vida i treball

Poblenou és el barri del talent. De la tecnologia. Sempre en transformació, a la recerca de l’equilibri entre habitatge i indústria (tecnològica) perquè el barri no deixi de ser el que va ser. Perquè sigui un bon lloc tant per treballar-hi com per residir-hi. Potser per això, Poblenou calca les estadístiques de la mitjana de la ciutat pel que fa a renda, atur, nivell d'estudis i població estrangera


J.J. Caballero
 
 
 
Poblenou, districte popular i obrer històric a Barcelona, compagina la vida de carrer amb la innovació tecnològica del 22@ i amb tenir el barri més car de la ciutat

Poblenou, districte popular i obrer històric a Barcelona, compagina la vida de carrer amb la innovació tecnològica del 22@ i amb tenir el barri més car de la ciutat

No hi ha cap altre lloc a Barcelona amb tant talent per metre quadrat. El Poblenou i els seus barris d’influència concentren el nombre més gran d’universitaris de la ciutat. El rècord l’ostenta la Vila Olímpica, amb un 53% de llicenciats, però altres tres barris també superen la mitjana de Barcelona: 40% a Diagonal Mar, 35% a Llacuna i 25% al ​​Poblenou.

Una estadística pel que fa als residents, però que creixeria notablement si s’inclogués a les persones que estudien o treballen al 22 @, on hi ha deu seus universitàries i uns 10.000 alumnes. Entre els que estudien i els que treballen en el sector tecnològic sumen un 70% de llicenciats. És un districte de talent, no un barri de negocis: es veuen poques corbates i abunden els texans, les sneakers i les samarretes.

Poblenou és un dels barris més equilibrats de Barcelona, ​​ja que calca pràcticament les estadístiques de la mitjana de la ciutat pel que fa a renda, atur, nivell d’estudis i població estrangera.

El model 22@

I dins la seva àrea d’influència, el 22 @ es projecta molt més enllà de la ciutat. El barri de la innovació ha estat determinant perquè Barcelona sigui considerada una de les ciutats tecnològiques del món. En el llunyà 2001 el setmanari Newsweek la incloïa en un rànquing al costat d’Oakland (Califòrnia), Omaha (Nebraska), Tulsa (Oklahoma), Huntsville (Alabama), Akron (Ohio), Campina Grande (Brasil), la Costa Blava i Suzhou (Xina). I més recentment, el 2014, la Comissió Europea va designar a Barcelona com a capital europea de la innovació, per “la introducció de noves tecnologies per acostar la ciutat als ciutadans”.

Va ser també considerada com a ciutat europea del futur, al costat de Londres, París, Moscou i Estocolm i definida com la quarta més creativa, només superada per Londres, Nova York i Berlín. I ja per darrere de la capital catalana, els consultats en una enquesta realitzada per Barcelona Centre de Disseny (BCD) situaven a Milà, Tòquio, París, San Francisco, Amsterdam i Copenhaguen.

El barri del 22 @ és un dels exponents més representatius d’un districte en procés de metamorfosi des dels anys setanta del segle passat, que es va iniciar amb la marxa de les indústries que ocupaven gran part del barri (Macosa, Metalls i Argenteria Ribera, Torras Ferreria i Construccions, Motor Ibèrica, Oliva Artés, Can Saladrigas, Can Felipa, Ca l’Aranyó …). Fins a la dècada dels noranta, la zona compresa entre el carrer Marina i la Rambla del Poblenou era una mena d’erm quan acabava la jornada laboral.

Èxit tardà de la Vila Olímpica

La segona gran transformació va ser la construcció de la Vila Olímpica, a principis dels noranta. El debat sobre si havia de ser un barri d’habitatge social o un barri estandarditzat de la ciutat es va salvar a favor de la segona opció, especialment a causa del precedent de Berlín, on la seva Vila Olímpica va acabar convertida en un gueto.

Pocs confiaven, però, en l’èxit d’aquella proposta urbanística. La primera immobiliària que va creure en el projecte era madrilenya. I el mateix va passar quan es va tractar d’escollir aquella zona com a lloc de residència: els pisos van trigar anys a ser ocupats, els comerços apareixien buits (no hi havia cap supermercat, per exemple) i només semblava ser atractiva per passejar el cap de setmana. Amb el temps s’ha demostrat que l’aposta ha funcionat. Tant que el preu del metre quadrat de lloguer ocupa la tercera posició de Barcelona (16,3 euros el metre quadrat).

La metamorfosi del Poblenou no s’atura. Encara queden grans espais per rehabilitar i solars per edificar

Convivència d’habitatge i indústria

L’última transformació, encara en marxa, és el Districte 22 @, una idea que contenia un cert punt de nostàlgia: aconseguir que el Poblenou fos un barri on convisquessin habitatge i indústria, com sempre havia estat. Això és el que significa la qualificació 22 A en el Pla General Metropolità de Barcelona i per això la zona ha estat anomenada d’aquesta manera, canviant l’A per l’@, com una picada d’ull al seu passat, tot i que ara la indústria pesant, insalubre, contaminant i perillosa, ha estat substituïda per indústria tecnològica.

La crisi va alentir el creixement, però s’ha recuperat en els últims anys. El projecte, quan es completi, afectarà dos milions de metres quadrats de superfície.Fins al 2015 s’hi havien creat 93.000 llocs de treball, segons el Cens d’Empreses, un terç d’elles amb requeriment de titulació universitària. El Cens també xifra en gairebé 9.000 les empreses que hi ha en aquesta zona de la capital catalana, més de la meitat de les quals creades o traslladades a partir de l’any 2000.

En els últims mesos el 22 @ ha estat sotmès a una certa revisió, especialment amb l’objectiu de frenar la pressió turística, primera preocupació entre els habitants del Poblenou. Amb els retocs aprovats es construiran menys hotels i hi haurà més habitatge social.

La zona també ha estat escenari de l’experiment urbà de les Superilles, una iniciativa que és seguida amb atenció per diverses ciutats del món, entre elles Nova York. Carrers que fa uns pocs anys suportaven un tràfic intens són ara un recés de pau, amb arbres i taules on fins i tot és possible escoltar piular dels ocells, cosa impensable al Poblenou fa no tants anys.

De l’antiga ‘Manchester catalana’ queden unes quantes xemeneies i sobretot fàbriques i tallers reconvertits per als nous usos. El maó vist és el signe distintiu d’aquests espais que conviuen amb les més noves construccions de la ciutat. I aquest homenatge a l’antic barri fabril és el que està també present a la Vila Olímpica. Els arquitectes que van dissenyar els edificis d’habitatges només tenien una condició: havien de ser aixecats en maó vist.

Diagonal Mar, el barri més car

La metamorfosi es completa, de moment, amb el Fòrum i la seva zona d’influència, especialment Diagonal Mar. Aquesta operació va significar un debat entre arquitectes, perquè es trencava el model característic de ciutat, més enllà del ‘skyline’ de Barcelona, ​​que canvia absolutament en aquest punt. Diagonal Mar és ara el barri amb el preu de l’habitatge més elevat, amb una mitjana de 6.000 euros el metre quadrat (va ser encara més car abans de la bombolla immobiliària).

Després de molts anys sense oferta d’habitatge, ara les coses són ben diferents. Diagonal Mar és un barri jove (una mica més del 20% de la població té menys de 20 anys i un 30% tenen entre 35 i 49 anys). La Vila Olímpica ocupa el primer lloc a la ciutat pel que fa a població d’entre 50 i 69 anys (un 25%), que es correspon amb els veïns que van ocupar els habitatges olímpics a partir de mitjans dels anys noranta del segle passat, matrimonis que en aquells moments tenien entre trenta i quaranta anys.

La metamorfosi del Poblenou no s’atura. Encara queden grans espais per rehabilitar i solars per edificar. La paraula equilibri és la que està al cap de tots: equilibri entre habitatge i indústria (tecnològica) perquè el barri no deixi de ser el que va ser.

Aquest reportatge és dins la sèrie ‘Barcelona, ciutat de ciutats: radiografia de la diversitat’

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*