Per una energia que (ens) cuidi

Quan parlem d’ecofeminisme, qüestionar-nos és imperatiu. Hem de posar en dubte permanentment el nostre entorn. L’ecofeminisme ens ve a dir que cal conèixer i qüestionar no només quin tipus d’energia volem, sinó també per a qui i per a què

Xarxa per la sobirania energètica | Aliança contra la Pobresa Energètica
 
 
Una reivindicació de l'ecofeminisme des del municipalisme | Xse

Una reivindicació de l'ecofeminisme des del municipalisme | Xse

Ja fa gairebé mig segle que el terme ecofeminisme va encunyar-se de la mà de Françoise d’Eaubonne. Tot i així, sembla que no hagi estat fins fa poc que se’n comença a parlar i impregnar tots els àmbits de la vida. L’energia és un element indispensable del poder, i el seu control sosté i està regit per un sistema econòmic extractivista i ecocida que prioritza el lucre econòmic sobre la vida d’uns i la mort d’unes altres. Alhora, l’accés a l’energia és fonamental per a que reproduïm vides dignes. És justament aquesta tensió entre vida i capital, la que fa indispensable que comencem a impregnar l’energia també del discurs ecofeminista.

Quan parlem d’ecofeminisme, qüestionar-nos és imperatiu. Per això, la tan repetida “mirada ecofeminista” ens ha permès no només posar en dubte i interpel·lar permanentment el nostre entorn, sinó també defensar realitats palpables que s’obren diàriament i que de vegades són imperceptibles als ulls de la majoria. L’ecofeminisme ens ve a dir que cal conèixer i qüestionar no només quin tipus d’energia volem, sinó també per a qui i per a què.

Aquest fet passa per treballar profundament els espais de trobada comunitaris i col·lectius de presa de decisions on haurien de veure-s’hi representades les generadores i consumidores d’energia, tant si aquesta té finalitats productives com reproductives. Volem transitar cap un nou model energètic i volem que aquest tingui en compte les actuals relacions desiguals de producció i de consum energètic; que quan parlem de descarbonització i de noves tecnologies també parlem dels éssers i fenòmens que hi estan implicats. Volem que els espais de formació i de decisió sobre “assumptes energètics” siguin coneguts, entesos i decidits per totes. Volem que desaparegui l’hegemonia tecnocràtica que exclou qui sosté encara avui en dia un model de vida sostenible.

En aquest sentit, el municipalisme, el context d’emergència ecosocial i les sinergies locals esdevenen un dels espais de transformació on té molt sentit parlar d’una transició energètica ecofeminista. I és que l’ecofeminisme sacseja les relacions de poder existents. Per això creiem en el potencial transformador dels espais de trobada i d’incidència locals (municipalisme) i en la defensa de la vida com a lluita contra el capital (ecofeminisme). Fa poc la Silvia Rivera Cusicanqui parlava de la micropolítica i de la quotidianitat com a espais de resistència: “la micropolítica està per sota del radar de la política i treballa sobre col·lectius petits i accions corporals que permeten que floreixin espais de llibertat”.

D’entendre el municipalisme com un espai transformador i l’energia com un àmbit clau per la defensa de la vida, sorgeixen les 3 propostes emmarcades dins la dimensió ecofeminisme de la Proposta Municipalista 2019 elaborada per la Xarxa per la sobirania energètica. Aquestes iniciatives són transversals i evidencien l’important paper de la mirada ecofeminista per a una transició energètica que posi en valor les vides de totes. Així, hem començat per posar sobre la taula la necessitat d’elaborar una diagnosi sobre l’abastament energètic dels municipis; la importància de disposar d’eines d’anàlisi interseccional que permetin creuar el factor gènere amb altres eixos de desigualtat i la coherència de manifestar als esdeveniments públics idees i pràctiques ecofeministes.

Sabem que encara queda molt per fer, molt per compartir i treballar plegades. Val a dir que la majoria d’aquestes propostes s’inspiren en experiències ja existents. Ara bé, totes són fruit d’un debat que encara continua -i creiem que ha de continuar- i que rau en el que considerem com la inexistència o feble existència d’instruments realment útils que ens permetin veure’ns a totes en les nostres diverses i contrastades realitats, lluites i àmbits de coneixement i experiències relacionades amb el món energètic.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*