Per què Pepe Rubianes es mereix un carrer a Barcelona?

Nou anys després de la mort de Pepe Rubianes, la presència de l’actor i humorista galaico-català –com ell es definia- encara és ben latent. La connexió de l’humorista amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. L'Ajuntament de Barcelona ha complert finalment la promesa de dedicar-li un carrer a la seva estimada Barceloneta. I no un carrer qualsevol: un carrer principal (fins ara amb el nom Almirall Cervera) que, a més, és on ell va viure.

Oriol Puig
 
 
 
Canvi de nom del carrer de Pepe Rubianes / Foto: Ajuntament de Barcelona

Canvi de nom del carrer de Pepe Rubianes / Foto: Ajuntament de Barcelona

Llicenciat en filosofia i lletres, pocs van ser els que el van veure com un pensador com Plató, com Descartes, com Epicur… Un no estudia filosofia només per aprendre com pensaven els altres, sinó per aprendre a pensar per si mateix. Més que aprendre filosofia, Pepe Rubianes (Vilagarcía de Arousa, 1947 – Barcelona, 2009) va aprendre a filosofar. I ho va fer de meravella, perquè amb la seva destresa verbal -de vegades cruel de vegades humana- enviava missatges subliminars que moltes vegades passaven desapercebuts. De la seva boca van sortir mil mentides i mil veritats d’aquesta mateixa obra de teatre i opereta que és la pròpia vida.

El 1977 va debutar a l’obra No hablaré en clase, de la companyia Dagoll Dagom, amb qui repetiria experiència l’any següent a Antaviana. Rubianes també prendria part en el recordat Operació Ubú dels Joglars i continuaria amb els seus espectacles: Pay-Pay, Ño, ¡Por el amor de Dios! o Ssscum!, entre d’altres. En destaca Rubianes, solamente, que es va estrenar el 1997 i va allargar-se durant sis temporades. D’altra banda, l’actor va crear i dirigir Lorca eran todos, sobre la vida i obra del poeta, a qui admirava. L’espectacle va desencadenar polèmica, igual que les seves declaracions televisives crítiques amb la unitat d’Espanya.

Va viatjar mitja vida, i l’altra mitja la va dedicar al teatre i les causes justes, als espectadors amb fam de comèdia. A l’escenari ens va sorprendre parlant-nos de les coses de la vida, tan sàviament i loquaç com amb les seves controvertides i provocadores polèmiques. El seu somriure murri i canalla, el seu àcid i saludable sarcasme, l’enginy i el talent infinit, despertava el clot de les ànimes. Rebel per moltes causes i humanista compromès, mai va amagar el seu compromís ideològic de tints idealistes, donant canya habitualment a la dreta més rància i avinagrada. Dels polítics deia que eren criatures de les quals poc et podies fiar.

Pepe Rubianes era un personatge profundament carismàtic, un dels millors comunicadors que hem conegut; establia un lligam fortíssim amb el públic que l’anava a veure al teatre. Un enamorat de la vida i dels seus amics, que situava l’amistat com a eix motriu de la seva pròpia vida. “La seva força còmica era extraordinària perquè semblava pura espontaneïtat”, explica el seu bon amic Joan Lluís Bozzo. Una ironia sovint contestatària, que expressava sense pèls a la llengua tot allò que pensava. Ell vivia amb passió, tant l’amistat amb una enorme generositat, com les circumstàncies polítiques que ell considerava reprovables i que criticava amb convicció, amb el seu ‘tal com raja’.

Benvinguts al carrer Pepe Rubianes

Rubianes gairebé va néixer a la Barceloneta perquè aquest va ser el barri on els seus pares van viure quan van arribar a Barcelona des del seu poble natal de Vilagarcía de Arousa, a Galícia. No és estrany que la família Rubianes Alegret trobés refugi en els carrers estrets, de roba estesa, olor de mar, de pescadors… La Barceloneta, el barri mariner de Barcelona, obert entre el port i les platges a recer del vent. Va ser en aquest barri popular, canalla, salat, rumber i amb olor de peix fregit on l’actor va viure la infància i joventut. Al cap dels anys, quan les coses al teatre van començar a anar bé, s’hi va poder comprar un pis. I això, el va enriquir humanament perquè sempre va viure envoltat de bona gent. Era un més del barri. No portava bé la fama i es mantenia allunyat de les veus i els crits, però hi estava sempre molt atent, perquè no hi ha barri autèntic sense veus i crits. I perquè no hi ha còmic que no observi, que no escolti.

Rubianes ens va ensenyar que la humilitat, la rebel·lia, el cinisme i la ironia són habilitats que es poden tractar amb encert, mesura i millor destresa. Així ens ho recorden, com cada 1 de març, ‘les vídues’ de Pepe Rubianes (així es fan dir els seus amics i companys de professió) publicant una esquela als diaris per recordar el l’actor i humorista mort fa 9 anys. En la d’aquest any, l’actor, “des del més enllà”, deia estar content perquè l’Ajuntament compleix finalment la promesa de dedicar-li un carrer a Barcelona. Ens convocava a tots, des de la seva esquela, al seu nou carrer, que substituirà l’actual Almirall Cervera, a la Barceloneta, el barri on vivia. “Ens veiem a la Barceloneta! Us vull a tots (excepte als fatxes)”.

Benvinguts al carrer Pepe Rubianes! El carrer, com cantava Joan Manuel Serrat l’any 1970, que “té gust de port i nom de poeta”.

La vida segons Pepe Rubianes: 10 reflexions de l’actor galaico-català 

  1. Sempre he odiat el còmic que va de còmic per la vida.
  2. Aquest país, Catalunya, és molt surrealista. Ha tingut com a símbols un goril·la blanc i una marededéu negra.
  3. Soc un home que ha dut la independència a extrems obsessius. De petit ja m’agradava jugar sol. No soc amant de donar explicacions.
  4. M’agrada treballar poc i guanyar molt.
  5. El nostre és un món de rics que s’avorreixen.
  6. Es pot tenir una gràcia innata, però, si no la treballes, la perds quan fa dos minuts que ets en escena.
  7. L’humor ha de tenir en compte que mai hi ha veritats permanents. És la poesia de la vida.
  8. No és que m’agradi escandalitzar; dic les coses tal com les penso.
  9. Segur que ens beneficia formar part del que prepotentment anomenem món civilitzat?
  10. Els grans personatges han estat persones que han rigut de tot. Només l’estúpid es pren seriosament aquesta cosa que anomenem vida.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*