Per a què serveix el feminisme?

Cada onada del moviment feminista qüestiona i subverteix els rols de gènere, en tant que construeixen dos espais clarament diferenciats i jerarquitzats: l’espai públic (de la política, el treball) com a espai masculí i l’espai privat (de la criança, la domesticitat) com a espai femení, subaltern

Meritxell Benedí
 
 
 

"La revolución será feminista o no será" / MARTA BORRAZ (MADRID)

El 90% de les vegades que dic que sóc feminista rebo la mateixa resposta del meu intercoluctor/a: “Feminista? Jo, ni masclista ni feminista: humanista”. “Ni homes ni dones: persones”. “Jo estic molt a favor de les dones”. “Però avui aquí el feminisme no cal. En canvi, a X país les dones…”

Angela Davis sosté que el feminisme és la idea radical que les dones són persones. És la ideologia política que fa visibles les relacions de poder, els rols de gènere i les desigualtats del patriarcat.

La idea radical que les dones som persones s’expressa per primer cop en plena Revolució Francesa (1789), quan apareix la categoria ciutadà en contraposició a la de súbdit. Al ciutadà se li reconeix la seva agència en la construcció de la col·lectivitat i, per tant, de participar en la construcció de la República. Al súbdit se’l desposseeix de la capacitat de decisió sobre el conjunt de la societat, tutelada per una institució superior.

Les dones són excloses de la categoria ciutadà i tractades com a súbdites; no se’ls reconeix la seva capacitat d’agència en la construcció de la col·lectivitat; és a dir: de la República. Quan Olympia de Gouges ho denuncia amb la “Declaració dels drets de la dona i la ciutadana” (1791) li tallen el cap, literalment.

Dret a vot

La idea radical que les dones som persones s’articula per primer cop com a moviment polític modern el 1848, amb el feminisme de primera onada. En aquest moment, la creació dels estats liberals es fonamenta sobre la idea de la construcció comuna de l’Estat nació entorn dels partits polítics i el sufragi –primer censatari, després universal- masculí.

Les feministes de primera onada -les sufragistes-, amb experiència en la lluita per l’abolició de l’esclavitud, tenen com a objectiu aconseguir el dret a vot per les dones per poder participar en la construcció de la nació en la mateixa mesura que els homes.

Dret al propi cos

El segon cop que s’articula com a moviment polític la idea radical que les dones som persones és als 1960-70, amb el feminisme de segona onada. Després que les dones accedeixin al mercat de treball formal –a l’informal sempre hi han estat: en l’economia de les cures o en l’economia informal- i a l’educació superior, no tenen la mateixa capacitat que els homes de decidir sobre la pròpia trajectòria professional (la feina o els estudis) o vital (el propi cos).

El feminisme de segona onada té com a objectiu que les dones puguin decidir sobre les seves carreres –què estudiar i/o treballar viure o no en parella- i els seus cossos –amb qui, quan i com tenir sexe i fills.

Dret al poder

La tercera vegada que s’articula com a moviment polític la idea radical que les dones som persones és als 1980-90, amb el feminisme de tercera onada. La igualtat formal –jurídica-, al mercat de treball o als anticonceptius no condueix a l’eliminació de les desigualtats: cal que l’ordre simbòlic sobre el que es construeixen les societats situï al mateix nivell els homes i les dones, que estiguin representades en la mateixa proporció que els homes en els espais de poder i de decisió. Apareixen feminismes que trenquen amb la idea d’un únic feminisme blanc que no dóna resposta a totes les dones.

El feminisme de tercera onada lluita per la resignificació del que és ser home o ser dona, la recuperació de les genealogies femenines, la revalorització dels sabers de les dones, el reconeixement de la diversitat, la democràcia paritària,…

Dret a una vida lliure de violències

La quarta vegada que s’articula com a moviment polític la idea radical que les dones som persones és avui, amb el feminisme de quarta onada. Les dones nascudes a partir de 1970, educades en la igualtat, vivim en el nostre dia a dia situacions que demostren que estem lluny de la igualtat d’oportunitats. El feminisme de quarta onada s’organitza a partir d’una agenda global amb campanyes i agendes concretes per a cada país: pel dret a l’avortament a l’Argentina, contra la impunitat en les violències sexuals al món occidental –als Estats Units o a Europa-, pel dret de les dones a conduir a l’Aràbia Saudita, a ballar a l’Iran,…

Cada onada del moviment feminista qüestiona i subverteix els rols de gènere, en tant que construeixen dos espais clarament diferenciats i jerarquitzats: l’espai públic (de la política, el treball) com a espai masculí i l’espai privat (de la criança, la domesticitat) com a espai femení, subaltern. Aquesta subversió porta implícita la visió –i representació- de les feministes com a dones que no volen complir amb el seu rol de gènere, trastornades, cridaneres, que odien els homes, lletges, solteres, lesbianes que necessiten un mascle.

És per això que cal que expliquem cada dia per què serveix el feminisme. Per a què. I per a qui.

Meritxell Benedí
Sobre Meritxell Benedí

Cap d’empoderament personal de la Fundació SURT Contacte: Twitter | Més articles

1 Comentari en Per a què serveix el feminisme?

  1. Mònica Roca // 28/09/2018 en 14:44 // Respon

    Queda tant per fer encara….

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*