Pau Llonch: “La cultura ha de seguir sent una bona trinxera per defensar la llibertat d’expressió”

Rapsusklei, Frank T, Elphomega, Zoo, La Raíz, Los Chikos del Maíz, Sara Hebe... 13 artistes musicals s'han ajuntat per rodar un videoclip amb un únic objectiu, "reptar l'Estat que ha perseguit judicialment a persones per les seves lletres". Parlem amb el raper Pau Llonch, impulsor de la idea, que denuncia que l'Estat "persegueix uns delictes d'opinió determinats", en referència a les condemnes dels rapers Valtonyc, Pablo Hásel i La Insurgencia

Sònia Calvó
 
 
 
El raper Pau Llonch davant de la presó Model, escenari triat per gravar el videoclip / SÒNIA CALVÓ

El raper Pau Llonch davant de la presó Model, escenari triat per gravar el videoclip / SÒNIA CALVÓ

“Propongo que pillemos la letra y la rapeemos al unísono o en fragmentos entre muchas artistas, escritores, MCs, etc. Cuantos más, mejor.” Aquest tuit del raper Pau Llonch va ser l’espurna del que avui es presenta com a cançó coral en forma de videoclip. Frank T, Elphomega, Def con Dos,  Rapsusklei, Los Chikos del Maíz, La Raíz, ZOO, Machete en Boca… fins a un total de 13 artistes musicals de totes les disciplines de la cultura hip hop i diverses cooperatives musicals –Que Soni, Versembrant, Propaganda pel fet! i el festival Say It Loud– s’han ajuntat per crear la cançó-denúncia coral “Los borbones son unos ladrones”. Llonch explica que l’objectiu és “reptar l’Estat, que ha perseguit judicialment a persones per les seves lletres amb diferents cançons de rap, especialment Valtonyc, Pablo Hásel i La Insurgencia, a que faci el mateix amb molts artistes que assumeixin la literalitat de les seves lletres”. Davant d’aquesta situació, Llonch opina que “la cultura ha de seguir sent una bona trinxera per defensar la llibertat d’expressió”.

El títol de la cançó-denúncia, ‘Los borbones son unos ladrones’, en referència a la cançó original de Valtonyc ‘No al Borbó’, s’ha enregistrat a la presó Model amb intervencions de diversos grups de breakdance catalanes, artistes de scratch i col·lectius gràfics que han fet un grafit al pati de la galeria 4 de l’antiga presó. I és que des del títol, passant per les localitzacions, fins a l’últim vers és tot una declaració d’intencions. “Davant de la repressió no es vàlid fer una passa enrere, perquè sinó el que estàs fent és indirectament legitimar-la”, opina Llonch. Cantants de rap, turntablism, graffiters, breakdancers i artistes de totes les disciplines de la cultura hip hop donen forma a una denúncia que se suma a la campanya continua d’accions del col·lectiu #NoCallarem, que aquesta setmana organitza la Setmana per la llibertat d’expressió amb tot un seguit d’activitats culturals.

La Justícia espanyola ha sumat, en els últims quatre anys, per mitjà de les sentències de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, tres condemnes contra joves rapers. Valtonyc va ser sentenciat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, calumnies i injúries greus a la Corona i amenaces no condicionals a les seves cançons. L’Audiència Nacional va condemnar Pablo Hásel a dos anys i un dia de presó i multa de 24.300 euros per delictes d’enaltiment de terrorisme, amb l’agreujant de reincidència, injuries i calumnies contra la Corona i Institucions de l’Estat per enaltiment de membres de les bandes terroristes al seu perfil de Twitter. El col·lectiu de rapers La Insurgencia va ser condemnat per enaltiment del terrorisme a dos anys i un dia. Una pena dictada per l’Audiència Nacional que, a causa d’aquest dia extra de condemna, obligava a l’ingrés a la presó dels seus 12 integrants tot i no tenir antecedents.

Per aquest videoclip, cada banda ha escollit una part o un fragment d’alguns dels temes d’aquestes tres bandes represaliades per rapejar-la o versionar-la. Tots tenen clar que cantar aquestes lletres pot tenir conseqüències. “Si no hi hagués risc, no tindria valor el que estem fent, el que volem és compartir el risc amb els companys”. Per això assumeixen “totes les responsabilitats penals i legals que hi hagi. Aquesta és la gràcia”, explica Llonch. “Potser el sistema pot tolerar empresonar a tres companyes però veurem si, en termes de legitimitat, és capaç d’assumir empresonar a Elphomega, Rapsusklei, Frank T, Zoo, La Raiz, Los Chikos del Maiz, At Versaris… Anem a veure-ho. Aquest és el repte” esbotza el raper, que questiona que l’Estat sigui “capaç d’engegar una campanya repressiva contra totes les bandes que reprodueixen coses per les quals hi ha gent que ha hagut d’anar a judici”.

De les tradicions musicals contemporànies a l’Estat espanyol, el rap combina dos factors que fan, segons Llonch, que aquest estil musical estigui en el punt de mira. “Les lletres són sovint radicalment explícites, aquí i a tot el món, i alhora és una escena que té certa difusió, amb milers de visualitzacions a les xarxes socials”, exemplifica Llonch. Per això, opina, “el correctiu es fa contra qui té un caràcter i una posició més explicita i a la vegada contra qui té més ressò”. Tot i això, remarca que es persegueixen “uns delictes d’opinió determinats”. “A l’Estat li és igual que els trastorns alimentaris siguin una plaga o que morin dones assassinades pels seus marits sistemàticament i que tot això es doni en un marc de legitimació cultural amb gent que fa música sobre això, en canvi sí que li preocupa que algú es cagui en la monarquia espanyola”, matisa.

Per això assegura que és “evident” que a l’Estat “no li preocupa que el rap sigui explícit, sinó una forma de discurs concret”. Llonch també qüestiona que “no es persegueixin mai ni preocupin socialment ni políticament ni jurídicament” mostres de poesia o literatura explicites que són una apologia de la violència de gènere o una cosificació de les dones. Per ell, “hi ha una doble vara de mesurar respecte a els límits de la llibertat d’expressió, que en el cas de l’estat espanyol es concreta en un tancament neofranquista, que és el que està fent el règim espanyol avui en dia”.

Llonch es mostra satisfet perquè molta fent s’ha posat en contacte per donar suport i col·laborar amb aquesta cançó-denúncia. “Sempre que hi ha hagut embats autoritaris i repressius la societat catalana ha estat a l’alçada, però en aquest cas és especialment destacable que hagi generat tant consens en el món de la cultura”, conclou el raper.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*