Passar el dia fora de casa per no gastar o viure envoltat de mantes: repàs a un hivern marcat per la pobresa energètica

No pateixen talls de llum, però es veuen obligades a posar en pràctica estratègies que minven la seva qualitat de vida i la seva salut: són les famílies que viuen sota el jou de la pobresa energètica invisible. Anna i Cecilia la pateixen des de fa anys, però ara estan mobilitzades des de l'APE i demanen a les subministradores que condonin els seus deutes.

Yeray S. Iborra / Sònia Calvó
 
 
Cecilia y Anna se las ingenian para no engordar su deuda con las compañías eléctricas | Sònia Calvó

Cecilia y Anna se las ingenian para no engordar su deuda con las compañías eléctricas | Sònia Calvó

Passar el dia fora de casa per no engreixar la factura dels subministraments bàsics. Viure envoltat de mantes per no engreixar encara més la factura. Posar un temporitzador que activi la calefacció un parell d’hores, només de matinada, encara que no canviï pràcticament la temperatura de l’estança. Tant és: l’objectiu passa per no engreixar la factura.

Aquestes són algunes de les estratègies amb les quals desenes de famílies conviuen –sobretot en els mesos més freds– per estalviar en energia, per reduir diàriament les despeses que els subministraments bàsics suposen. No pateixen talls gràcies a la llei 24/2015, però tampoc tenen la casa als graus adequats: viuen en l’anomenada “pobresa energètica invisible”, un mal estès però que es pateix en silenci.

Anna i Cecilia han viscut un hivern dur, assetjades pel fred, la humitat, i els maldecaps que comporta inventar-se les mil i una per a rascar un euro menys a cada rebut.

Les conseqüències de la pobresa energètica són múltiples: l’estrès tèrmic augmenta les possibilitats de patir malalties cardiovasculars i també afecta l’estat d’ànim, desencadenant l’ansietat i l’angoixa. Per posar els seus pagaments en ordre, Anna i Cecilia, organitzades sota l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), demanen a les companyies elèctriques que condonin els seus deutes. Desenes de famílies acumulen –segons la mateixa APE– impagaments per valor de més de mil euros en subministraments bàsics.

La plataforma sosté que després de la crisi econòmica una “trist” idea ha cobrat força: tenir unes condicions energètiques mínimes a casa s’ha convertit en un “privilegi”.

“Hem arribat al punt en què tenir llum a casa o aigua calenta és un luxe. I hi ha molta gent que no posa la calefacció tot i passar fred, i aquests no estan comptats com a casos per pobresa energètica”, destaca la portaveu de la plataforma, Maria Campuzano, que redunda en la dificultat de donar dades sobre quantes famílies tenen pobresa energètica de la considerada invisible.

Campuzano sí que apunta que l’enquesta de condicions de vida de 2016 xifrava en 4,6 els milions de famílies espanyoles que declaraven que no podien mantenir les seves cases a una temperatura adequada.

Cecilia sosté a una d’aquestes famílies que no pot mantenir la seva casa calenta. Viu a La Prosperitat, a Nou Barris. Té 49 anys i en fa dos que acumula impagaments. Si bé és mediadora social de professió, actualment realitza treballs esporàdics, cangurs o neteja. El seu ofici la mantenia implicada en el món social, però mai va pensar que algun dia seria a ella a qui li tocaria patir pobresa energètica: “No podia reconèixer-me que ara era jo la que no podia”. “La gent es pensa que som un bolet i no és veritat. Hem de trencar amb l’estereotip del pobre, ja que això li pot passar a qualsevol”.

Des de 2010 sense feina estable, Cecilia recorda com anava pagant factures i el lloguer “apretada” fins que el 2016 va decidir no pagar més: “El que feia era pagar factures i no menjar”. “Era una situació una mica estressant”, rememora. I continua: “Fa dos anys vaig decidir no pagar factures i menjar, no pagar factures i donar-li als meus dos fills el que necessitaven. No me’n penedeixo”.

Uns mesos enrere, i després de veure un missatge a les xarxes socials que parlava de persones en la seva mateixa situació, va decidir apropar-se a l’APE a compartir els seus problemes: es va adonar que els deutes eren el mal de molts. I que les reivindicacions eren similars: sense condonació de les companyies subministradores no es podia tirar endavant. “Encara que vulgui pagar, no arribo. Ara tinc un petit treball però no puc assumir un habitatge, un lloguer i les despeses extres de 700 euros en deute. Ja 50 euros signifiquen molt per a mi, però els podia afrontar. Un deute de 700 euros és impensable”.

Ara la seva implicació a la plataforma és total. Cecilia va ser una de les persones que va dinamitzar l’acció contra AGBAR –si bé ella no té deutes amb la companyia de l’aigua– per la qual tres activistes de la plataforma, incloent-hi la seva portaveu, han estat denunciades. Els seus impagaments se centren en la llum.

Anna y Cecilia en la sede de la Alianza contra la Pobreza Energética | Sònia Calvó

Anna, resident a Mollet i de 34 anys, ha estat conserge. Ara està a l’atur. Ella fa una mica més de temps que està implicada a l’APE, gairebé quatre anys. El seu deute també és més voluminós: 2.800 euros.

“He arribat a sortir molt de casa per no consumir. Passo el dia a casa dels meus pares i torno a la meva per a dormir, però va arribar un punt que el meu pare em va dir: ‘No et pots dutxar aquí, que em surt per un pico‘. Visc en un àtic fred, i he tret el gas. Ara tenim estufa de butà i estem tot el dia amb manteta. Jo tinc posada a la finestra una bossa d’escombraries, perquè m’entra el fred. I genera humitat. El pis té més de 50 anys, anar a dormir a l’hivern és el pitjor…”, explica Anna. La jove, amb menors a càrrecs, denuncia haver rebut trucades i cartes d’assetjament perquè cancel·li els seus deutes. “Són molt importants les segones oportunitats”, respon davant d’aquestes.

“Jo no puc pagar el deute de 2.800 euros, però potser sí la factura de 47 euros d’aquest mes. A Endesa em diuen que me’n vagi a serveis socials i allà es riuen a la meva cara, i em diuen que no poden fer-hi res. Hi ha un ànim per desinformar perquè la gent no demani allò que té dret”, destaca Anna.

Tant Anna com Cecilia lluiten des de l’APE per la condonació d’un deute que consideren “il·legítima”: les afectades –tesi que també comparteix la plataforma– afligeixen que les companyies no sempre informen sobre els bons disponibles o la discriminació horària (moment del dia en què es paga menys preu pel consum), el que fa que s’engreixi la suma dels impagaments. A més, denuncia l’APE, l’elèctrica “carrega el mort a les administracions”. De moment l’APE tan sols compta unes poques factures cancel·lades.

Fonts d’Endesa consultades per aquest mitjà expliquen que “no contemplen” condemnar els deutes, però que quan hi ha un impagament “de facto qui assumeix el deute és l’empresa”, malgrat que reconeixen que el deute del particular seguirà engreixant-se. Afegeixen que condonar un deute és un “debat col·lectiu” que afecta tant a l’empresa com a les administracions. Recorden, a més, que ells no són l’única elèctrica que opera a Catalunya –sí la més gran– i que totes elles ho fan sota els mateixos criteris.

Des d’Endesa asseguren que sí donen “la informació suficient i clara” en relació als bons socials, ja que, diuen, qualsevol persona pot informar-se a través de les xarxes socials, del web o apropant-se a les oficines comercials, a més de la informació que es facilita des de les administracions pertinents.

“Jo he après a fer ganxet… Mantes de llana… Perquè els meus fills no passin fred. Per què els meus fills han de passar fred i altres no?”, conclou Anna. Aviat, a la jove ja no li serviran els nous aixovars que ha après a fer a mà. L’hivern ha quedat enrere i amb ell el fred. Ara el repte seran les calors (aires condicionats, ventiladors i altres): la pobresa energètica no entén d’estacions.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*