Palestins a Barcelona: una realitat que s’escapa dels registres

L'activisme per la reivindicació dels drets de Palestina, està present a Barcelona com en altres ciutats, i suma el suport de diferents fronts socials que lluiten al costat dels migrants palestins. No obstant això, pesi al grau de visibilització, els ajuntaments del país no manegen xifres precises d'aquesta població.

Narcisa Rendon
 
 
 
Palestinas caminando por

Palestinas caminando por

Finals dels 80. A Orient Mitjà s’aguditzava el conflicte entre Israel i Palestina, afectant la sanitat del poble àrab que no comptava amb hospitals equipats per a atendre emergències. ONG, societats de caritat, i altres professionals voluntaris en Palestina, atenien les víctimes de la primera intifada (1987-1991), que deixaria com a saldo una mitjana de 1.300 morts del costat palestí, i 90 del d’Israel.

Tres dècades més tard, periòdicament sorgeixen notícies de morts per aquest conflicte que no ha donat major treva durant tot aquest temps. Atacs amb armes, dolor, deshumanització. Les escenes són les mateixes, i els desplaçats són incomptables.

Encara que poc visibilitzada, la migració des de territori palestí existeix, perquè el dret a la pau no ha estat garantit i les llibertats es reprimeixen diàriament.

Rabee Abu Nahel, un voluntari palestí que durant vuit anys va ajudar nenes i nens orfes en la Franja de Gaza, la zona més caòtica del conflicte, el subscriu des d’una cafeteria en el centre de Barcelona, allunyat ja del trencament a les llibertats que li va suposar, fins i tot, plantejar artificis per a sortir d’aquesta realitat. Palestina no té un aeroport. Ho tenia, però el 2001 va ser destruït per les Forces de Seguretat d’Israel. Per això Rabee va partir des d’un país veí amb destinació a Europa, i aquí va començar una nova etapa de la seva vida.

Va arribar el 2018, temps en què ser palestí ja era considerada una nacionalitat dins dels processos de padró municipal. Però fins al 2015, no era així. En l’apartat de nacionalitat d’aquest mateix tràmit, quan un palestí deia el nom del seu origen, havia de reflectir-se com a ‘país desconegut’.

Per aquesta raó, en l’actualitat els ajuntaments no compten amb informació precisa de la quantitat de palestins que habiten les seves ciutats. A Barcelona, les estadístiques sobre població estrangera publicades per l’Ajuntament en el 2018, mostraven que fins a aquest any hi havien 80 palestins, 14 més que el 2017, i 45 més que el 2016. Abans d’aquests anys, no existien xifres, ni tan sols en zero. En l’informe del període 2006-2015 sobre l’evolució de la població estrangera a Barcelona, no es va incloure a aquesta comunitat, malgrat la seva evident presència i participació en les esferes d’acció ciutadana de la ciutat, com un sector que cerca, organitzadament, la reivindicació dels drets del seu poble.

Només en la Comunitat Palestina de Catalunya participen més de 350 famílies, de les quals més de 250 viuen a Barcelona.

El motiu que pesa sobre la imprecisió de les dades estadístiques d’aquesta població, es dóna en les polítiques públiques que regeixen als ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal. L’Institut Nacional d’Estadístiques i la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes, van disposar les últimes instruccions tècniques (2015) als organismes locals.

La norma contempla que, entre les dades que han d’agregar-se al moment d’inscriure’s en el Padró municipal, a més del nom, els cognoms, el sexe, la nacionalitat, el lloc, la data de naixement, és obligatori el número del document d’identitat. I aquest últim varia en funció a la nacionalitat del sol·licitant, sigui espanyol o estranger. En el cas de països no europeus, l’estatut esmenta com a ‘Estats als quals, “en virtut d’un conveni internacional s’estengui un règim jurídic previst per als ciutadans”.

El compromís internacional que sustentava la consideració de Palestina en els registres espanyols, l’havia assumit la mateixa Organització de Nacions Unides que el 2012 l’havia acceptat com a “Estat observador” amb el suport de 138 països, inclòs Espanya. Disposat així, el nom Palestina va ser agregat a la base de dades dels tràmits del padró municipal.

Ahmad Atawneh assegura que el canvi també el va notar quan el 2016 va renovar el seu NIE, i en la documentació va aparèixer la paraula Palestina. Ell va arribar a Barcelona el 2010 per a casar-se amb una espanyola, per la qual cosa la primera gestió que va realitzar va ser sol·licitar l’alta en el padró. Per a llavors, va haver d’acceptar que la seva nacionalitat reflectís “país desconegut”, malgrat no estar d’acord. En aquell moment només entenia que davant els ulls del món, Palestina no era reconegut com un país. Aquest desconeixement anul·lava la possibilitat d’una sobirania que fins ara no l’aconsegueix.

Los palestinos que migran, lo hacen ante el desproporcionado control que hace el gobierno israelí, y una muestra es el muro de Apartheid, constuido por Israel hace casi dos décadas. Fotos: Abril Valdivieso

Les fronteres que han estat delimitades com a territori palestí, són controlades per persones que no comparteixen la bandera d’Ahamad. Ell assegura que el govern d’Israel decideix qui pot arribar i sortir de manera legal a aquest sector de la península aràbiga. Allò li va repercutir en la seva relació amb la seva parella estrangera, a qui no li garantirien una estada legal com a familiar, en cas d’haver-se casat amb ella en sòl palestí. Ahamad assegura que l’últim any en què es van atorgar papers a familiars, va anar en el 2005.

Actualment, a les autoritats palestines només els correspon rebre les comandes de tramitació del seu poble, entre ells els permisos de viatge, perquè sigui el govern d’Israel el que determini una resposta. Per exemple “si avui es renova un passaport, no es pot viatjar immediatament fins que el govern d’Israel l’oficialitzi. Ells controlen els passaports que emet l’autoritat palestina”, emfatitza Ahamad.

D’altra banda, l’ocupació a Cisjordània i la Franja de Gaza, no cessa, segons ho han denunciat diverses agències de notícies. La Comunitat Palestina de Catalunya sosté que la immigració palestina està augmentant a causa d’una lluita en desavantatge. No obstant això, tampoc tenen xifres d’aquest augment.

La majoria de palestins que migren solos en l’actualitat, sol·liciten protecció internacional que els permeti establir-se en sòl espanyol. Busquen treballar, pagar els seus propis consums, la seva estada, i en la mesura del possible ajudar la seva família que encara viu a Orient Mitjà.

A Barcelona se sumen a les organitzacions que estan pendents dels drets d’aquest poble i les repercussions que genera el conflicte. Se sumen a esdeveniments culturals com el del passat 27 d’abril “Concert per a Palestina: Boicot a Eurovisió, Boicot a Israel”, que va tenir lloc a Cotxeres de Sants. L’objectiu era augmentar la caixa de resistència, entre d’altres, per pagar les despeses del judici a 8 membres del col·lectiu BDS acusats de delictes d’odi per denunciar la contractació d’un artista sionista per part d’un festival valencià i alhora demanar el boicot a aquest concurs europeu que es celebra aquest dissabte dia 18 de maig a Tel Aviv.  

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*