#Onsónlesdones a l’examen de Filosofia de la Selectivitat?

Hi ha qui reconeix que no s’ho havia plantejat mai. No s’havia adonat que no hi havia dones. Hi ha qui està carregat de raons per afirmar que les dones no tenen el nivell per ser estudiades. Hi ha qui parla del “sistema”, del “patriarcat”, I hi ha qui no sap si han existit dones filòsofes... Si no les han vist mai, per què haurien d’haver existit?

Jordi Mir
 
 
 
Examen de Selectivitat 2018 | Sandra Vicente

Examen de Selectivitat 2018 | Sandra Vicente

“Quantes dones heu vist a les classes de filosofia del batxillerat sense comptar les vostres professores?” Aquesta és una pregunta que en fer-la curs rere curs a l’estudiantat que arriba a la universitat no deixa de sorprendre. La immensa majoria no n’han vist cap. Algunes una. Hi ha excepcions que tenen més sort… La majoria han tingut professores de filosofia, però els temaris no les inclouen.

Quan a classe ens preguntem quins són els motius d’aquesta absència les causes que apareixen són moltes i diverses. Hi ha qui comença reconeixent que no s’ho havia plantejat mai. No s’havia adonat que no hi havia dones. Hi ha qui està carregat de raons per afirmar que les dones no tenen el nivell per ser estudiades. Hi ha qui parla del “sistema”, del “patriarcat”, I hi ha qui no sap si han existit dones filòsofes… Si no les han vist mai, per què haurien d’haver existit?

La resposta, carregada de sinceritat, que diu “no hi havia pensat mai” ens pot ajudar a entendre com ens passen per alt tantes injustícies i a pensar què ens pot fet desvetllar per ser-ne conscients. Cap de nosaltres va néixer amb aquest coneixement, alguna persona o fet ens va ajudar a veure aquestes realitats. Qui no ho veu necessita algú que l’acompanyi en aquest desvetllament.

Més preocupant pot ser la resposta carregada de raons que porta a afirmar que cap dona mereix estar en un temari de filosofia. No han generat coneixement de prou qualitat, diuen en alguns casos. Aquest tipus d’afirmacions ens pot portar a pensar sobre els criteris que ens fan triar uns noms o uns altres a l’hora de configurar un temari. Per què triem? Què justifica la seva inclusió i l’exclusió d’altres? Triem per la quantitat d’obres? Per la seva repercussió al llarg de la història? Per la seva originalitat? Per les idees que han difós? No hi ha cap dona que pugui estar en aquesta llista? Segur?

Hi ha qui pensa que la situació de discriminació, opressió i desigualtat que han viscut moltes dones al llarg de la història explica la seva absència dels temaris. Hi ha part de raó en aquesta argumentació, en la part de la història de discriminació, opressió i desigualtat viscuda per les dones que els ha dificultat l’accés al coneixement i al reconeixement de la seva actuació. Però la història de la humanitat està plena de dones que han pensat i podrien aparèixer en aquests temaris. No reconèixer la seva obra pot ser una doble discriminació: la que van patir a la seva època i la que pateixen a l’actual quan les continuem invisibilitzant.

A les proves d’accés a la universitat que s’acaben de fer ha tornat a no aparèixer cap dona a l’examen d’Història de la filosofia. Els curs vinent, quan aquesta joventut arribi a la universitat serà el moment de tornar a preguntar què han vist al batxillerat. La resposta segurament no serà massa diferent a la que podrien donar les persones que han fet aquest recorregut des de fa anys. És moment de canviar-ho. No podem continuar amb uns temaris que invisibilitzen i discriminen les dones. No podem continuar així pel que suposa per les dones, hagin estat filosofes o no, i tampoc no podem per com afecta al conjunt de la nostra societat. Les conseqüències són molt greus: es perpetua el desconeixement, la discriminació…

Portem anys discutint sobre el paper de la filosofia en els nostres estudis, especialment a partir de les iniciatives governamentals que porten a reduir la seva presència. Això en molts casos a generat defenses poc crítiques de la filosofia que estudiem a instituts i universitats. Necessitem pensar i repensar quin lloc ha de tenir la filosofia a la nostra societat. La manca de dones i perspectiva de gènere no és un problema només de la filosofia. Passa a totes les disciplines. No és tampoc la única invisibilització i discriminació que hi ha en els temaris. És moment de tenir un diàleg obert i plural sobre aquestes mancances, aquests oblits, aquestes discriminacions… La filosofia ens pot ajudar a pensar-hi i a actuar, en ella mateixa i en les altres disciplines. Però hem de voler fer-ho.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*