Entrevista | Ricard Riol, membre d'Unim els Tramvies

“Només la connexió permet canviar el model de gestió del tramvia”

El membre d'Unim els Tramvies, Ricard Riol, argumenta que la connexió per la Diagonal permetria a l'administració "recuperar posicions" per a la gestió pública del tramvia. El portaveu titlla d'"excusa" el posicionament d'ERC contra en el protocol consensuat pel Govern i l'ATM. Un ple extraordinari formalitzarà aquest dimarts l'adéu d'Ada Colau a la seva política estrella en l'àmbit de la mobilitat.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic i Unim el Tramvia

Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic i Unim el Tramvia

No hi haurà espai per a la sorpresa: aquest dimarts morirà la proposta d’Ada Colau de connectar els tramvies per la Diagonal. Un ple extraordinari, continuació del que l’alcaldessa va suspendre el passat 23 de març per l’exili de Marta Rovira, formalitzarà la defunció d’una de les polítiques estrelles de mobilitat del Govern dels comuns.

I ho farà per un xoc polític: ERC veu un “xec en blanc per afavorir un tramvia privat” en el protocol de BComú –consensuat amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)– que hauria de definir la connexió i ha negat en les últimes hores la voluntat de la formació de Colau de revisar-lo.

Diversos agents socials, com la Confederació d’Associacions Veïns de Catalunya (CONFAVC) estan a favor de la connexió, i de fet l’alcaldessa Ada Colau s’ha fet forta en aquest aspecte per a reclamar a Esquerra un ‘sí’ a l’obra, d’abast metropolità (connectaria nou municipis). Una de les plataformes que més pressió ha exercit per a garantir els tramvies per la Diagonal és Unim els Tramvies. Un dels seus membres, Ricard Riol (Tarragona, 1982), president també de l’associació Promoció del Transport Públic, destaca que “l’excusa” sobre el model d’ERC no s’aguanta. “La connexió introdueix tants canvis en l’explotació que permet a l’administració pública recuperar posicions”, sosté.

Riol té clar que si el tramvia s’encalla a la ciutat és per una qüestió purament política: “Mai hi ha hagut una infraestructura de transport tan estudiada, tan revisada, i per tants agents diferents”. El portaveu demana una política valenta i que es prioritzi el dret a la mobilitat sostenible per sobre del cotxe, un canvi d’usos d’un alt cost polític. “La connexió del tramvia és una aposta per a la mobilitat de tothom i no només d’uns pocs que han controlat els carrers com si fossin seus”.

Com a últim recurs, la CONFAVC va demanar divendres passat un acord de mínims que desencallés la situació de la connexió del tramvia per la Diagonal. Hi estan d’acord?

Sí, evidentment. Hi ha una majoria de regidors al plenari que estan d’acord que s’han d’unir els tramvies. I el camí més racional per a fer-ho és la Diagonal. Hi ha més coses que ens acosten a aquesta solució que no pas ens separen…

La CONFAVC apostava per deixar de banda el detall sobre com connectar el tramvia i assegurar primer l’acord. No hem de parlar de model de gestió i de finançament?

Està clar que s’ha de parlar de model gestió però també s’ha de tenir en compte que només la connexió permet canviar aquest model. Si no fem res el que tindrem és una empresa amb drets de concessió fins a 2032. La connexió introdueix tants canvis en l’explotació que permet a l’administració pública recuperar posicions. És contradictori apel·lar a un canvi del model de gestió i no permetre la connectivitat del tramvia. Al final el que aconseguiran és que no tinguem els trams connectats i tampoc revertit el model de gestió actual. És com si algú estigués bloquejant l’arribada del metro a la Zona Franca perquè els túnels estan gestionats privadament per unes concessions. Imaginat algú que per estar en contra d’aquest model, que és el pitjor dels possibles, està clar, bloquegés el drets de mobilitat dels veïns de la Zona Franca. Doncs el mateix, es bloqueja una millora del transport i de la sostenibilitat.

Unim els Tramvies veu el protocol del Govern  “un xec en blanc per a afavorir un tramvia privat”, com critica ERC?

Aquest protocol és el primer de la història que sobre una concessió que encara no està caducada preveu incrementar el pes públic. Aquesta és una excusa que no s’aguanta. No és un conveni de BComú, sinó del Govern de Barcelona i l’ATM i, per tant, de la Generalitat, que té presencia del 51% a l’organisme. Estem davant d’un conveni que la màxima critica que pot rebre és que no es pugui arribar a complir del tot. Però davant d’això es pot parar en qualsevol moment, no és irreversible aquest protocol, ni un xec en blanc.

Davant la manca de consens, podria allargar-se el debat sobre la connexió fins al juny?

Hem estat debatent sobre això el que no està escrit. Mai hi ha hagut una infraestructura de transport tan estudiada, tan revisada, i per tants agents diferents. Ara el que cal és un acord definitiu. I és el moment.

I si no s’arriba a aquest acord?

Esperar més no ens aportarà més informació ni un millor pla de finançament. Ja s’ha aconseguit que la inversió, en ser pública, es quedi en el sector públic; això està a la proposta de conveni. Ja no es pot estirar més tot plegat, el següent pas seria una expropiació forçosa que no aportaria millora al transport públic perquè suposaria gastar 400 milions d’euros com a avançament de benefici a un privat. Cal un desbloqueig polític. Nosaltres trobem molt correcte que hi hagi una inversió pública, que l’increment vagi a la part pública i que una part del tram passi a empresa pública. I que al 2032 tot passi a mans públiques.

Abans del ple del 23 de març, que va resultar suspès, es van proposar per a liderar un acord polític. Segueixen fent gestions en el mateix sentit?

El problema es que en l’acostament als partits fa temps que no hi ha resposta per part dels que poden desbloquejar això. A la darrera convocatòria d’Unim els Tramvies, que pretenia comprovar les dificultats de velocitats que tenen els busos a la Diagonal, no van voler venir ERC, CUP, Ciutadans, PDeCAT o PP… Nosaltres no podem fer més amb uns partits tancats en banda pels seus líders. Perquè aquestes mateixos partits al Parlament, i a la resta de municipis metropolitans, estan a favor de la connexió. Estem davant d’un problema de determinats lideratges l’Ajuntament de Barcelona. I qui té dret a decidir sobre això és l’àrea metropolitana sencera… De la mateixa manera que L’Hospitalet no pot decidir sobre les Rodalies en solitari.

Barcelona està encallant una política de benefici metropolità?

Òbviament Barcelona ha de participar en la decisió sobre el tramvia. Però ha de fer-ho treballant en l’encaix urbà del projecte, no en el bloqueig. I més quan estem davant d’una infraestructura amable perquè aporta zona verda, millors voreres, més seguretat per al trànsit, més carril bici… La connexió pel tramvia donarà accessibilitat i qualitat de vida urbana, pel que encara s’entén menys el bloqueig.

S’ha parlat d’alternatives al tramvia. Un autobús com el D30, per exemple.

El D30 no és més que una excusa. Ja tenim un bus que fa quasi tota la Diagonal. Un bus no canviaria la realitat del transport públic actual a la segona avinguda metropolitana més important: el bus s’acabarà col·lapsant, com ara, i anirà entre 8 i 10 km per hora. Unes bateries elèctriques com les del D30 no canviaran la realitat d’uns vehicles petits, acumulats un darrere de l’altre i que s’autocolapsaran entre ells. Com ara, que van a unes velocitats mínimes. El tramvia duplicaria la velocitat i sobretot la capacitat, i donaria connexions metropolitanes que el bus no aconsegueix. Si tot va malament i s’acaba fent aquest autobús, en un temps la gent caurà del niu i tothom se n’adonarà que el problema segueix igual.

No és la primera vegada que a Barcelona el tramvia s’estanca per qüestions polítiques. Per què passa?

Aquest projecte està tocant poder fàctic a la ciutat. Està replantejant la prioritat del vehicle privat. Està movent agents dins d’una avinguda que s’ha governat com si fos de poca gent i que ara se li està reclamant un canvi d’usos molt important. El tema és que s’estan tocant molt interessos.

La guerra contra el cotxe surt cara?

En el moment en que es canvia l’statu quo d’una xarxa viaria pensada per a l’automòbil, i per a connectar certs barris de la ciutat… Es veu com s’estan tocant sensibilitats. I això que només es treu un carril per sentit en la part més estreta i en canvi es duplica el transport públic. La connexió del tramvia és una aposta per a la mobilitat de tothom i no només d’uns pocs que han controlat els carrers com si fossin seus. Però aquest canvi requereix de valentia política. Desgraciadament Barcelona porta més de vint anys fent el ridícul en aquest tema i l’han avançat per l’esquerra i per la dreta tota mena de ciutats europees.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*