Entrevista | Lamine Bathily

“No importa la veritat sinó la versió que deixi malament els manters”

Lamine Bathily, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, denuncia la instrumentalització del col·lectiu per part dels mitjans i els partits. "Porto deu anys aquí com manter i cada estiu és el mateix: la solució no és policial", afegeix.

Yeray S. Iborra
 
 
 
El portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Bathily | Sònia Calvó

El portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Bathily | Sònia Calvó

Lamine Bathily (Thiadiaye, 1990) no ha sortit a vendre aquest dijous al matí. I no ha estat pas per la pluja, que ha fet acte de presència a Barcelona. Bathily, un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, no ha estès la seva manta perquè ha participat de la roda de premsa que el col·lectiu ha organitzat per a llegir un comunicat sobre l’incident que el dia 1 d’agost va enfrontar alguns dels seus membres amb un turista.

Els manters han denunciat que l’agressió a un visitant a plaça Catalunya es va produir com a resposta a la provocació de dos compradors, que segons els venedors anaven beguts. Però, com ha lamentat el col·lectiu, gairebé ningú no va preguntar els manters la seva versió dels fets. I qui ho va fer, va ser per tergiversar, han denunciat.

A Bathily, que porta deu anys venent a la capital catalana, no li estranya la circumstància. “Si no és una cosa, és una altra, però cada estiu toca que ens criminalitzin”, resa el portaveu, que repassa els detalls sobre la deteriorada relació del col·lectiu amb les institucions, especialment amb l’Ajuntament de Barcelona, ​​i exposa els plans del sindicat en els propers mesos.

“La violència que aguantem nosaltres al carrer, no la podeu aguantar cap de vosaltres”. Són les paraules d’un portaveu del Sindicat, Lamine Sarr. ¿Sent que s’ha normalitzat la violència cap els manters?

Sí. Fa un mes, la policia agredia aquí mateix uns dels nostres companys i els mitjans no van dir res. Per què? No interessa. Perquè és un negre. Nosaltres portem molt de temps vivint aquesta discriminació, aquesta persecució dels mitjans que busca danyar la nostra imatge. No els importa el que organitzem, les xerrades que donem als nois, això no ho treuen… Treuen quan intentem defensar els nostres companys, i a més diuen que estem agredint. Nosaltres vam defensar el nostre company, nosaltres som les víctimes. Em sembla absurd el que va passar l’altre dia: Per què, com diuen, els manters van agredir una dona aquí en ple dia? Hi havia moltíssima gent al voltant.

Aquest dijous han lamentat en roda de premsa que en els mitjans hagin emès les versions completes del turista agredit i, en canvi, de les seves paraules només hagin sortit uns pocs segons o ni tan sols això. Gairebé tres anys després, el sindicat encara no és una veu reconeguda a Barcelona?

Nosaltres no importem. Les imatges sí importen. I les imatges se suposa que parlen soles… Però no els importa la veritat sinó la versió que deixi malament els manters. La que ens danyi com a col·lectiu. Portem molt de temps amb una persecució per part dels mitjans i els polítics que ens destrossa.

I amb la institució, com els va? Hi ha relació amb el consistori?

No hi ha cap relació.

Quant fa que no hi ha relació?

Fa molt de temps.

Per què? Ells no volen? O a l’inrevés?

Nosaltres no necessitem suport. Exigim a l’ajuntament que faci formacions i plans però no cal que ens asseguem, parlem bé i després que cadascú se’n vagi per la seva banda com si res. I ja n’hi ha prou. Si volen que s’acabi tot això que facin accions.

El Sindicat està present des del primer dia a la Tancada migrant de l’Escola Massana. La tancada migrant ha estat recolzada públicament per l’Ajuntament de Barcelona.

A la Tancada treballem amb l’Ajuntament per millorar el padró i moltes coses més. Però l’Ajuntament dóna la culpa a l’Estat; l’Ajuntament sempre dóna la culpa a algú altre. Però, per culpa de qui tenim antecedents penals? Per l’actuació de la Guàrdia Urbana, que està dirigida per ​​l’Ajuntament.

El consistori ha proposat plans socials durant aquests últims anys. Són suficients?

Els han proposat gràcies a la pressió del sindicat, que no s’enorgulleixin! Sense el sindicat no hauria seixanta-cinc manters que han deixat la venda ambulant. Som nosaltres els que els hem obligat a reaccionar.

El Passeig Joan de Borbó, a la Barceloneta, torna a estar ple de venedors. Hi ha hagut algun pacte de no agressió aquests dies enrere per poder vendre-hi amb normalitat?

Mai hi ha hagut un pacte a la Barceloneta. Quan ve la policia, s’aixequen les mantes. Jo vaig ser-hi abans d’ahir i quan van venir les furgonetes vam marxar. Vam intentar oferir un pacte a l’Ajuntament, semblant al que van fer a Madrid: sortir al carrer a vendre quan tanquen les botigues, però l’ajuntament s’hi va negar. Vam dir de sortir a les nou, però ho van rebutjar.

A finals de juny el Govern de Barcelona va anunciar que reforçaria la presència de policia al districte de Ciutat Vella. Han notat més pressió policial?

A l’estiu, però també quan s’acosten les festes de Nadal, la persecució augmenta. Porto deu estius aquí, a la venda ambulant, i cada estiu és el mateix. Porto deu anys com a manter, deu anys perseguit i no ho he deixat: la solució no és policial. Per molt que persegueixin, no ho deixarem.

Lamine Bathily, el primer per la dreta, al costat d’altres portaveus manters | Sònia Calvó

Noten que falta poc per a les eleccions?

Quan s’acosten les eleccions l’oposició ens instrumentalitza per atacar els seus enemics. I no volem que ens facin servir. Nosaltres no som el problema d’aquesta ciutat, hi ha coses més importants que els partits han de treballar. Si volen que s’acabi la venda, que es mullin en els nostres projectes. Els partits han de crear feines.

A quins projectes es refereix?

Els que hem portat a l’Ajuntament en altres ocasions i ara també al Parlament. Nosaltres volem qualsevol feina. I hem proposat moltes coses: conrear; que les dones que fan trenes en les platges creïn un lloc fix on fer-les i pagar impostos; muntar i desmuntar els festivals i festes; i també cuinar.

Hi ha molt moviment de venedors a Barcelona. Pot el sindicat seguir aglutinant-los?

És el que intentem, però és molt difícil. La gent va i ve. A mi, per exemple, em queden uns mesos només, després vull continuar amb la meva vida. Porto tres anys treballant amb el Sindicat de forma voluntària però també vull fer el meu camí. Vull estudiar. Però sempre hi haurà gent nova, gent que vol parlar pels venedors, que vol lluitar i defensar els companys.

Demà es compleixen tres anys de la mort de Mor Sylla a Salou, un dels fets que va impulsar a l’octubre de 2015 la creació del Sindicat. Què preparen per després de l’estiu, quan es compleixin tres anys de vida del col·lectiu?

Estem treballant en les recompenses del Goteo i també en les bambes, que les traurem amb la nostra marca, Top Manta. Tenim el disseny, però amb les samarretes de la gent que ha participat en el crowdfunding s’ha retrassat tot. Esperem seguir sorprenent.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*