Neveres Solidàries, aliades als carrers contra el malbaratament alimentari

Nascudes al País Basc, les Neveres Solidàries són una xarxa de 21 refrigeradors a tot l’estat espanyol, 5 d’elles a Catalunya, en les que es poden dipositar els aliments rebutjats per supermercats, residències, menjadors o particulars, essent aquests últims els responsables del 60% del malbaratament alimentari

Sandra Vicente
 
 
 
La Nevera Solidària del LEINN

La Nevera Solidària del LEINN

Quan toquen quarts de deu del vespre, en Guillem i la Sònia, sovint, surten del pis que comparteixen a l’Eixample de Barcelona a ‘reciclar’. Però aquest reciclatge no fa referència a separar els residus segons la seva composició, sinó a rescatar aliments que alguns consideren brossa però que són “perfectament comestibles”. A donar una segona vida al menjar. “Hi ha molta gent que és massa escrupolosa amb l’estat dels aliments o que confon la data de consum preferent amb la de caducitat i els llencen, tot i estar en perfecte estat”, explica la Sònia.

Així, els vespres de reciclatge troben quantitats de menjar “considerables” que han estat rebutjats a contenidors, tant per particulars com per supermercats, simplement perquè s’acosta la data de caducitat, hi ha algun bony al paquet o la fruita té cops. “Estem massa acostumats a veure-ho tot perfecte, envasat i polit. Però oblidem que la verdura no creix immaculada ni embolicada en plàstic”, es queixa en Guillem. Així, comenten que acostumen a trobar-se aliments -preparats o frescos- encara lluny de caducar, vegetals en perfectes condicions i, fins i tot “hem recollit bosses de llegums seques perquè la data de consum preferent havia passat, tot i que no és un producte que caduqui”, narren. “Tot plegat pot semblar que és fruit d’un excés de pulcritud, però en realitat és una falta de consciència social”, opina ella. Calculen que en un vespre han arribat a recollir l’equivalent a entre 200 i 300 euros en menjar.

Ambdós expliquen que no reciclen per motius econòmics, sinó per qüestions socials i mediambientals. “No ho fem per necessitat i tot i així sentim l’estigma que suposa mirar a la brossa. Imagina el que deu sentir la gent que sí que necessita fer-ho”, reflexionen. Per això, no s’emporten tot el que troben, sinó que deixen part fora dels contenidors, en llocs visibles per a que “qualsevol ho pugui agafar”. El reciclatge – tot i que a petita escala- d’en Guillem i la Sònia, és mogut per la mateixa voluntat que un projecte a nivell de tot l’estat espanyol i que pretén acabar amb el malbaratament alimentari en xarxa: les Neveres Solidàries.

Gràcies a la idea del basc Álvaro Saiz i de la feina de l’equip de voluntaris de l’associació Galdakaoko Boluntarioen Gizarte Elkartea (GBGE), avui es poden trobar 21 neveres als carrers de l’estat -cinc d’elles a Catalunya i dues a Barcelona- com a temptativa per a acabar, conscienciar i treballar de manera col·lectiva contra el desperdici d’aliments. Aquesta xarxa va néixer arran d’una experiència de reciclatge. Abans de les Neveres Solidàries, GBGE participava d’un banc d’aliments que nodrien, en part, amb menjar reciclat, sovint dels contenidors on els supermercats avocaven els residus. “Era menjar retirat per polítiques de qualitat -encara que no estigués caducat- i que, per tant, havien de llençar. I tampoc no ens el podien donar, ja que no volien ser responsables del consum d’allò que havien regalat”, recorda.

Així que, per a eliminar els riscos i la manca d’higiene que suposa deixar menjar en un contenidor -encara que sigui per poca estona- van voler posar un contenidor especial només per a aquesta funció. Però les altes temperatures de l’estiu no permetien condicions acceptables. “Així que vam pensar en dotar de refrigeració aquest recipient. I després vam caure-hi: què és un contenidor amb aire condicionat? Una nevera!”. Així, aquests refrigeradors -el primer dels quals es va col·locar a la porta de GBGE- també donava sortida social als aliments frescos i no envasats que els bancs d’aliments no accepten per la mateixa política de qualitat que els supermercats.

Recomanacions de l’Agència Catalana de Salut Pública per a l’ús de les Neveres Solidàries

Deixa només el que et menjaries tu

Les Neveres Solidàries són gestionades per entitats o particulars voluntaris que les col·loquen o bé dins els locals o bé a la vorera. Només tenen la responsabilitat de mantenir els aparells en bon estat i nets. Però ningú més que el donant i el receptor no tenen responsabilitat sobre el menjar: el primer ha de procurar complir uns codis “racionals i bàsics” i el segon ha d’endur-se només allò que consumirà i vigilar amb les pròpies intoleràncies i al·lèrgies. “Com que són aliments que, tècnicament s’agafen del carrer, no hi ha cap disposició legal que obligui a que el que es trobi dins de la nevera tingui especificat els ingredients”, explica Saiz. Però, tot i aquest “buit legal”, assegura que són indicacions que demanen als donants que compleixin.

Segons la mateixa Agència de Salut Pública de Catalunya -encarregada d’elaborar les recomanacions sanitàries de les Neveres Solidàries a Catalunya– els aliments que es llencen a les escombraries “en moltes ocasions es poden consumir, tot i que no es puguin comercialitzar”. Això sí, sempre que es compleixin condicions com no posar a la nevera aliments caducats, conserves malmeses amb sortida de gas o líquid, salses casolanes amb ou o menjar cuinat de fa més de tres dies. I és que gran part del que es troba a les Neveres prové de particulars. “Tenim molts acords, no només amb comerços, sinó també amb universitats, com la del País Valencià, que cada dia cuina 4.000 menús. I el que no es consumeix, encara que sigui un 1%, ens ho porta. I el que abans era residu, ara algú s’ho menja”.

A Catalunya es llencen 262.471 tones d’aliments aprofitables cada any, que equivalen a les necessitats alimentàries de mig milió de persones durant un any. I, d’aquesta xifra, els supermercats només en són responsables en un 16%, i la restauració en un 12%. És de les llars de les que depèn l’altre 58% del malbaratament. És per aquestes xifres tan altes que el projecte BoxUp, una iniciativa de comercialització d’aliments amb caducitat propera redirigits des de les grans superfícies, va decidir que per a “atacar el malbaratament alimentari no podíem fixar-nos només en la industria”, segons explica Jan Gibernau, un dels impulsors.

Aquest projecte, que neix dins el grau en Lideratge, Emprenedoria i Innovació (LEINN), troba la seva “vessant social i comunitària” en les Neveres i per això en van instal·lar una al seu local, al centre de Barcelona el febrer de 2018. Creuen que la lluita contra el malbaratament alimentari “s’ha de fer en xarxa” i per això, a més de mantenir la seva nevera neta i operativa, també proposen idees per millorar-les, com instal·lar sensors de pes per veure quan són més usades, si cal variar la mida o regular la temperatura.

“No hi ha res més excloent que fer coses per a exclosos”

Álvaro Saiz explica que les Neveres Solidàries no estan pensades únicament per a aquelles persones que tenen necessitat de menjar, perquè “no hi ha res més excloent que fer coses per a exclosos”, diu. De fet, segons Gibernau, molts dels usuaris que té la seva nevera són gent que té “necessitat de menjar en un moment donat, que no han portat dinar a la feina i prefereixen anar a la nevera abans que al súper”. Tot i que afirma que també s’hi apropa gent necessitada, encara que “sempre són els qui es mostren més indecisos a l’hora d’agafar menjar. No fan el pas, per vergonya, i sovint hem de sortir a dir que poden prendre el que vulguin. I hem d’insistir”, relata Gibernau.

I és que, com asseguren la Sònia i en Guillem, no és el mateix buscar menjar a un contenidor si ho fas per necessitat que si no. I el mateix amb una nevera. “Cal que tothom s’acostumi a la nevera i a fer-la servir igual, tant el que hi anirà a buscar el sopar, com el que s’ha descuidat el tupper a casa”, opinen des de BoxUp. Per això, reconeixen que la comunicació és el que més han de treballar, perquè la iniciativa de les Neveres Solidàries, de recent implantació a Catalunya, coincideix amb moltes iniciatives particulars per treballar contra el malbaratament alimentari. “I no col·laborem més perquè no ens posem cara”, reconeix Gibernau. I és que, la Nevera que hi ha a la seu de LEINN està en la ruta de reciclatge de la Sònia i en Guillem. No la coneixien, però començaran a fer-la servir per a depositar part del menjar que “rescatin”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*