Neus Català: vida, lluita i memòria històrica

Amb la mort de Neus Català s'apaga la veu, però no la memòria, de l'última catalana supervivent dels camps nazis. Va sobreviure a Ravensbrück i fins als 103 anys va lluitar per reivindicar la memòria de les seves companyes combatents

Oriol Puig
 
 
 
Neus Català la darrera supervivent catalana dels camps d'extermini nazis

Neus Català la darrera supervivent catalana dels camps d'extermini nazis

Va sobreviure a l’horror dels camps d’extermini gràcies a la força moral i la solidaritat entre companyes. Quan va ser alliberada, es va prometre no oblidar. Si conviure amb l’horror és insuportable també ho és intentar sobreviure’l i intentar viure amb una suposada “normalitat”, sobretot quan la majoria de les persones del voltant manifesten constantment la voluntat d’oblidar el passat. Neus Català va continuar lluitant per la memòria.

Els seus records, novel·lats per Carme Martí en el llibre Un cel de plom (Ara Llibres) amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història d’una dona valenta que ha lluitat fins a l’extenuació per salvaguardar la memòria dels deportats i en favor dels drets democràtics.

La vida de Neus Català és la història viva d’un segle i d’una lluita constant. La lectura de la seva biografia causa impacte. Són cent anys, que engloben tots els capítols importants del segle XX, a més dels més terribles. Al nostre parer, dins de Neus Català hi ha moltes Neus, és com una matrioska russa, perquè parlem de la deportada, de la víctima, de la comunista, la republicana, de l’exiliada.

La vida de Neus Català és un viatge per la memòria d’una dona que dóna veu a moltes dones. “Deixo de ser la Neus Català Pallejà per ser la presonera 27.534. Duc un triangle invertit, que m’identifica com a presa política, amb una F de França. Sóc casada amb l’Albert i per tant també tinc la nacionalitat francesa.”

Va néixer el 6 d’octubre de 1915, filla de pagesos del Priorat. Tenia vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil. Amb les seves ganes d’ajudar, es va fer responsable d’una colònia de 182 nens orfes, amb els quals es va exiliar a França. Allà es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. El 1943 la van detenir els nazis i va passar per diversos camps de concentració.

Més enllà del relat de l’horror, el seu cas aporta aspectes de gran interès: Neus Català gesta un discurs de resistència i supervivència que manté de manera combativa fins a la data. Català venç la voluntat de deshumanització del règim nazi i, no només això, sinó que construeix una veu pròpia fugint de la individualitat i creant una consciència profunda de col·lectivitat.

Els seus records són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història. La seva història és un exercici de memòria per recordar, a totes les veus que ho neguen, que l’holocaust i els camps d’extermini van existir.

Neus Català va sortir dels camps i va començar a viure. Va fer de l’experiència vida, lluita i memòria històrica. Un homenatge al sacrifici, la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*