Nanni Balestrini, trobador de la història obrera dels 70

Recuperem la memòria de l'escriptor italià Nanni Balestrini, mort aquest 2019. Membre de Gruppo 63, juntament amb signatures de renom com les d'Umberto Eco o Edoardo Sanguineti, va ser una ploma subversiva en una de les èpoques més dures per a Itàlia. Les seves paraules li van costar, com a molts d'altres, anys a l'exili

Oriol Puig
 
 
 
Nanni Balestrini, durant una conversa a la Fira Literal | Literal

Nanni Balestrini, durant una conversa a la Fira Literal | Literal

Dels ‘anys de plom’ italians només es recorda la tragèdia i el dolor. Poques veus han estat capaces d’esquinçar aquest vel per recordar dues dècades de conflicte social, creativitat, alegria i llibertat. Una d’elles és la de Nanni Balestrini (1935-2019), poeta, novel·lista, guionista, dramaturg, assagista, agitador i artista plàstic, pertanyent a la generació de militants que va ser protagonista d’aquesta època.

En la cronologia de la seva vida literària destaca l’any 1963, quan diversos escriptors, poetes i estudiosos convergeixen en l’anomenat Gruppo 63, moviment que va buscar noves formes literàries. Va sorgir a Palerm el 1963, es rebel·lava contra la societat d’aquell moment i tenia entre els seus membres a Umberto Eco i Edoardo Sanguineti. En realitat, Gruppo 63 va ser, primer de tot, l’alleujament d’unes enormes ganes d’actualització cultural dels agents més vius del moment, davant tot el nou i ja no tan nou que circulava al món.

Després del 63 va arribar el 68, “l’explosió del descontentament i de les exigències de canvi que s’havien posat de manifest durant els anys anteriors”, com apuntava l’escriptor italià. Balestrini es va submergir completament en una experiència de fortes lluites socials que a Itàlia es va perllongar fins al 1979. Com altres intel·lectuals del seu país, va desenvolupar una intensa activitat militant al si dels moviments socials més radicals, de la qual va donar compte en diverses de les seves novel·les, entre les quals destaquen Ho volem tot (1971) i Els invisibles (1987). En elles, va recuperar l’esperit que havia agitat els joves del 63, posant en joc una alteració de la gramàtica i l’escriptura que injectava un ritme trepidant al relat.

La reacció de l’Estat a aquest moviment tan potent va ser duríssima. Van ser anys frenètics, d’una vitalitat enorme, d’una gran creativitat i una immensa felicitat malgrat el clima opressiu que la repressió va instaurar. Aquells que pensaven en canviar les coses van ser castigats durament. Aquest càstig va ser per Balestrini l’exili a França. Acusat sense proves d’associació subversiva, pertinença a banda armada i participació en diversos homicidis, va escapar d’un procés judicial completament inversemblant i absurd que li va costar, com a molts altres, anys d’exili.

Demostrant un dinamisme aclaparador, Balestrini va fundar revistes culturals i organitzar mostres d’art a Berlín, París, Milà, Los Angeles, Nova York o Venècia, sempre amb una preocupació destacable per la utilitat social de l’activitat artística, especialment de la literatura. Bona part de les seves obres envaeixen l’esfera social i política, però es tracta d’una inclinació personal pels temes que més li apassionaven. La seva obra ens ofereix noves realitats fetes de paraules, en què podem habitar i viatjar temporalment a mons paral·lels que permeten experiències fortíssimes i que cadascú pot utilitzar com consideri oportú.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*