Muqata’a: “A Palestina la cultura de ball és un acte polític”

Músic innovador, primer artista palestí en els 26 anys d'història del Sónar, Muqata’a està cridat a ser una de les grans sorpreses del festival que, finalment, sí se celebrarà del 18 al 20 de juliol a Barcelona

Oriol Puig
 
 
 
Muqata'a es el primer artista palestino en actuar en el Sónar

Muqata'a es el primer artista palestino en actuar en el Sónar

Existeixen a Palestina escenaris desconeguts. Al territori ocupat també vibra la música i el ball. És l’escenari de petits actes de resistència alegre. Joves que tot i viure en una de les regions més difícils del planeta ballen, produeixen música, punxen, somriuen. Muqata’a és un d’ells. Considerat el primer artista a portar el hip hop a la seva ciutat natal, Ramallah, les seves produccions i els seus sets van molt més enllà dels esquemes clàssics del gènere, incorporant gravacions de camp, samples de músiques tradicionals i ritmes dislocats. Desconegut fins ara al món occidental, Muqata’a és tota una institució a Palestina.

Primer artista palestí que participa en el festival Sónar. Què significa per a Palestina?

És una mostra de que l’escena electrònica a Palestina està creixent i amb molta força. La nostra cultura està sent atacada constantment, que un festival com el Sónar et situï en el mapa ja és un gran triomf.

Internet els ha permès continuar connectats al món. Quina importància ha tingut per l’escena palestina en general?

Ens ha permès comunicar-nos entre nosaltres, també hem pogut connectar amb altres artistes de ciutats com Haifa i Betlem, la qual cosa ens ha portat eventualment a començar a treballar junts. A través d’Internet ha estat possible connectar-nos amb una escena més àmplia que comprèn artistes de llocs com El Caire, Beirut o Damasc. En els temps del toc de queda que va imposar l’exèrcit israelià, internet va ser l’únic mitjà de comunicació disponible.

També ha estat l’únic lloc per compartir la vostra música?

Sí, ja que no disposem de segells discogràfics, i les sales i els clubs es van tancar, per la qual cosa ni tan sols hem pogut tocar en directe. Ha permès que la nostra música es pogués escoltar a altres parts del món.

“Muqata’a” significa interrompre o boicotejar. Què vol reflectir la seva música?

Faig música tradicional àrab amb sons actuals. Recupero el llegat de la nostra cultura silenciada. Quan el nostre patrimoni està sent atacat per l’Estat d’Israel, hem de trobar maneres per recordar-lo. La col·lecció de vinils i cassettes dels meus avis a Jaffa i Safed, per exemple, es van perdre quan les cases van ser confiscades. Per recuperar aquests vinils haig d’anar a l’estranger: Regne Unit, França o Grècia. A Ramallah és molt complicat trobar-los en botigues de segona mà.

Com s’ho fa per fugir dels estereotips?

Faig hip hop instrumental influenciat pel drum & bass, trip hop, jungle, punk, música tradicional àrab, i altres coses que he descobert gràcies a la meva gent. Tots aquests gèneres influeixen en la meva música d’alguna manera. El hip-hop, però, és la base del meu so.

Ha samplejat els sons de Ramallah, els punts de control i les protestes. Existeix un so característic de Palestina?

És difícil definir-lo com un so, però diria que és molt més agressiu que en d’altres indrets: es tracta de lluitar; és la resposta al so dels punts de control i dels helicòpters militars i totes aquestes coses que estem acostumats a escoltar diàriament. Samplejo els sons que estan al meu voltant. La música em permet formar part de la resposta a una realitat que se’ns imposa, així que utilitzo aquests sons per respondre. No només hi ha un so, hi ha coses que passen a través de la música electrònica de ball i el hip hop.

L’escena electrònica palestina floreix en la seva creativitat malgrat les restriccions imposades pel govern israelià.

Realment no tenim una cultura de club, les festes, principalment, són en cafeteries o en restaurants o bars. No tenim clubs reals, de manera que s’assembla més a petits esdeveniments. A Palestina la cultura de ball és un acte polític. Contribueixen a situar Palestina al mapa. Els DJ, els productors i els rapers que s’uneixen són potents i cada vegada hi ha més artistes participants.

Tot i que els moviments són restringits i hi ha un toc de queda a mitjanit, és difícil renunciar a la diversió a Ramallah.

A mitjanit els policies arriben a les nostres festes i ens fan tancar. Només diuen: “Estàs molestant als veïns” o “la música estar massa forta”. No succeeix en grans esdeveniments, com ara grans festes per a la gent rica d’elit, se’ls permet continuar. Les noces solen acabar a les 4 o les 5 de la matinada i són molt més sorolloses que les nostres festes.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*