Moviment de peons

Assistirem doncs a jugades polítiques que semblaran el súmmum de la traïció. Però només la CUP (d'obra) i Puigdemont (de paraula) semblen disposats a treure el Sant Crist Gros. És a dir, la desobediència. Els altres van avançant peons perquè la legislatura pugui arrencar

Andreu Claret
 
 
 
Puigdemont, en una imatge d'arxiu

Puigdemont, en una imatge d'arxiu

La política catalana ha entrat en una fase aspra, amb més moviments de peons que de peces lleugeres. Dos escacs cap endavant, com a molt, a l’espera que l’adversari mogui fitxa. Sabedor que aquest ensopiment no l’afavoreix, Puigdemont intenta sacsejar el tauler, des de Brussel·les, però les seves paraules sonen extemporànies, fins i tot entre part de la seva parròquia. Prevalen els moviments destinats a resistir. O a governar, que és l’única manera de defensar-se.

Els que atribueixen aquests temps de recés i renúncia al 155 s’equivoquen. Si aquí ningú mou una torre, i menys encara, la dama, és pel resultat electoral del 21-D que va dividir la societat catalana per la meitat. Nasti de plasti . Encara que pocs ho accepten en públic, alguns independentistes han comprès que amb l’estómac –per dir-ho en paraules de Tardà– no es va enlloc. Com a molt a la presó, mentre hi hagi jutges entestats a la presó provisional.

Assistirem doncs a jugades polítiques que semblaran el súmmum de la traïció. Però només la CUP (d’obra) i Puigdemont (de paraula) semblen disposats a treure el Sant Crist Gros. És a dir, la desobediència. Els altres van avançant peons perquè la legislatura pugui arrencar. Perquè Catalunya pugui tornar a operar com a comunitat autònoma. I com això és dur de pair després de prometre una República en 18 mesos, no es pot fer en quatre dies. Cal aprovar encara alguna resolució simbòlica i cal presentar candidats que encarnin l’esperit del Procés. Però em sembla que l’ànim està girant cap a la mesura, tant a ERC com al PDeCat.

A mi, aquesta disposició a protegir les peces grans no em sembla malament. Potser sortim menys a The New York Times , pot ser que des del fred i plujós hivern de Brussel·les sigui difícil d’encaixar, però és el que li convé al país després de tanta èpica. Servirà d’alguna cosa? Depèn de com es comporti l’altre jugador. Sigui com sigui, una bona defensa ho és gairebé tot.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*