Mossos i Guàrdia Civil, una complicada relació policial

El Judici prossegueix, ja sense el 'morbo' mediàtic dels primers dies, amb les successives compareixences de diferents membres dels cossos policials, que van fent palès l’existència d’un conflicte soterrat que emergeix. Un conflicte que va més enllà del cas particular per a revelar una veritat universal: la gelosia dels cossos policials per a mantenir la seva autonomia

Guillem Pujol
 
 
 
Uno de los colegios donde hubo cargas fue el Jaume Balmes ROBERT BONET

Uno de los colegios donde hubo cargas fue el Jaume Balmes ROBERT BONET

La tensió entre cossos policials no és una particularitat de la situació actual entre Catalunya i Espanya. És un tret de la policia arreu, en tant que el que sovint caracteritza les forces policials és el secretisme i l’opacitat innherent a les seves pràctiques. Però el cas dels Mossos i Policia Nacional/Guàrdia Civil té una història que en dificulta encara més la relació.

En la memòria recent encara cou la gestió dels atemptats de l’agost a Barcelona. Els Mossos d’Esquadra, tot i que no tenien accés a les bases de dades de la Policia Nacional (perquè es va considerar que la gestió dels atemptats era competència exclusiva del CNP), van acabar erigint-se com els herois de l’escena. Acabant amb l’amenaça terrorista (i aconseguint que l’opinió pública acceptés l’execució d’un dels dos terroristes com a mal menor), els Mossos van cultivar simpaties entre gran part de la població catalana.

Més endavant, a més, se sabria que l’Imam de Ripoll era un confident del CNI i que abans de l’atemptat s’havia reunit dues vegades amb membres de la Guàrdia Civil, el que, òbviament, no va fer més que agreujar aquesta escletxa. Aquest fet és crucial per entendre que, algunes persones, es poguessin creure que els Mossos eren “la nostra policia” i que estarien al costat de l’independentisme en l’hipotètic cas d’una declaració d’independència. Error.

Ja arribats als mesos àlgids del Procés, la gestió dels dies previs del Referèndum i de la jornada de l’1O, va acabar de esquinçar la, ja de per si fràgil, relació entre els cossos policials i entre el Tinent-Coronel Pérez de los Cobos i el Major Trapero.

Ara, durant aquestes setmanes, aquest conflicte torna a emergir en la seu del Judici contra el Procés. Repassem algunes de les declaracions més rellevants dels principals protagonistes de Mossos i Guàrdia Civil: El Major Trapero i el seu segon, Ferran López, per una banda i el Tinent-Coronel de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, per l’altra. Aquests són els principals punts calents de les declaracions creuades:

La interpretació sobre l’auto judicial de la jutge Armas

La compareixença de Pérez de los Cobos va voler donar una imatge dels Mossos d’Esquadra com a còmplices d’un procés d’insubordinació política que va derivar en accions violentes. Per a justificar l’actuació de les forces policials espanyoles el dia 1-O, era necessari entrar a interpretar l’auto de la jutge Armas. I és que aquest auto destacava la necessitat d’aturar el referèndum sense alterar la “normal convivència de la ciutadania”. Ja se sap com va decidir actuar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional: donant preferència a la primera i obviant la segona.

El problema és que davant hi havia gent, moltíssima gent, que en un exercici clarivident de desobediència pacífica va impedir que la policia – l’una i l’altra – pogués complir amb l’auto judicial. Al final, el referèndum no es va impedir, però en canvi sí que es va alterar la normal convivència. Allò va provocar unes conseqüències que duraran molt de temps.

En el judici, però, De los Cobos afirmava que “los representantes de la Generalitat se agarraban como un clavo ardiendo a la expresión de ‘no afectación a la normal convivencia’ del aut. Esto no era superfluo, pero no se podía usar para parar la actuación policial destinada a impedir el referéndum”. Certament aquest era un punt de discrepància important, tal i com afirmaria posteriorment el Major Trapero:

“Los Mossos entendíamos otro tipo de uso de la fuerza: limitado a unas situaciones concretas. Sólo para evitar ataques a la policía o violencia sobre un tercero. Ese fue uno de los elementos que provocó más diferencias con Pérez de los Cobos, quien nos decía que eso no podía ser una excusa para facilitar la votación”.

Però el Tinent-Coronel reincidia amb el missatge de violència: “se colocaron a niños y personas mayores en la vanguardia de las murallas humanas”. Potser en un moment d’alta tensió, aquesta divergència interpretativa va acabar d’espatllar la coordinació entre els dos màxims representants de la policia. El Tinent-Coronel va ser contundent en afirmar que “la actuación de los Mossos fue de pasividad absoluta y nula colaboración”, fet que va ser refusat emfàticament tant per Trapero com per Ferran Lopez, que va prendre el lloc del Major en les reunions de coordinació pocs dies abans del referèndum.

L’afinitat dels Mossos amb el Govern de la Generalitat

Pero no és queda aquí la cosa: De los Cobos estava convençut que el rol dels Mossos no era tan sols de passivitat, sinó directament de col·laboració amb les decisions del Govern, ja que, com va dir, “tengo constancia de vehículos camuflados en acción de vigilancia que detectamos que eran de los Mossos”. Però aquestes afirmacions van ser negades per Trapero, en dir que “las declaraciones de Turull sentaron muy mal” (en referència a les afirmacions del conseller que els mossos permetrien el referèndum) i que tenien un pla per a detenir al President Puigdemont en cas de que es produís la DUI.

En aquesta línia, el segon de Trapero, Ferran López, va incidir no només en la independència del cos dels Mossos respecte el Govern independentista, sino en l’explícita desavinença amb el Govern. “El escenario del 1-O era diferente a lo que habíamos conocido y nos preocupaba estar en tracción opuesta con el Govern”. Quan el Jutge Marchena va interrogar directament a Trapero fent ús de la prerrogativa que li atorgava la Llei de Enjuiciament Criminal, no va voler deixar cap mena de dubte.

“Les emplazamos a cumplir la legalidad y las órdenes judiciales. Nosotros las íbamos a cumplir, que no se equivocaran con nosotros”. Això és el que Trapero va afirmar que els hi va dir a Puigdemont i el seu Govern poc abans del Referèndum: “Les emplazamos a cumplir la legalidad y las órdenes judiciales. Que las íbamos a cumplir y que no se equivocaran con nosotros”.

El conflicte entre cossos policials pot ser un comú universal. Però la relació entre Mossos i Policia Nacional/ Guàrdia Civil té tantes peculiaritats que gairebé la converteixen en una excepció.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*