Monoparentalitat i vulnerabilitat

El 35% de les famílies en risc de pobresa són monoparentals. El 80% d'aquestes estan encapçalades per dones, a les quals se'ls sumen les desigualtats estructurals de gènere, que impacten en les oportunitats laborals, en una major precarització dels llocs de treball i una bretxa salarial encara massa elevada

Sira Vilardell
 
 
 
La diversitat familiar creixenr requereix propostes polítiques i legals que s'hi adaptin

La diversitat familiar creixenr requereix propostes polítiques i legals que s'hi adaptin

Quan parlem de vulnerabilitat i risc de pobresa, sentim sovint que les famílies monoparentals són un dels col.lectius més afectats. I és que la parentalitat assumida de forma individual, malgrat ser una realitat creixent (11,5% de les famílies) és sense dubte un factor de risc que requereix una atenció específica.

El primer pas necessari és garantir el reconeixement d’aquestes famílies. Les monoparentals són aquelles famílies formades per una o més criatures que conviuen i depenen econòmicament d’una sola persona. La tipologia pot ser molt diversa. Podem trobar mares adolescents, persones vídues, maternitat o paternitat en solitari per voluntat, monoparentals per abandonament… és una realitat prismàtica que tan sols fa 10 anys que té reconeixement legal. Tot i així, i malgrat que l’any 2003 la llei de suport a les famílies ja reconeixia la necessitat d’equiparar prestacions i beneficis entre famílies nombroses i monoparentals, la realitat és que aquesta equiparació no s’ha fet mai efectiva.

I és que és evident que en les últimes dècades han anat emergint i s’han anat reconeixent nous models familiars, que han donat pas a una àmplia diversitat i pluralitat de famílies i de noves situacions. Realitats diverses que, malgrat ja existien, gràcies als canvis socials dels últims anys s’han fet visibles.

Perquè la família entesa com a tradicional o clàssica (model familiar hegemònic basat en l’enllaç d’un home i una dona heterosexuals, amb fills i/o filles a càrrec, on el principal sustentador de la família és l’home) ja ha canviat. Els nous estils de vida apareixen de la mà dels canvis econòmics, culturals i socials dels últims temps, així com canvis demogràfics, o l’entrada progressiva i creixent de les dones al mercat de treball… Canvis que han anat impactant també en el tipus de relacions socials i de formes de convivència.

A Catalunya, aquesta diversitat familiar és un fet innegable, però a nivell estatal en canvi, malgrat hi ha un reconeixement de famílies nombroses, no existeix una llei marc que doni suport a tota la diversitat familiar existent actualment.

Diversitat que requereix respostes que parteixin de les necessitats específiques de cadascuna de les fórmules de convivència. Per això cal dissenyar les directrius i la programació de les actuacions en matèria de suport a les famílies. Aquestes, sense renunciar a la universalitat de les polítiques públiques, cal que reconeguin, com estem fent, la diversitat familiar mitjançant l’ajustament de les propostes i actuacions a les diferents realitats familiars.

En el cas de les famílies monoparentals, aquest suport és imprescindible, ja que a fer-se càrrec de forma individual dels fills o filles s’hi afegeixen altres factors de vulnerabilitat. Segons l’INSOCAT, el 35% de les famílies en situació de risc de pobresa són monoparentals. El 80% d’aquestes estan encapçalades per dones i a aquest risc de pobresa s’hi sumen les desigualtats ja estructurals de gènere, que impacten en les seves oportunitats laborals, en una major precarització dels llocs de treball, una bretxa salarial encara massa elevada, i moltes altres situacions de discriminació i vulneració de drets que travessen la vida de les dones.

Cal, per tant, reconèixer aquesta diversitat i assegurar les mesures socials, polítiques i econòmiques necessàries que donin suport i protecció a les persones que viuen en famílies monoparentals i a les seves circumstàncies específiques, i que es faci partint del context de diversitat familiar actual, al que tant l’Estat, com el mercat de treball i la societat en general s’han d’anar acoblant.

Cal responsabilitat i acció a nivell polític, un reconeixement a nivell social , i un suport efectiu a nivell legislatiu que assegurin els drets socials d’aquestes famílies i evitin que la monoparentalitat sigui avui en dia sinònim d’exclusió i pobresa.

Sira Vilardell
Sobre Sira Vilardell

Sira Vilardell és diplomada en Treball Social i màster en Direcció i Gestió d'ONGs. Especialitzada en interculturalitat i gènere, ha treballat en l’atenció a dones i famílies i en la intervenció comunitària intercultural. Forma part de la junta directiva d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i actualment, és la directora general de la Fundació Surt Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*