Mitjans públics: una assignatura pendent

Menystenen els mitjans públics sense assistir als debats que convoquen, també els menystenen amb voler controlar sempre els continguts - cert que uns més que els altres - i controlant sempre la seva direcció.

Montse Melià
 
 
 
Moment del debat a sis de dimarts a RTVE, on no va assistir cap dels caps de llista dels partits majoritaris

Moment del debat a sis de dimarts a RTVE, on no va assistir cap dels caps de llista dels partits majoritaris

Estem en plena campanya electoral i els debats entre candidats han irromput amb força. L’origen de tot plegat ha estat la negativa del candidat socialista a la presidència del govern, Pedro Sánchez, a assistir al convocat per RTVE amb tots els candidats que tenen grup parlamentari al Congrés, inclosos els independentistes d’ERC i JxC i el PNB. Sánchez va dir que aniria al debat convocat per Antena 3, on hi havia de coincidir amb el candidat de Vox, Santiago Abascal, que no té representació al Congrés, i no coincidiria ni amb els independentistes ni amb el PNB.

RTVE es va curar en salut coneixent la jurisprudència de la JEC, gens procliu a adaptar-se als nous canals de comunicació del segle XXI – tot s’ha de dir -, i per tant no va convidar Abascal. Potser intuïen el que finalment ha passat, que els minoritaris denunciarien Antena 3 i aconseguirien evitar el debat o que no hi anés el representant de Vox, que és el que ha acabat passant.

Mentrestant tots els caps de llista ja havien anunciat que si no hi anava Sánchez, ells tampoc hi anirien a RTVE. Podem elucubrar que a Sánchez li interessa debatre també amb Abascal perquè així es visualitza la divisió dels partits de dretes, cosa que beneficia al PSOE, perquè ells es presenten com els centristes, igual que fa uns anys la divisió de les esquerres amb la irrupció de Podemos va beneficiar al PP. Massa tacticisme que fa que se’ls vegi el llautó als nostres polítics.

Però, tot i que el tactisme polític és habitual en les campanyes electorals, el que no és acceptable és el mal que fan a la radiotelevisió pública i la incoherència que representa el menyspreu cap als mitjans de comunicació públics per part de la nostra classe política, Que volen ser els nostres representants! I volen gestionar, en nom de tots, l’administració pública i totes les seves empreses i organismes! Llavors que ha de pensar la ciutadania?, que ho faran honestament o que pensaran primer en els seus interessos? No ens ho posen gens fàcil.

Tornant a la JEC, un altre anacronisme: els blocs electorals als mitjans públics imposats per les juntes electorals. Són com els espais gratuïts de propaganda però amb una aparença més periodística. Quin sentit tenen? Els blocs van néixer per donar un espai als partits petits, per obligar als mitjans que fer-los un espai informatiu. Cal tenir en compte que també tenen un espai gratuït de propaganda electoral a les ràdios i televisions públiques.

Al final els blocs electorals que s’emeten dins dels espais informatius es confonen amb la propaganda gratuïta perquè van empaquetats, perquè segueixen un ordre de major a menor i no d’interès informatiu, perquè només inclouen allò que volen els partits que es presenten i no allò que no volen que se sàpiga (el que normalment seria la notícia) i perquè inclouen el que es coneix com a senyal realitzada pels mateixos partits (amb l’objectiu de controlar ells els continguts d’imatge també).

Total que notícia, poca. No tenen sentit en una època on hi ha accés a tota mena d’informació. Són un anacronisme que ja es podrien treure de sobre i pensar en una regulació més genèrica que ens impliqués a tots, públics i privats. Ho poden fer. De fet, acaben de forçar un mitjà privat a canviar un format de debat.

Menystenen els mitjans públics sense assistir als debats que convoquen, també els menystenen amb voler controlar sempre els continguts – cert que uns més que els altres – i controlant sempre la seva direcció, nomenant directament els seus màxims responsables i, algunes vegades, repartint els càrrecs entre periodistes agraïts i ben disposats a fer el que calgui per afavorir un determinat posicionament polític.

De fet, per això els posen. Per això no piulen quan el president del govern de torn els diu que no anirà als debats que convoquen. Ben diferent del que va fer la BBC ja fa anys, en temps del conservador John Major. No va anar al debat i li van deixar la cadira buida. Mai més ningú va faltar als debats de la BBC. Encara que aquí tinc els meus dubtes que fins i tot això servís per a alguna cosa.

Durant els anys de govern del PP de Rajoy, els partits d’esquerres – principalment PSOE i Podemos – van donar suport a les mobilitzacions dels treballadors de RTVE en contra de la censura i la manipulació que practicaven de forma sistemàtica els seus directius. Hi ha molts exemples clars i acceptats de forma bastant majoritària. També ho corroboren llibres com La democràcia borbònica, on Alberto Lardiés explica com es repartien el botí de RTVE o El Director, de l’exdirector d’El Mundo, David Jiménez, on igualment explica com es manipulava.

No sembla coherent que aquests dos partits poguessin creure que no assistir als debats que convoca la radiotelevisió pública, que ara controlen, pugui ser acceptat pels mateixos treballadors als quals deien donar suport. Per aquests treballadors és decebedor i es queixen a través dels seus representants. Finalment el PSOE ha rectificat a temps. Massa tard per la seva credibilitat com a defensor de la “res pública” en general.

Montse Melià
Sobre Montse Melià

Montserrat Melià ha estat redactora de política a la seu de RNE Barcelona, redactora de política al congrés dels diputats a Madrid. Cap d’informatius de RNE-Catalunya i directora de RNE—Catalunya. Actualment és membre de Consell d’Informatius de TVE-Òrgan de control de la neutralitat, pluralitat i diversitat als informatius de TVE. Imparteix tallers al Màster gènere i comunicació de la UAB. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*