ENTREVISTA | MILTHON ROBLES PERIODISTA HONDURENY PERSEGUIT I AMENAÇAT

Milthon Robles, periodista hondureny perseguit: “Donar-te al silenci és la pitjor traïció a un poble”

Milthon Robles va investigar l'impost de guerra a Hondures, una extorsió que les maras cobren a canvi de protecció i va descobrir que polítics, líders religiosos i alts comandaments de la policia estaven involucrats en aquestes extorsions. Amenaçat de mort, va sobreviure a 6 atemptats. Després de l'últim segrest i pallissa, va decidir abandonar la seva terra, ara es troba acollit pel PEN Català

Txema Seglers
 
 
Milthon Robles, periodista hondureño perseguido | Zeyda Ordóñez

Milthon Robles, periodista hondureño perseguido | Zeyda Ordóñez

Després d’indagar sobre els foscos negocis de la mineria, la prostitució o l’explotació infantil, Milthon Robles (San Pedro de Sula, 1982) va investigar l’impost de guerra, un tipus d’extorsió que les maras cobren a petits comerciants, taxistes i conductors d’autobús. Va descobrir que polítics, líders religiosos i alts comandaments de la policia estaven involucrats en aquestes extorsions. Amenaçat de mort, va sobreviure a 6 atemptats. Després de l’últim segrest i pallissa, va decidir abandonar la seva terra. Acollit pel PEN Català (acrònim de poetes, escriptors i narradors), Milthon Robles prossegueix el dictamen de la seva consciència, explicant la situació d’Hondures i Llatinoamèrica. Sorprèn el seu coneixement sobre el seu país tant com el seu riure. Un riure ampla que es torna en rialla mentre vam conversar. La seva experiència simbolitza la lluita entre el poder i el periodisme. No sempre la barbàrie, fa callar la paraula. I molt menys el riure. 

L’11 de desembre de 2016 vas sortir d’Hondures

Sí. Però el 23 de setembre vaig sortir de la meva ciutat, San Pedro de Sula. Em van traslladar a Tegucigalpa i em vaig acollir al mecanisme de protecció, però no funciona. Encara que són diners d’organitzacions internacionals, està controlat per l’Estat. I per tant, no estàs protegit.

6 intents d’assassinat en un mesI et van segrestar.

El 19 de setembre vaig a un centre comercial i allà em segresten. Em van posar una bossa negra al cap, em van colpejar i es van emportar tot el que duia, em van portar qui sap on. Jo crec que vaig néixer de nou. Em van deixar anar unes 6 o 7 hores després a casa meva, ja ho sabien.

Què es van dur?

Al maig de 2016, em van cancel·lar el meu programa. Ja portava 2 anys amb el tema. Hi havia aconseguit fotocòpia de xecs i dipòsits bancaris. Gelosament sempre portava un maletí amb tots els documents, no ho deixava anar, perquè la idea era fer un documental sobre aquest tema.

El tema era l’impost de guerra que les maras exigeixen a la població.

Sí. Va ser l’últim que vaig fer i que em va obligar sortir del país. Perquè van aparèixer involucrats en el tema alts comandaments de la policia, de l’exèrcit, empresaris, líders religiosos …

Com ho vas descobrir?

Vaig començar amb gravacions clandestines als afectats. Després, les emetia en el meu programa de ràdio.

I com funciona aquesta extorsió?

L’impost de guerra ve des de fa 20 anys, però en els últims 8 anys ha estat enorme. És un tipus d’extorsió que funciona més o menys com la màfia siciliana. Però a Hondures resulta especialment cruent perquè s’ho cobren als negocis petits, a la gent humil, com si el teu muntes una petita fruiteria i has de pagar-los.

Milthon Robles, periodista hondureño perseguido | Zeyda Ordóñez

Pagar-los a canvi de protecció?

Això és el que diuen. Però en realitat no és protecció, és a canvi de la teva vida i la de la teva família si no pagues.

Tu afirmes que, en realitat, els joves que formen les maras són víctimes.

Són joves com titelles que des de nens els preparen per a la guerra. Per exemple, un nen que arriba a l’adolescència, una etapa dura que tots passem amb els pares. I vénen les maras que persuadeixen a aquest nen: li brinden ser el cap de la banda, li donen amistat, el conviden a una cervesa, el conviden a un pur de marihuana. En definitiva, el treballen, com diem nosaltres. És psicologia de carrer.

Comentes que a Hondures un nen de 13 anys ja carrega sobre les seves espatlles 10 assassinats.

Aquesta és la mitjana. Un jove de 25 anys europeu té un grau d’innocència. Però en el tema de les maras, un home de 25 anys d’allà és un assassí en sèrie.

Les maras són víctimes. El rellevant és la seva vinculació amb el poder. ¿Aquesta és la qüestió?

És clar. El mateix sistema provoca que les maras barallin entre si pel territori i que es matin entre elles. Però els diners obtinguts de l’extorsió, les grans quantitats de diners van als comptes de diputats, ministres, empresaris, propietaris de bancs, etc. És a dir, estem parlant de crim organitzat com a tal. I no només passa a Hondures, sinó que succeeix pràcticament en el 80 per cent de la regió Llatinoamericana.

És una corrupció estructural.

Totalment. La impunitat és l’ordre del dia. En els últims 8 anys han assassinat 22.000 persones a Hondures. I si s’han resolt un 5% dels assassinats per la fiscalia, ja és bastant. I d’altra banda, la corrupció terrible que hi ha: els empresaris fan i desfan amb la classe obrera, els funcionaris usurpen els diners públics, etc. Una bombolla de corruptes: des líders religiosos i evangèlics fins líders sindicals i polítics. És un estat fallit.

Fallit. Entre altres coses, per l’absència de de llibertat d’expressió.

Sí. La llibertat d’expressió va desaparèixer fa anys. El govern persegueix periodistes i defensors. Hi ha serioses amenaces, tals que si arribo al país, em empresonen. Argumenten difamació i calúmnia. O em maten o em fiquen a la presó, que són carnisseries humanes.

Com et sents actualment?

Més tranquil, més apaivagat.

I el futur? [Milthon Robles, riu quan escolta aquesta pregunta].

Segueixo mentre tingui aquest alè de vida. I segueixo en el mateix, però no només per Hondures, sinó per Llatinoamèrica. Vaig a defensar la llibertat d’expressió i els drets humans. Donar-te al silenci és la pitjor traïció a un poble.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*