Les mil cares de l’Apartheid Israelià

Els intents de mantenir la majoria jueva a Israel en detriment dels drets de la població palestina a través de lleis que vulneren els drets humans i el dret internacional, són un esforç més per legalitzar i invisibilitzar un sistema d'Apartheid que oprimeix al poble palestí des de fa més 70 anys

Alys Samson Estapé
 
 
 
Jerusalem

Jerusalem

Encara que la societat civil palestina fa més de 70 anys que denuncia l’expropiació de les seves terres, el control sobre el seu dret al moviment, la constant repressió i l’impediment de tornar al seu lloc d’origen, no ha estat fins al març de l’any passat que la Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides per a l’Àsia Occidental (CESPAO) va publicar un informe constatant que Israel ha imposat un sistema d’apartheid a tot el poble palestí i demanant l’aplicació de les mesures del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) per posar fi al règim d’apartheid d’Israel. Les autores de l’informe Virginia Tilley, professora de ciències polítiques de la Universitat d’Illinois, i Richard Falk, antic Relator Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats des de 1967, conclouen que els Governs nacionals haurien de recolzar les activitats de boicot, desinversions i sancions i respondre positivament a aquestes iniciatives, i que s’haurien de destinar esforços per ampliar el suport a la campanya entre la societat civil.

L’informe narra el que els i les palestines porten manifestant des de fa més de set dècades: la població palestina a Cisjordània i Gaza està governada per una llei militar, mentre que els i les colones que viuen en assentaments il·legals a Cisjordània estan sota llei civil israeliana. Les ciutadanes palestines a Jerusalem Est són considerades ciutadanes de segona i sofreixen greus discriminacions a l’hora d’exercir els seus drets més fonamentals, com el dret a l’educació, a la salut, a l’ocupació o l’habitatge, havent d’enfrontar-se contínuament a expulsions i demolicions de les seves cases. Existeixen més de 60 lleis discriminatòries per a les palestines que viuen dins d’Israel. 7,25 milions de persones palestines refugiades en el món i més de 700.000 desplaçades internes tenen prohibit tornar a les seves cases sota la premissa que representen una “amenaça demogràfica” per a l’Estat d’Israel ja que la seva tornada alteraria el caràcter demogràfic del país. Mentrestant, qualsevol persona jueva del món pot demanar asil a Israel. Tot i que l’informe només es va mantenir publicat tres setmanes, a causa de pressions del lobby sionista per a la seva retirada, la publicació va marcar un precedent a nivell internacional.

Ocultant l’apartheid?

Desperta curiositat que l’Estat d’Israel destini tants esforços per ocultar el que dicten òrgans oficials internacionals sobre les seves polítiques discriminatòries, tenint en compte com d’obertament racistes són les seves institucions. Ayelet Shaked, membre del partit polític Llar Jueva va afirmar fa uns dies, que Israel hauria de mantenir tant la majoria jueva com la democràcia, però va èmfasi en que mantenir el caràcter jueu pot ser a costa de violacions de drets humans. En la seva intervenció va defensar també la proposició de llei que encara necessita ser aprovada pel Parlament d’Israel, la Knesset[1], que, per primera vegada, definiria Israel com la llar per a la població jueva. L’àrab deixaria de ser un idioma oficial, encara que és la llengua materna de més d’1,7 milions de palestines i es confirmarien encara més els privilegis de la majoria jueva israeliana.

Si bé és cert que aquesta llei ratificaria les pràctiques que Israel duu a terme des de fa anys, com diu Marzuq Al-Halabi, aquesta llei d’estat-nació, podria legitimar vulneracions encara més greus, com per exemple la redefinició de les fronteres d’Israel des del riu Jordà al Mar Mediterrani, la qual cosa suposa la legalització de l’annexió de Cisjordània per part d’Israel. Això podria traduir-se en no parlar més d’ “ocupació” o de “territoris ocupats” sinó de la legalització d’una plena sobirania d’Israel sobre tota la Palestina històrica. L’aprovació d’aquesta norma interna a Israel contravé de ple el dret internacional. La conquesta i annexió d’un territori per la força està tipificat en el dret internacional com un crim de guerra. Legalitzar l’annexió de Cisjordània seria legalitzar els crims de guerra, legalitzar l’apartheid, el colonialisme i els crims contra la humanitat.

Aleshores, per què tant esforç en amagar el que tan obertament s’està duent a terme? La foto d’Ahed Tamimi, l’activista palestina que va ser detinguda als 16 anys, ja és viral, i amb ella la noció que Israel té a més de 350 menors a la presó, en contra de la Convenció dels Drets de l’Infant que el propi estat ha ratificat.

La definició d’Apartheid al complet

El 7 de gener de 2018 es va fer pública la llista elaborada per Israel amb 20 organitzacions que a partir d’ara tenen prohibida l’entrada a l’estat. Encara que Israel fa temps que denega l’entrada a activistes de solidaritat amb Palestina i del moviment de BDS, és la primera vegada que Israel, encara amb tots els esforços que destina per definir-se com la nació jueva, impedeix oficialment l’entrada d’un grup jueu: Jewish Voice for Peace. Amb aquesta llista, persones jueves que recolzen el moviment BDS tenen prohibida l’entrada, mentre que membres d’organitzacions aliades al nazisme o de partits polítics antisemites continuen podent entrar en el país. Com diu Natasha Roth, l’autora de l’article: “fins i tot quan el govern israelià deixa clar el seu compromís de tenir la menor quantitat possible de no jueus dins de les seves fronteres, també s’està tornant cada vegada més descarat sobre els criteris per al tipus de jueus que considera kosher”.

La secció f) del segon article de la Convenció de l’Apartheid de 1973 diu que “la persecució de les organitzacions i persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i llibertats fonamentals” també s’inclou en la definició de “crim d’apartheid”.

Aquest 15 de maig farà 70 anys de la Nakba, la catàstrofe, que va resultar en l’expulsió de 700.000 palestines, avui dia 7,25 milions de refugiades a tot el món, que han tingut prohibit el dret a la tornada des de llavors. La llista d’organitzacions que tenen l’entrada prohibida és un clar símptoma més de l’Apartheid israelià.

Fent visible l’invisible: les Setmanes d’Apartheid Israelià

Davant d’aquest escenari, la societat civil, inspirant-se en la resistència popular noviolenta palestina històrica i en altres lluites globals, organitza des de fa 14 anys la Setmana Internacional contra l’ Apartheid Israelià (SAI). SAI són una sèrie d’esdeveniments internacionals que busquen crear consciència sobre el sistema d’apartheid d’Israel contra el poble palestí i generar suport per al creixent moviment de BDS. 2018 marca 70 anys de resistència popular palestina contra el procés continu de despossessió i neteja ètnica. De fet, la resistència del poble palestí contra la colonització ha estat més llarga: des de la Declaració Balfour de 1917 fins ara, la població palestina no ha cessat en la seva lluita per la seva dignitat, els seus drets i les seves terres. Malgrat la batalla legal i de la propaganda d’Israel contra la campanya BDS a nivell internacional, SAI i el moviment BDS continuen construint vincles i solidaritat amb altres lluites per aconseguir la llibertat, la justícia i la igualtat.

SAI és una oportunitat única per unir esforços contra la injustícia de l’apartheid sobre el poble palestí. Les nombroses activitats organitzades a nivell global pretenen a més denunciar el procés d’invisibilització i legalització del sistema d’apartheid israelià. Però el BDS com molts altres moviments anti-racistes i pro-drets humans continuarà fent visible l’invisible i exigint el dret inalienable de llibertat del poble palestí.

 

[1] El passat mes de maig es va aprovar una lectura preliminar, s’espera que es faci una primera lectura de llei aquest any.

Alys Samson Estapé
Sobre Alys Samson Estapé

Activista del BDS Catalunya Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*