Olga Arderiu: “S’està jutjant Forcadell per qui és i no pel que ha fet”

En el que serà, previsiblement el darrer dia del Judici del Procés, les darreres defenses presentaran les seves conclusions abans que els acusats facin les seves declaracions finals

Ter García | Sandra Vicente
 
 

Avui se celebra l’última jornada del judici al Procés, una sessió que ha començat amb les conclusions de les darreres defenses i que s’espera que acabi amb el torn d’última paraula de les dotze persones acusades.

Després de la pausa del migdia, ha estat el torn de la intervenció de l’última defensa: Joan Segarra, advocat de Santi Vila, ha volgut separar entre les qüestions jurídiques i les polítiques en la defensa del seu client. “No és el mateix ser conseller d’empresa que president del govern”, ha dit Segarra.

Ha ressaltat que no tots els membres del Govern “caminaven de la mà, amb unitat, i el cas de Santi Vila és la millor prova d’això”, assegurant que Vila sempre va ser “contrari a la via unilateral”. Segons l’advocat, es va voler “impostar” un consens que “no existia” en la Generalitat. Aquestes discrepàncies van conduir, segons Segarra, a la dimissió de Vila, just abans de la DUI, “per no haver estat capaç de buscar una via dialogada”.

Tampoc, diu, es pot assegurar que Vila fos coneixedor de les despeses que, suposadament, penjaven del 1-O. “No hi ha cap element per a inferir que l’exconseller d’empresa anés coneixedor d’aquestes despeses. Partim de l’error de pensar que la convocatòria del referèndum hagués de comptar, necessàriament, amb fons públics: a cas podria no arribar a celebrar-se? A cas no es van finançar les urnes amb fons privats?”, s’ha qüestionat Segarra.
“Vila va complir la llei i els requeriments en l’àmbit de les seves competències i es va abstenir de qualsevol presa de decisions respecte a la convocatòria o celebració del referèndum”, ha exposats el seu advocat, reiterant que el seu client no va exercir la desobediència. “Per què no va dimitir abans?”, s’ha qüestionat Segarra. “Perquè es considerava més útil dins que fora. “Per ventura no és això l’única cosa que ja estava a les seves mans per a continuar atenent els requeriments del Constitucional, per a evitar la DUI?”

Mariano Bergés: “el que el Ministeri Fiscal anomena violència és protesta legítima”

Després d’un descans de mitja hora, ha reprès la sessió l’advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés. “El Ministeri Fiscal va començar el seu informe dient que s’havia atacat greument la Constitució amb violència, però quan va parlar de violència va parlar de violència soft, tova, normativa, o que és una contradicció en termes”, assenyala l’advocat. “Parla d’alçament normatiu”, apunta, “i es va resoldre suspenent i anul·lant aquestes normes”.

Sobre el període insurreccional del qual també s’acusa, l’advocat apunta que se li va posar fi amb l’aplicació de l’article 155. “L’ordre constitucional no va córrer greu perill; al contrari, va usar els mecanismes que preveu per a aquests casos”. L’advocat recorda que ni es va declarar el debat de lloc i ni tan sols es va portar a debat, com s’hauria fet en un escenari de rebel·lió o sedició. En els casos de major resistència, Bergés assenyala que als cossos i forces de seguretat no els va fer falta armament especial ni tanquetas, tan sols empènyer a la gent. “No va haver-hi rebel·lió perquè no va haver-hi violència”, subratlla. També que no va haver-hi ni un sol missatge per part dels acusats que cridés a la violència. “El que el Ministeri Fiscal diu violència és protesta legítima”, continua.

L’advocat ha apuntat a l’actuació desproporcionada d’alguns grups policials com a causant del supòsit estat de perill, ja que va ser el que no era previsible. “Les manifestacions independentistes sempre han estat pacífiques”, apunta recordant un dels informes demanats com a prova sobre el moviment independentista català i l’ús de la noviolencia.

Bergés ha subratllat que al Govern central no li feia falta tampoc la violència per a evitar el referèndum, sinó tan sols no reconèixer el resultat, com així havia fet. “El 472 [del Codi Penal] no castiga el risc de violència, sinó un alçament militar”, continua l’advocat, recordant també que només va haver-hi uns 60 parts de lesions d’agents dels 6.000 que van acudir a Catalunya, i cap de gravetat: “La gent es va limitar a resistir-se passivament”. “Escopinyades, el sillazo o les mirades d’odi no posen en escac al sistema”.

L’advocat recorda també que la Declaració d’Independència aprovada ni va ser publicada en els butlletins oficials, ni va ser seguida d’accions que la portessin a la seva realitat, i, a més, no formava part del pla inicial, que era la independència pactada. “Va ser un pols polític”, assenyala. “I el referèndum, a més, podia tenir un encaix en la Constitució”, continua en referència a diverses pericials portades a aquest judici i posant com a exemple als casos d’Escòcia i Quebec.

Ha insistit en el concepte d’alçament: “No existeix un alçament passiu”. També ha apuntat que en cap moment es va impedir les accions judicials. “Ens trobem davant una resistència passiva, i això no mereix un retret de 10 a 15 anys de presó”, assenyala en referència a la Llei de Seguretat Ciutadana, o Llei Mordassa, on la resistència passiva està inclosa com a sanció administrativa. “Tampoc comporten un alçament els casos aïllats de resistència o atemptat a l’autoritat”, continua Bergés.

Bergés ha assenyalat que Bassa no apareix en l’agenda de Jové ni va assistir a cap de les reunions que va convocar Puigdemont. “Quina seria l’aportació essencial de Bassa que planteja Fiscalia?”, pregunta l’abogado.se respon que es va anar difuminant i apagant tant que quan Baena va parlar de les estructures d’Estat ni tan sols se la va esmentar.

També que Bassa va enviar missatges als centres cívics en els quals se celebrava el referèndum en els quals els urgia a obeir a l’autoritat jurídica, i a les activitats lúdiques que es van celebrar durant aquest cap de setmana, de les quals no hi havia cap motiu per a denegar, es van aprovar fins a les 6 del matí.

Sobre la vaga del 3 d’octubre, l’advocat assenyala que va partir de les institucions sindicals i el Govern no podia no donar tràmit a una convocatòria de vaga, que era legal i tenia a veure amb els drets dels treballadors, ja que estaven motivades en la derogació de les últimes reformes laborals i en la violació de drets civils en els dies previs i denunciar la presència de cossos militars i policials en espais de treball. Bergés recorda que aquesta vaga no va ser impugnada, i que aquestes i posteriors van ser considerades com a mixtes —polítiques i laborals—. Els serveis mínims aplicats pel Govern eren de l’estil als quals s’aplicaven en vagues anteriors desfà feia anys.

Sobre malversació, l’advocada assenyala que Bassa no va autoritzar cap despesa i fins va rebutjar la factura de Unipost que va arribar al seu departament. I sobre els locals, recorda que en el llistat es van incloure alguns que no eren de la Generalitat i en un informe emès pel Departament d’Economia s’afirma que aquests locals no es poden llogar, pels quals no hi hauria hagut un lucre cessant.

“Dolors Bassa no va dur a terme conducta alguna que portés a posar en perill el sistema ni va comprometre el patrimoni públic”, conclou l’advocat després de demanar, al gualque la resta, la seva lliure absolució.

Olga Arderiu: “S’està jutjant Forcadell per qui és i no pel que ha fet”

Olga Arderiu, abogada de Carme Forcadell, ha sido la siguiente. Ha comenzado señalando que no se entiende la distinción entre Forcadell y el resto de la Mesa de la Asamblea, que están siendo juzgados en Catalunya por desobediencia y se enfrentan a una condena de inhabilitación, mientras ella se enfrenta a 17 años de cárcel. “El Código Penal, si no nos gusta, habrá que hacer una reforma, pero no podemos inventarnos los tipos penales”, señala en cuanto al concepto de violencia normativa que ha aparecido durante el proceso.

La defensa de Forcadell se ha basado en resaltar que las decisiones de su clienta estaban protegidas por la inviolabilidad parlamentaria. “Debemos dejar claro si Forcadell está juzgada por quién es y no por lo que ha hecho”, ha dicho Arderiu, quien ha resaltado que Forcadell, como presidenta del Parlament, no participaba de las decisiones del Govern. “La agenda Moleskine dejaba claro que Forcadell no participaba en las reuniones de la hoja de ruta”.

Pero sí que invitó a la Mesa del Parlament y mantuvo “conversaciones periódicas” con todos los grupos parlamentarios, aunque no tuvieran representación en la Mesa, para “garantizar el debate”. Pero según la abogada, el Tribunal Constitucional se mostró politizado a partir de que se empezaran a aprobar en el Parlament las llamadas ‘leyes de desconexión’: “quisieron imponer la ley de censura”.

El paper de Forcadell, segons ha recordat Arderiu, era simplement el de comunicar les actuacions del Constitucional als membres del Parlament, “no impedir cap votació”. En aquesta mateixa línia, Arderiu ha recordat que no va ser Forcadell ni la Mesa la que van incloure en l’ordre del dia la tramitació parlamentària del referèndum ni de les lleis de transitorietat jurídica.

“Forcadell va acatar en tot moment les decisions del Constitucional, però sempre garantint els drets dels diputats i diputades del Parlament, emparada en la inviolabilitat parlamentària, protegint els valors com la llibertat d’expressió o la separació de poders”

Respecte a la jornada del 20 de setembre, sobre si Forcadell va parlar o no davant la multitud, Arderiu ha insistit que “s’intenta imputar a Forcadell accions que no va fer”. La defensa ha destacat que no hagués estat delicte que la presidenta del Parlament s’hagués dirigit a les masses “en cap cas”, però ha volgut destacar “les contradiccions de la Fiscalia”.

Arderiu, seguint l’estratègia de bona part de les defenses, ha reiterat que “no hi havia aparença de legalitat ni en les lleis ni en la celebració del referèndum, perquè sabien que estaven suspesos” i ha posat l’accent en el “pacifisme” de Forcadell, que no podria haver sabut de la violència del 1-O. “Va dir que abans renunciaria a les seves idees que permetre un acte violent”.

Judit Gené: “La Fiscalia actua amb un biaix que ens fa parlar de rebel·lió postmoderna”

Ha continuat Judit Gené, advocada de Meritxell Borràs, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya fins al 27 d’octubre 2017, acusada de malversació de cabals públics. L’advocada ha explicat que tots els actes pels quals se l’acusa de malversació han tingut lloc en altres seus i ella no ha tingut a veure amb cap d’ells. “El biaix en el qual ha actuat la fiscalia i advocacia de l’Estat a l’hora de formular aquesta acusació ha estat obvi, s’ha adonat tot del que perjudica”, afirma l’advocada. “Rebel·lió postmoderna”, “violència normativa” i ja “malversació postmoderna” són alguns dels conceptes que ha subratllat l’advocada quant al biaix del qual acusa fiscalia i advocacia de l’Estat.

“El zel acusador de la fiscalia de l’Estat li ha privat de fer una anàlisi global que li hauria privat de fer una acusació tan greu com la que aquí es veu”, continua Gené, quant a la desacreditación per part de la sala de varis dels testimonis aportats, com els observadors internacionals o parlamentaris europeus o que la mateixa visita de personalitats internacionals a Catalunya hagin estat convertides en delicte de malversació. Sobre les campanyes objecte de malversació, l’advocada també ha apuntat que cap es va tramitar des del departament de Borràs. Tampoc hi havia cap contracte des del departament de Borràs amb Unipost. Assenyala que tampoc apareix l’empresa Celatum, que suposadament s’hauria portat el contracte de subministrament de material. “No es poden sostenir amb aquesta falta de rigor acusacions gratuïtes quan es demanen ni més ni menys que 17 anys de presó en bloc per a un govern”.

Quant al Diplocat, que no depèn de Governació, l’advocada ha assenyalat que la personal que va confeccionar l’atestat va confondre els programes de visitants, que es porten realitzant des de fa deu anys, i els van convertir en malversació perquè van venir l’1 d’octubre, quan també van venir el dia de Sant Jordi.

“Venir aquí a jutjar de malversació una conferència perquè no ens agrada el que digui o la visita d’una personalitat perquè no és del nostre grat… Entenem que podria suposar un perillós terreny d’ingerència entre el que hauria de ser la separació de poders. Tenien capacitat de parlar del seu projecte polític i del seu programa polític, sempre que no fos apologia del terrorisme”, subratlla l’advocada.

Quant a l’acusació d’organització criminal —només per part de Vox—, l’advocada assenyala que l’escrit d’acusació de Vox traspassa el que s’ha dit en l’ordre de processament, que no va recórrer, en la seva descripció fàctica dels fets. “No s’ha provat ni l’organització, només que són més de dues, no més, però ni l’element finalístico, perquè convocar un referèndum no és delicte”.”L’acusació popular ha efectuat una acusació selectiva i discriminatòria, quan va retirar l’acusació per fets idèntics a Vila i altres processaments”, continua l’advocada. “No és l’acusació que ha de tenir una acusació popular, no es pot venir aquí a fer discriminacions ideològiques- Li sobrava temps, que a mi em falta, i ni tan sols una frase justificava per què retirava l’acusació contra uns sí i contra uns altres no”, conclou l’advocada després de demanar també la lliure absolució de Borràs i recordant que es va presentar voluntàriament, venint des de Suïssa.

Marina Roig: “La violència generalitzada no va ser tal”

Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, ha començat expressant les seves sospites que aquest judici tingui a veure amb el “dret penal de l’enemic”. Roig ha posat l’accent que el dret de reunió és un dret fonamental recollit en la Constitució espanyola, sense que per a exercir-se necessiti de permís previ, en referència a les manifestacions per la qual ha estat acusat Jordi Cuixart, que, a més, sí que es van ser comunicades.

“Jordi Cuixart només va participar en la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia”, ha assenyalat l’advocada, incidint que la resta de concentracions també estan emmarcades en el dret de reunió. També que ell sempre va exhortar a la ciutadania al fet que es comportés de manera no violenta i que no permetessin que ningú es comportés de manera violenta. “La intenció mai va ser impedir l’actuació policial sinó protestar davant ella”, ha expressat l’advocada sobre la concentració davant la Conselleria d’Economia.

Quant als actes d’assetjament en dependències de policia i Guàrdia Civil, l’advocada assenyala que no s’ha presentat cap prova, i en les imatges que s’han aportat de les del 20 de setembre, es veuen a gent cantant Els Segadorso fent performances amb urnes. En les referides estudiants dels següents dies, estudiants cantant davant d’una caserna i concentracions sense cap mena d’incident. Quant a la iniciativa Escola Oberta, Rig recorda que va ser organitzada per la comunitat educativa, també basada en la no violència.

Sobre l’1 d’octubre, l’advocada ha assenyalat també com les imatges mostren que no va haver-hi actitud violenta, en contra del declarat per alguns agents de la Policia i Guàrdia Civil durant el judici. “De més de la meitat d e els col·legis no hi ha proves videogràfiques, a pesar que els agents portaven cambra”. “La suposada violència generalitzada no va ser tal”, subratlla Roig. En canvi l’advocada assenyala que sí que va haver-hi més de mil ciutadans agredits i hi ha un centenar d’agents de policia i guàrdia civil que estan sent investigats per ús desproporcionat de la força.

“No es tracta que no existeix democràcia sense llei, encobrint l’eslògan amb una manera formal de la constitucional, sinó combinar aquests tres elements: llei, democràcia i constitució”, conclou l’advocada, després de sol·licitar novament la seva posada en llibertat immediata perquè no es prolongui la vulneració dels seus drets fonamentals.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*