Maragall té un dilema (i Colau també)

Qui ho té més difícil, de moment, és Ernest Maragall. No té arguments per negar-se a encapçalar el tripartit que li proposa Ada Colau. Dependrà suposo del programa. Ningú parla del programa. És que depèn de les eleccions autonòmiques, que estan a tocar?

Andreu Claret
 
 
 
Ada Colau i Ernest Maragall, en un debat de la SER

Ada Colau i Ernest Maragall, en un debat de la SER

Tenen el mateix dilema. El de decidir entre Barcelona i la política. O entre les emocions dels seus i els interessos de la ciutat. El que ho té més difícil, de moment, és Ernest Maragall. No té arguments per negar-se a encapçalar el tripartit que li proposa Ada Colau. Vull dir arguments pròpiament barcelonins. La seva negativa es basa en raons de política nacional, trencant d’aquesta  manera una de les regles dels pactes municipals: posar la ciutat, i els seus interessos per sobre de les lluites polítiques que es donen en altres àmbits.

Conec l’argument: la situació és excepcional, pels presos, pel judici, i pel que va passar (el 155). Però si l’excepcionalitat és tanta, com és que Junqueras tendeix la mà a Sánchez i Aragonès proposa diàleg al govern central? Alguna cosa no quadra. Si els socialistes són tan malignes, què és pitjor, entendre’s amb ells per governar Barcelona o per buscar una solució al conflicte català? És més, un acord sobre Barcelona ho impedeix o ho pot facilitar?

La història dels pactes municipals està plena d’acords amb el diable. Per què no, doncs, un tripartit amb el PSC i amb els Comuns? Dependrà suposo del programa. Ningú parla del programa. És que depèn de les eleccions autonòmiques, que estan a tocar? Si al final preval la lògica excloent de la política catalana i Maragall rebutja l’oferta, el problema, el tindrà Ada Colau si aspira a l’alcaldia, com sembla. Haurà d’explicar que es pot governar amb Collboni, un gripau que els seus seguidors semblen disposats a empassar-se, i haurà de mirar a una altra banda quan alguns regidors de Valls li donin el seu vot.

Si fa com Maragall i anteposa l’ètica, o la por a unes autonòmiques, no serà alcaldessa. Si accepta, els independentistes muntaran un pollastre i alguns dels seus posaran el crit al cel. Però governarà. Podrà canviar les coses que només poden canviar-se en un segon mandat. I des de la Casa Gran podrà influir mil vegades més i millor en el diàleg per solucionar el conflicte polític català.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*