Mantenir o no la reforma laboral, pedra de toc per a un acord en matèria laboral entre les forces de progrés

Les propostes programàtiques i difuses del PSOE li permeten coincidir tant amb Unidas Podemos com aconseguir el suport d’altres partits

Tomeu Ferrer
 
 
 
Centre electoral a les eleccions del 28A | Sandra Vicente

Centre electoral a les eleccions del 28A | Sandra Vicente

Els resultats electorals coneguts fan indispensables acords de govern. El possible pacte progressista que s’albira tindrà com element decisiu el programa del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), però també haurà de comptar amb l’opinió de les organitzacions polítiques amb les quals arribi a compromisos, bé siguin de govern o de suport parlamentari.

L’àmbit laboral és un dels aspectes que segurament causarà més controvèrsia i negociació. El PSOE, cal recordar-ho, va aplicar la primera reforma laboral i en els deu mesos en què ha estat en el govern no ha derogat, com li demanaven els sindicats, els aspectes claus de les dues reformes aplicades: la que va fer el seu partit i la, més dura, del Partit Popular.

En el seu programa el partit socialista aposta per: eliminar els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012 i, elaborar un nou Estatut dels Treballadors per al segle XXI. Tot sembla indicar que aposta per una negociació sobre l’estructura de la reforma existent i no eliminar-la.

Unidas Podemos, el previsible soci de govern del PSOE, té en el seu programa mesures que impliquen, a la pràctica, el desmuntatge de la reforma laboral. Així, parla de “recuperar el poder de la negociació col·lectiva”. O “fer realment estables els contractes indefinits” ¡, també parla de “recuperar drets en els llocs de treball més precaris i feminitzats” . Altres mesures incloses en el programa de la coalició que lidera Pablo Iglesias, que anirien contra el moll de l’ós de la reforma laboral, serien: prohibir els contractes temporals de menys d’un mes. Protegir els drets laborals dels treballadors subcontractats. Fer que el contracte a temps parcial sigui una opció digna i acabar amb el frau de les hores extres, entre altres aspectes. No obstant això, els candidats d’aquest agrupament polític han expressat durant la campanya electoral la seva posició contrària a la reforma laboral, aquest cop si, coincident amb les posicions dels sindicats CCOO i UGT.

Tornant a les propostes del PSOE, destaquen pel seu caràcter genèric, cosa que s’explica per l’interès d’aquest partit per ocupar un espai central en la política que eviti que els poders econòmics se sentin agreujats. Així, planteja també: Simplificar el catàleg de contractes de treball a tres formes contractuals: indefinit, temporal i formatiu. També parla de reforçar la causalitat en l’ús dels contractes temporals; renovar el Pla d’Ocupació Digna o de lluitar contra el frau en els contractes de formació i falsos autònoms.

Pot passar que en l’equació de govern entrin altres forces polítiques com el Partit Nacionalista Basc (PNB), cosa que amb tota seguretat influiria en la demanda d’aquest partit per aconseguir el màxim control sobre la Seguretat Social en el seu territori, per exemple.

Complementàriament, Unidas Podemos podria posar l’èmfasi en mesures que impliquin el desmantellament de la dita llei mordassa o perquè s’apliquin canvis en la normativa sobre ordre públic que despenalitzin aspectes com la protesta laboral. Cal recordar que des de l’any 2012 fins a l’actualitat, arran de la seva participació en vagues i mobilitzacions obreres hi ha més de 300 sindicalistes immersos en processos judicials. Un canvi, per exemple en la llei de vaga permetria arxivar la majoria dels casos esmentats.

Si per fer govern calguessin més grups polítics, la situació podria complicar-se, especialment en el cas de Junts per Catalunya. Només cal recordar que les reticències de PDCAT van fer aspectes clau de la reforma laboral no es canviessin, segons van declarar fonts de la UGT fent referència a què l’oposició del partit hereu de CDC va ser decisiva a l’hora de no tocar aspectes claus de la reforma. Només recordar que CiU va participar en la redacció de la reforma laboral del PP i que algunes de les seves aportacions, segons els sindicats, la van endurir.

Una tercera hipòtesi de pacte és el que tindria com a base el partit socialista i com a aliat principal Ciutadans. En aquest cas les propostes del PSOE haurien d’encaixar amb les que fa el partit d’Albert Rivera. Aquesta organització planteja l’eliminació de tots els contractes temporals i que tots siguin indefinits. En l’ambigüitat calculada del redactat dels programes, el punt anterior s’entén com la promoció d’un únic contracte que seria molt fàcil de rescindir i que acostaria el sistema cap a l’objectiu liberal de l’acomiadament lliure.

Un altre punt clau del programa de Ciutadans és l’aplicació de la motxilla austríaca. Això vol dir que l’empleat, al llarg de la seva etapa laboral, rep per part de l’empresari una aportació anual en un fons de capitalització. D’aquesta manera, es redueix la indemnització quan es realitza un acomiadament. Es tracta, doncs, d’un mecanisme que evita a l’empresari pagar indemnitzacions quan acomiada treballadors.

També parla Ciutadans de lluitar contra la pobresa laboral, establint un complement salarial, que pagaria l’administració als treballadors amb menors salaris. Dit en altres paraules, entre tots pagaríem part del salari dels treballadors pobres.

Fiscalitat

Un altre element decisiu, perquè explica com es pagaran les millores que es vulguin aplicar, és la fiscalitat. El PSOE posa de manifest la necessitat de sanejar els comptes públics, reduir el dèficit i el deute i la sostenibilitat fiscal. Proposen prohibir les amnisties fiscals, treballar per acabar amb el frau i els paradisos fiscals i reforçar la progressivitat del sistema fiscal, incrementant al aportació de les grans empreses, els contribuents amb ingressos més alts i els més grans patrimonis.

Unidas Podemos resumeix les seves propostes en cinc àmbits dirigits a “acabar amb els privilegis fiscals d’una minoria”: recuperar la recaptació de l’impost sobre societats, acabar amb els avantatges concedits a les grans empreses, inaugurar un impost per a les grans fortunes, millorar la progressivitat l’IRPF i establir un impost sobre les transaccions financeres i de la banca. I concretant encara més, el partit de Pablo Iglesias reclama és la recuperació dels diners que es va prestar per al rescat bancari, que calculen en 60.000 milions d’euros.

Més difícils d’encaixar en una possible aliança entre PSOE i Ciutadans, són les propostes del partit de Rivera. Aquest es mostra preocupat per la pressió fiscal que impedeix als empresaris incrementar la contractació. Per tant, els vol rebaixar les càrregues, alhora que pretén compensar aquesta reducció d’ingressos, i per tant també en la recaptació, el que en diuen “l’eliminació de xiringuitos polítics”. Genèricament es mostren partidaris de rebaixar la fiscalitat i això ho compensarien amb la lluita contra el frau i una simplicació de les cotitzacions públiques.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*