Mal dia pels hiperventilats

Dir que el dia d'ahir va ser un bon dia per la democràcia seria excessiu. Pretendre que va ser un dia prometedor per Catalunya seria aventurat. Ja es veurà.

Andreu Claret
 
 
 
El tuit en català de Pedro Sánchez

El tuit en català de Pedro Sánchez

De moment deixem-ho en què ha estat un dia infaust pels hiperventilats, que no és poc. Per tots ells. Pels qui cridaven traïdor a Quim Torra quan encara no havia acabat la seva compareixença de premsa, i pels qui volien penjar Sánchez per haver-li permès pujar les escalinates de la Moncloa amb el llaç groc i haver tuitejat en català que la reunió anava bé. En català!

Valia la pena tant rebombori per fastiguejar als intransigents de tots dos bàndols? Jo crec que sí, perquè d’això anava la reunió. Es tractava de començar la operació més gran de desarmament de l’última dècada. Encara no sabem si sortirà bé. Si a aquest primer pas en seguirà un altre, i després un altre, fins que el camí del diàleg quedi lliure de mines. Però la història ensenya que el més difícil en tot desarmament és el primer pas.

Parlem d’armes virtuals que han demostrat una prodigiosa capacitat d’escampar l’odi. Llegint els insults que li han dedicat a Torra alguns coneguts independentistes a través dels seus comptes de twitter i les admonicions apocalíptiques amb les quals alguns diaris de Madrid han saludat la iniciativa de Sánchez, penso que ahir va ser un bon dia. Repassant les preguntes que es fan avui els principals digitals independentistes sobre si Torra s’ha deixat entabanar o si la ratafía portava la poció d’algun druida català, penso que la reunió ha estat un encert.

El que ara cal és resar perquè aquest 9 de juliol no sigui només el dia en què ens hem donat el plaer de veure com els predicadors de la malvolença quedar-se sense arguments. No serà fàcil passar d’aquesta primera acció de retirada de mines a una operació de major importància que permeti creuar ponts, encara que sigui damunt de pontons provisionals. Com veuen, la metàfora s’allarga perquè no és fàcil aixecar una crònica esperançada sobre realitats polítiques menys literàries. Què tenim? Bon rotllo, molts desacords, i poca substància. La decisió de tornar a veure’s aviat, en un context enquadrat per la Constitució i l’Estatut i en el qual es pugui parlar de tot. I fins i tot portar el llaç groc. És molt o poc? Pels hiperventilats és la fi del món.

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*