“L’obsolescència programada depèn de les fàbriques però l’obsolescència estètica depèn de nosaltres”

Conversem amb Francesc-Josep Deó, director del documental Projecte Mòbil, que es projectarà al Mobile Social Congress, un esdeveniment sobre l'impacte social i ambiental que desencadena la cadena de producció que genera el consum de la tecnologia.

Carmen Contreras
 
 
 
Francesc Josep Deó, director del documental 'Projecte Mòbil', d'Aula Mèdia

Francesc Josep Deó, director del documental 'Projecte Mòbil', d'Aula Mèdia

Conversem amb Francesc-Josep Deó, director del documental Projecte Mòbil, que es projectarà al Mobile Social Congress, un esdeveniment sobre l’impacte social i ambiental que desencadena la cadena de producció que genera el consum de la tecnologia.

Quantes vegades has canviat el mòbil en els últims dos anys? Segons Francesc-Josep Deó, director del documental Projecte Mòbil, després d’aquest temps ho hauràs canviat almenys dues vegades, ja sigui perquè el seu funcionament va deixar de ser òptim o perquè va deixar de ser “modern”.

El vídeo, presentat per AulaMèdia, segueix el camí del mòbil des del moment de la seva fabricació fins a després de ser rebutjat amb l’objectiu de reflexionar sobre la tecnologia, l’impacte social i mediambiental de la indústria. Aquest dimarts 26 de febrer, es projectarà en l’edició del Mobile Social Congress, que abordarà els impactes socials de les persones que treballen en aquest cercle de producció i en els impactes ambientals.

Conversem amb Deó sobre el documental i els desafiaments als quals haurem de fer front per reduir els nostres residus electrònics:

¿Què és el més impactant del documental?

En tot el reportatge vam retratar una realitat que al món no es veu que és una població important: joves, nens, adults; tots els que treballen en condicions bastant penoses. És impactant les condicions de treball, l’explotació que hi ha als diferents actes del viatge, diferents punts de la reflexió sobre la tecnologia mòbil i no només les condicions sinó com es vulneren constantment els drets humans en aquesta cadena. Aquesta és una cosa que realment impacta.

I després de la producció de mòbils, com és la gestió dels residus electrònics generats a Catalunya?

El problema jo penso que és per què tirem els residus electrònics, concretament els residus mòbils. La resposta seria per l’obsolescència programada però també per una obsolescència estètica. Això es tracta de pensar que un model ja no és moda: “jo vull un model més gran”, “jo vull les fotos amb més definició”.

Després d’un any o dos anys màxim, que és la mitjana de temps en el que vam canviar els mòbils, tocarà preguntar-se què és el que necessito, quin model, quina marca.
L’obsolescència programada depèn de les fàbriques però l’obsolescència estètica no: depèn de nosaltres. Tenim a les mans la possibilitat de reduir aquests residus.

Ara bé, si un mòbil no funciona o realment s’ha de canviar, ¿a on van a parar aquests models? Normalment tots els residus van a la via més important, als països baixos, a Holanda, i d’aquí surten en vaixell cap al sud de nou. Anem al sud a extreure els minerals en unes condicions pèssimes, on es violen drets humans, l’utilitzem a través del mòbil via fabricació, i després vam triar enviar de nou del sud, on és gairebé -perdó per l’expressió- la merda, triem enviar la merda on hi ha un gran dipòsit de residus electrònics en Acra, que és un dels llocs més contaminats del planeta al costat de Txernòbil.

La “obsolescència estètica” és el major desafiament per evitar que es continuïn generant residus electrònics de mòbils?

No necessàriament. El que nosaltres podem fer de manera individual és preguntar-nos a nosaltres mateixos per què fem servir un mòbil, l’important és ser conscient de quina funció li donem al mòbil i als seus múltiples aplicacions. Penso que això és el primer que cal fer, però com a ciutadà, com a consumidor, també es pot reclamar a les empreses que el material que s’utilitza per fabricar un mòbil segueixi les vies verdes, que són les vies en què la majoria de els minerals que s’extreuen són traçats, que són extrets d’unes mines en què no s’exploten a la infància i les condicions laborals dels treballadors són acceptables.

Amb quines altres opcions comptem?

Eva Vidal apunta (en el documental) una possibilitat. L’ONG internacional Electronic Watch fa un seguiment de les compres socialment responsables. Per exemple, si estàs en una universitat o ajuntament i compres una quantitat gran de mòbils, consultes a Electronic Watch quina és la millor compra que pots fer. Eva Vidal, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, diu que hem arribat a la lluna, hem arribat a enviar satèl·lits a Mart i som incapaços de fer un mòbil que no contamini? La qüestió és la investigació que permeti aconseguir una tecnologia que no segueixi contaminant.

Això per una banda, i de l’altra, crear una normativa perquè el reciclatge de mòbils es desenvolupi correctament; que es pot fer, el reciclatge és una cosa que es pot fer.

Quina és la reacció que voldries tenir d’algú que veu Projecte Mòbil?

A mi m’agradaria que la gent que vegi el reportatge al Mobile social Congress o mitjançant el Vimeo, no vegi el mòbil de la mateixa manera en què ho veia abans, que es facin preguntes i que busquin alternatives. Aquestes són les tres coses que m’agradarien com a reacció.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*