Lluita contra l’oligopoli energètic a la Vall Fosca: “En aquest David contra Goliat els veïns són un David molt digne”

La Xarxa per la Sobirania Energètica ha celebrat a Lleida la quarta edició del Volt, una ruta per territoris amb conflictes de distribució energètica que ha aplegat diversos moviments dels Pirineus i terres de Ponent que treballen per la municipalització de les centrals.

Sandra Vicente
 
 
 
Acció de protesta davant la central de Capdella, Lleida | SANDRA VICENTE

Acció de protesta davant la central de Capdella, Lleida | SANDRA VICENTE

La Vall Fosca és una de les unitats que configuren el Pallars Jussà, a Lleida. Aquesta vall pirenaica duu aquest nom perquè es troba envoltada per forts pendents de pics de més de 2.500 metres: l’ombra de les muntanyes i els núvols que s’hi formen fan que el sol sigui difícil de veure. Però en aquest paratge natural no manca, d’una o altra manera, la llum. No pas la del sol, sinó la de les cinc centrals hidroelèctriques que esquitxen aquesta zona en la que amb prou feines hi ha 700 persones empadronades.

Els paratges emblanquinats per les nevades dels últims dies es troben esquerdats per una densa xarxa de cables d’alta tensió que transporten l’energia. Però aquesta transformació passiva del paisatge no és el problema més greu que causen aquestes centrals. La darrera setmana de febrer, una avaria a una canonada de la central de Capdella va originar una forta riuada, provocant danys a l’edifici que és gestionat per la companyia Endesa i inundant dues cases properes a les instal·lacions.

La CUP de la Vall Fosca ha presentat denúncies per aquestes avaries al Departament d’Indústria de la Generalitat contra Endesa que, després de la tercera incidència d’aquest tipus que es produeix des del desembre, va afirmar que ja estava tot sota control. Però el primer diumenge de març es va produir una altra fuita a una de les canonades de la central. Endesa, però, puntualitza i parla d’una “petita pèrdua” que es preveu que dimarts sigui reparada “sense incidències ni desperfectes”. Aquesta nova avaria va coincidir amb la celebració de la quarta edició del Volt, una activitat anual organitzada per la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) i altres entitats com Ingeniería Sin Fronteras (ISF) que enguany ha recorregut diverses zones de Lleida en les que hi ha lluites veïnals per la recuperació del control públic de l’energia.

Així, durant l’última jornada del Volt, que se celebrava a Capdella, a escassos kilòmetres de la central homònima, Josep Plasencia, regidor de la CUP de la Vall Fosca al capdavant de les demandes a Endesa, va anunciar als assistents de la jornada que s’havia tornat a produir una fuita. “Aquest incident demostra les poques intencions d’inversió que té la companyia a la zona”, explica Plasencia. Per la seva part, l’empresa assegura que “hi ha centenars de metres de canonades i és normal que algunes s’avariïn. A més, en les condicions climàtiques de la Vall Fosca, amb temperatures sota zero, és normal que el material es dilati i es produeixin aquestes pèrdues que es poden reparar sense problemes”.

De fet, la darrera jornada d’aquest Volt preveia acabar amb una visita al museu de la Central de Capdella, situat al peu de l’edifici i a pocs metres de la fuita. Endesa va enviar una carta a l’Ajuntament del municipi demanant que no es permetés l’accés de cap persona al museu, al·legant que “les mesures de prudència que estem obligats a adoptar per garantir el normal funcionament i la seguretat de les persones i de la pròpia Central aconsellen no fer cap visita”. Plasencia explica que, de fet, abans que Endesa enviés la carta, ja havien descartat visitar el museu i opina que “al principi vam pensar que quan feien referència a la seguretat es referien als participants del Volt, però al final, potser ens han fet un favor”. I és que just una setmana després de l’enviament de la carta es va produir la fuita que va inundar les dues cases.

Fuita a una de les canonades d’aigua de la central hidroelèctrica de Capdella | SANDRA VICENTE

Els veïns mantenen el pols contra la pujada de preu de llum

La de la Torre de Capdella va ser la primera gran central de l’Estat, construïda al 1911. Prop de 4000 treballadors van construir un circuit subterrani que condueix l’aigua a un salt de vora 850 metres d’alçada que encara és el més alt de l’Estat i durant uns anys ho va ser de tota Europa. Aquesta explotació de terrenys municipals van suposar un canvi per la zona que, a canvi de cedir les terres, va pactar amb la companyia un preu reduït de 10kW/h gratuïts al mes pels veïns i, a partir d’aquí, un preu de 0.021 euros per quilovat. Aquest preu, que beneficia només els empadronats abans del 1978 -fet que fa que molts veïns tinguin la llum a nom dels avis i àvies de la família- “és unes 100 vegades inferior al preu de mercat, però s’ha de tenir en compte que el que consumim a la Vall Fosca per Endesa no val res, és només una bufada de la turbina”, apunta Plasencia. En aquest sentit, Jordi Viñas, secretari de l’Ajuntament pallarès de Llavorsí recorda que a l’inici de les explotacions, els veïns només comptaven amb una única bombeta, que passaven d’una habitació a una altra per a il·luminar-se.

Tot i això Endesa ha anat “erosionant les condicions del tracte”, explica el de Llavorsí. I és en 2009 que tot canvia: es comença a aplicar la Tarifa d’Últim Recurs, la més cara per a petits consumidors: a partir dels 10kW el preu varia segons l’evolució del mercat privat. Així, la companyia comença a gravar els veïns bonificats pel preu amb l’IVA sobre la TUR, fent que moltes famílies es neguin a pagar una factura que passa de ser de 10 euros al mes a multiplicar per 20 la seva suma.

Així, es donen casos de veïns que sumen un deute amb la companyia de 5.000 euros mentre Endesa amenaça amb talls de llum i els “ajuntaments mostren un tracte poc bel·ligerant. Hi ha molta tensió social”, afirma Plasencia. I és que el deute, d’1.4 milions d’euros, 250.000 dels quals recauen sobre consistoris, s’està començant a pagar arran d’un acord del 2017, després que la companyia tallés la llum a una família i amenacés amb 11 talls més. El pacte, acceptat per alguns ajuntaments, suposava pagar el deute fins el 2014, negociar el dels anys restants i s’oferia als veïns finançar el seu deute amb l’elèctrica. Però encara hi ha una vintena de veïns que es resisteixen i autoliquiden només el que tenen establert per contracte: “no ens neguem a pagar l’IVA, només és que considerem que el gravamen s’ha de plantejar sobre el preu reduït i no sobre el de mercat”, puntualitza Plasencia.

La central hidroelèctrica de Capdella, Lleida | SANDRA VICENTE

Venta de centrals i fi de concessions: plantejar la municipalització

“Tot aquest litigi s’explica perquè Endesa s’està venent algunes centrals de la Vall Fosca i volen liquidar el deute que tenen”, opina el regidor de la CUP davant de la cinquantena de persones que ha assistit al Volt. Així, compartint espai amb persones representants de Som Energia i diversos moviments per la sobirania energètica a Euskal Herria, Aragó o Girona, plantegen la remunicipalització dels terrenys, amb explotacions incloses, com a objectiu dels col·lectius de la Vall Fosca.

I és que el Volt enguany s’ha celebrat a Lleida “perquè és una zona tradicionalment oblidada, però en la que s’estableixen molts macroprojectes. La voluntat de la XSE és ampliar la xarxa de suport en terres de Lleida per assolir un objectiu comú de molts moviments: la municipalització”, explica Arnau Piqué, membre d’ISF. Així, amb parada a diversos municipis com Juneda o les Borges Blanques, el Volt “no només se centra en la denúncia, sinó que volem que sigui propositiu i generi debats per a donar, a més del contingut ecologista, un contingut polític”, afegeix.

Així, la jornada a La Vall Fosca posa el punt de mira en la municipalització de la distribució energètica i fixant-se en la data de termini de les concessions del terreny que, legalment, s’estableixen a 75 anys. “No ens podem esperar tant, però això ens dóna temps per a treballar i gestionar una bona política per a reapropiar-nos-lo”, explica Piqué. La clau, fins llavors, asseguren que és “fer una immersió en l’intrincat sistema legal que envolta aquestes explotacions”, afegeix.

“S’ha de dir que l’empresa juga a la por, s’aprofiten de la dispersió territorial i pensen que no hi haurà resposta social, però els veïns han estudiat la legislació i han assolit un coneixement que fa que en aquesta lluita de David contra Goliat, siguin un David molt digne”, afirma Plasencia poc abans d’enfilar, amb tots els assistents del Volt, cap a la central de Capdella. Abans, però, d’anar a veure la fuita d’aigua de les canonades, el conjunt d’assistents es va concentrar a les portes de la central. Amb un dels pics de la Vall Fosca a l’esquena, van cantar una cançó exhibint una pancarta de protesta davant un guarda de seguretat, l’única persona dins el recinte d’Endesa. L’empresa, al seu torn, assegura que “tot i que tothom té dret a manifestar-se pel que consideri”, no faran cap tipus de declaracions respecte el Volt.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*