Llei Mordassa, tres anys de restricció de drets a la llibertat d’expressió i informació

La plataforma No Somos Delito convoca aquest dissabte mobilitzacions a l'àmbit estatal per denunciar l'"arbitrarietat i la falta de garanties" de la Llei de Seguretat Ciutadana. Aquesta arbitrarietat administrativa és una de les preocupacions més compartides entre les entitats socials, que veuen perillar el lliure exercici de drets fonamentals. Organismes internacionals, com el TEDH o Amnistia, posen Espanya en el punt de mira per la manca de llibertat d'expressió

Sònia Calvó
 
 
 
Agentes de la Brigada Mòbil de los Mossos d'Esquadra durante la huelga del 14-N de 2012 EDU BAYER

Agentes de la Brigada Mòbil de los Mossos d'Esquadra durante la huelga del 14-N de 2012 EDU BAYER

El 30 de març es compliran 3 anys de l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. Una llei que, segons entitats com Amnistia Internacional, suposa una “restricció innecessària i injustificada dels drets a la llibertat de reunió, expressió i informació”. I és que des de l’inici de la seva aplicació, l’1 de juliol de 2017, la norma ha estat envoltada de polèmica i han estat diversos els seus detractors. Un d’ells, la plataforma No Somos Delito –entitat contra la reforma del Codi Penal, la Llei de seguretat ciutadana i la Llei de seguretat privada– ha convocat per a aquest dissabte diverses manifestacions en diferents punts de l’estat. Des de No Somos Delito denuncien l'”arbitrarietat i falta de garanties” del text, de manera que volen “pressionar perquè es garanteixi el lliure exercici dels drets humans vulnerats per la llei”.

A la plataforma s’han adherit més de 200 entitats. Una d’elles és Novact – Institut Internacional per a l’Acció No-violenta. “La mobilització i la protesta són bàsiques per conquerir drets, amb aquesta llei volen tallar d’arrel amb mesures repressives, perquè suposen una amenaça per a l’statu quo“, afirma la responsable de campanyes de Novact, Thais Bonilla. Aquesta entitat és una de les coordinadores de la mobilització a Barcelona. En el cas de la capital catalana, la manifestació estarà vinculada a un bloc a la manifestació de la Marea Pensionista i es dirigirà cap a la Delegació del Govern.

Novact denuncia que la “repressió de l’Estat”, a través de la Llei Mordassa i l’enduriment del Codi Penal, s’ha posat de manifest a Catalunya amb limitacions a la llibertat d’expressió i de reunió i manifestació abans i després del dia 1 d’octubre, afectant la mobilització de la població. “S’ha judicialitzat la política, fent-se evident un cop més la manca de separació de poders, tot en un marc d’excepcionalitat penal que utilitza de manera indeguda empresonaments preventius i tipus penals propis d’altres èpoques”, manifesten des de Novact.

Des d’Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans expliquen que des de l’1 d’octubre han rebut un augment de consultes per part, sobretot, de membres dels CDR, els Comitès de Defensa de la República. “Ens pregunten fins i tot què es pot posar i què no en un tuit”, explica l’advocada d’aquesta entitat, Laura Medina. “Quan la gent veu les acusacions de delicte d’odi dels professors, les dels rapers com Valtonyc, pels tuits de Cassandra Vera… tenen por”, concreta. Aquests dubtes no són en va, ja que han rebut casos amb acusacions, d’acord amb la Llei Mordassa, de delictes de desobediència o resistència a l’autoritat per no identificar-se, per manifestacions no comunicades i fins i tot per enganxar cartells.

L’article 36.2 d’aquesta Llei assenyala que “serà infracció molt greu –fins a 600.000 euros– la pertorbació de la seguretat ciutadana”. Per Bonilla això comporta el que es coneix com ‘buro-repressió’, la desmobilització a força de sancions administratives. “Veiem que cada vegada hi ha menys mobilització al carrer, la gent decideix no protestar perquè veuen que quan ho fan arriben les identificacions i les multes”, afegeix. Segons Bonilla, això “és el que es busca”.

Bonilla recorda que la reforma de la Llei, juntament amb la modificació del Codi Penal, es va impulsar en un context de forta crisi econòmica. Les mesures d’austeritat imposades pel Govern van generar un clima de protesta en què van sorgir moltes protestes encapçalades per moviments com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el 15M.

L’arbitrarietat administrativa, principal preocupació de les entitats

La Llei de Seguretat Ciutadana implica infraccions administratives amb multa associada, però no són delictes. Segons dades facilitades per Amnistia Internacional, el 2016 hi va haver 197.947 sancions per infraccions relatives a aquesta llei.

La norma afecta drets fonamentals, com el de la intimitat o la llibertat personal, i a alguns principis jurídics. S’estableix, en l’article 43.1, un Registre Central d’Infraccions contra la Seguretat Ciutadana a “efectes exclusivament d’apreciar la reincidència”, cosa que fins ara només es feia amb els antecedents penals després d’una sentència judicial. També permet els escorcolls preventius i estar fins a sis hores a comissaria per no identificar-se davant la policia.

Bonilla es mostra molt preocupada per les conseqüències que té la “restrictiva” llei Mordassa. “Confon el terme ‘seguretat’ amb control social i repressió, no ho entén com un dret humà”, afegeix l’activista. Des de No Somos Delito afligeixen que s’està vivint un “increment d’abusos policials i de vulneració de drets” a causa, segons expliquen, “a la discrecionalitat dels agents en les seves actuacions per la presumpció de veracitat que els atorga l’àmbit administratiu i al poder de valoració que els confereix la Llei de Seguretat Ciutadana”. L’article 52 d’aquesta llei regula “el valor probatori de les declaracions dels agents de l’autoritat”, que implica que el que diguin els agents que hagin presenciat els fets constitueix “base suficient” per a la multa, un fet que trenca el principi d’igualtat processal.

El 27 de mayo de 2013 la policía irrumpió en la plaza Catalunya para llevar a cabo una supuesta operación de limpieza que derivó en un violento desalojo / EDU BAYER

Aquesta arbitrarietat administrativa és una de les preocupacions més compartides entre les entitats. Des d’Irídia, l’advocada Laura Medina denuncia que el text legal utilitza “termes ambigus i amplis” i que “àmplia l’aparell repressiu de l’Estat en contra de la població”. “S’estan produint situacions insòlites de persones que són denunciades per policies, no només en el marc de mobilitzacions ciutadanes sinó en molts altres àmbits, per motius tan absurds com no tractar-los de vostè, criticar l’extralimitació de les seves funcions o portar una samarreta amb una llegenda reivindicativa”, denuncien les entitats en un comunicat conjunt. És el cas, per exemple, d’una dona que va ser multada per portar una bossa amb la cara d’un gat i les sigles ACAB amb el missatge “All Cats Are Beautiful” (tots els gats són bonics), ja que la policia va entendre que aquestes sigles signifiquen “All Cops Are Bastards” (tots els policies són uns bastards). La “falta de respecte i consideració” cap als cossos policials és una de les actituds punibles segons la Llei de Seguretat Ciutadana, tot i que no detalla en què es concreta.

La premsa també ha estat blanc de la Llei Mordassa. El periodista d’Argia, Axier López, va ser un dels primers a ser multat per posar una foto d’una operació policial al seu compte de Twitter “sense autorització”. A partir d’aquí, diversos periodistes i mitjans de comunicació s’han vist afectats per aquesta llei. L’article 36.23 estableix multes per difondre imatges o dades personals o professionals de policies si poden “posar en perill la seguretat personal o familiar de l’agent”, però no per enregistrar aquestes imatges. “Afecta clarament al dret d’informació i expressió”, denuncia Bonilla.

Debat al Congrés

La possible reforma d’aquesta llei al Congrés dels Diputats, ha tornat recentment a l’agenda política, després del desbloqueig del procés de tramitació que permetria derogar la Llei de Seguretat Ciutadana. Ciutadans ha decidit desbloquejar, després gairebé un any, els tràmits que permetrien acabar amb la Llei de Seguretat Ciutadana o la presó permanent revisable. El partit d’Albert Rivera ha manifestat la seva intenció de reformar la llei però no derogar-la. Des de finals d’abril, PP i Ciutadans havien estat demanant una pròrroga del termini d’esmenes. Això ha estat possible perquè entre els dos tenen majoria a la Mesa del Congrés.

No obstant això, des de Novact asseguren que “cap dels textos alternatius presentats al Congrés per reformar aquesta llei recullen les demandes realitzades per la població, ni ofereixen una regulació garantista per a l’exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, de reunió pacífica i d’informació”.

Espanya, en el punt de mira per la manca de llibertat d’expressió

Amnistia Internacional ha presentat dos informes aquest mes de març en el qual assenyala les deficiències en materia de llibertat d’expressió a Espanya. Una de les principals preocupacions que presenten en el seu informe anual, en referència a Espanya, és que es “va restringir desproporcionadament” el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica “persones que donaven suport a la independència catalana”. Durant el 2017, desenes de persones van ser processades per “enaltiment del terrorisme” i “humiliació a les víctimes” a les xarxes socials. Una d’elles va ser Cassandra Vera per la publicació a Twitter d’acudits sobre la mort de Carrero Blanco. Finalment el Tribunal Suprem va revocar per unanimitat la sentència de l’Audiència Nacional que condemnava a la tuitera a un any de presó.

Des d’Amnistia també recorden que en molts casos, les autoritats van presentar càrrecs contra persones “que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme i que s’inscrivien entre les formes d’expressió permissibles acord amb el dret internacional dels drets humans”, en referència als rapers Valtonyc o Pablo Hasel .

Però no només les entitats han criticat la falta de llibertat d’expressió a Espanya. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha sentenciat aquesta mateixa setmana que cremar fotos dels Reis és llibertat d’expressió . Amb això, obliga a pagar una indemnització a dos joves que van cremar fotografies de Joan Carles I i Sofia a Girona el 2007 i que havien estat sancionats per injúries a la corona. Per tot això, des de Novact conclouen que a Espanya hi ha un “paquet de lleis mordasses” que afecta la llibertat d’expressió de la societat.

La manifestación alternativa del Primero de Mayo en Barcelona, rodeada por un amplio dispositivo de Mossos d’Esquadra | ENRIC CATALÀ

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*